IUSLabor, la revista de l’àrea del Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UPF, tracta en el seu número 2/2024 diversos temes que toquen de prop la legislació espanyola més recent al voltant d'aspectes essencials del món laboral, i que afecten directament el benestar i la qualitat de vida dels treballadors, com poden ser són les condicions de treball, la conciliació entre els entorns professional i familiar o els reptes davant de l’escenari de la transició ecològica del treballador madur.

La revista, que compta amb un comitè editor format per Anna Ginès i Fabrellas (URL-ESADE), Manuel Luque Parra (UPF) i Josep Moreno Gené (UdL), s’obre amb una mirada posada en el fet que el Consell de Ministres ha aprovat recentment, a proposta del Ministeri de Treball i Economia Social, l'avantprojecte de llei per a la transposició de la directiva europea del 2019 relativa a unes condicions laborals transparents i previsibles.

Segons l’editorial, que signa Alberto Pastor Martínez, professor de Dret del Treball i de la Seguretat social de la UAB, sota el títol "Algunas cuestiones sobre el proyecto de Ley de Transposición de la Directiva sobre condiciones de trabajo transparentes y previsibles y el contrato fijo discontinuo", cal valorar positivament que, encara que sigui amb retard, l'Estat compleixi amb l'obligació de transposició d'una norma que el mateix executiu considera una directiva “de gran abast” que aspira a configurar nous eixos en què s'assenten les relacions laborals.

Pastor Martínez creu que aquesta transposició fa una projecció molt limitada dels continguts més directament vinculats amb la previsibilitat del temps i les condicions de treball

No obstant això, Pastor Martínez creu que aquesta transposició fa una projecció molt limitada dels continguts més directament vinculats amb la previsibilitat del temps i les condicions de treball, és a dir, sobre el fet que el treballador ha de conèixer per endavant les condicions essencials (com l’horari laboral) i les pautes i els criteris en virtut dels quals aquestes condicions poden canviar.

En aquest context, el govern espanyol té com a objectiu de la present legislatura la reducció del temps de treball, fins a les 37,5 hores a la setmana, sense minvar les retribucions salarials. Segons afirma l’editorial, tot i que la dimensió quantitativa de la jornada és una variable important i de repercussió pluridimensional, “això no pot ni ha de significar l’oblit de la dimensió qualitativa del temps de treball. Si resulta important quant treballem, també ho és quan i de quina manera ho fem”.

La conciliació, al centre de dos dels estudis docrtinals

Noelia Losada Moreno (Universitat de Màlaga), ja dins de la secció d’estudis doctrínals, analitza una altra transposició d’una directiva europea, en aquest cas, referent a la conciliació de la vida familiar i la vida laboral. Per a l’autora, la nova legislació del govern espanyol aconsegueix una cosa que faltava, “dur a terme un reconeixement més ampli de les necessitats de conciliació, que no se circumscriuen ja únicament a les tasques de criança i educació dels fills i filles, sinó que inclouen la cura de gent gran, malalts i dependents”.

Un segon estudi doctrinal, escrit per Sílvia Fernández Martínez (Universitat Santiago de Compostel·la) examina les últimes modificacions legislatives pel que fa al règim jurídic de dret de les persones treballadores a sol·licitar adaptacions en les condicions de treball, per fer efectiu el dret a conciliar feina i vida familiar. Un dels aspectes positius que hi troba és que “ha aclarit alguns dels dubtes que plantejava la redacció anterior del precepte, com ara el paper que juga la negociació col·lectiva en la regulació dels termes del dret.”

Els altres quatre estudis doctrinals inclosos fan referència a l’ocupació del treballador madur i els reptes que se li plantegen davant del nou escenari de la transició ecològica (Natalia Gómez Pascua, Universitat de León); els acomiadaments col·lectius en el sector públic (Ana María Castro Franco, també vinculada a la Universitat de León) i la reconfiguració dels drets de reunió i informació sindical en l’economia (José Enrique Ruiz Saura, Universitat de Múrcia).

La revista es completa amb les seccions habituals de “Flash judicial”, amb una peça a càrrec de Josep Moreno Gené (Universitat de Lleida), sobre la igualtat retributiva del personal investigador; “Sentència il·lustrada”, on Ramón Lacomba Pérez (Universitat de València), reflexiona sobre els graus d’incapacitat permanent i absoluta de gran invalidesa i la incompatibilitat amb la vida laboral, i finalment, “Treball en la Història”, en aquest cas centrat en el mutualisme català durant la República, la Guerra Civil i la primera postguerra (Fernando Lago Jiménez, Universitat d’Oviedo)