El 22 de novembre de 2019 se celebrarà el 50è aniversari de la signatura a San José (Costa Rica) de la Convenció Americana sobre Drets Humans (CADH), una de les bases del Sistema Interamericà de Drets Humans (i equivalent a la Convenció Europea de Drets Humans), a la qual actualment hi ha 25 estats adherits.

A una setmana d’aquesta efemèride, per tal d’avaluar què han suposat aquests cinquanta anys de la Convenció i el seu impacte en els estats americans que en formen part, el Grup de Recerca en Dret Constitucional i Europeu i de la Integració Supranacional del Departament de Dret de la UPF organitza els dies 14 i 15 de novembre el congrés “50 Anys de la Convenció Americana sobre Drets Humans”.

El congrés avaluarà què han suposat aquests cinquanta anys de la Convenció i el seu impacte en els estats americans que en formen part

La inauguració de la trobada tindrà lloc el 14 de novembre, a les 9.15 hores, a l’auditori del campus de la Ciutadella, a càrrec d’Eduardo Ferrer Mac-Gregor, president de la Cort Interamericana de Drets Humans (Cort IDH); Joan Picó i Junoy, director del Departament de Dret de la UPF; Alejandro Saiz Arnaiz, catedràtic de Dret Constitucional de la UPF i director del congrés, i Yolanda Gómez, directora del Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals.

A llarg de dues jornades, a les quals hi ha prop de 170 persones convidades, participaran tres dels set jutges que componen la Cort IDH (a més del seu president), i representants d’una dotzena de tribunals suprems i constitucionals de diversos dels països llatinoamericans membres de la Convenció. També hi prendran part juristes, magistrats, acadèmics d'àmbit internacional i membres d’entitats vinculades als drets humans.

Dues sessions plenàries i tres taules temàtiques paral·leles

El programa inclou dues sessions plenàries, que tindran lloc el dia 14 a les 10.30 i el dia 15 a les 9.45, i que parlaran, respectivament, del “Balanç de mig segle de vida de la Convenció: què ha suposat el Pacte de San José per al continent americà”, i de “Les democràcies il·liberals i els drets humans: el paper dels tribunals internacionals”.

Pel que fa a les taules temàtiques, totes tres tindran lloc de manera paral·lela el 14 de novembre a la tarda, entre les 15.30 i les 18.30 hores, sota el títol “Impacte nacional i compliment de les decisions de la Cort Interamericana de Drets Humans”, “Protecció judicial dels drets econòmics, socials, culturals i ambientals. Entre les polítiques publiques nacionals i les decisions de la Cort Interamericana”, i “Control de Convencionalitat a Europa i Marge d’Apreciació a Amèrica Llatina”. Dos debats i una sessió de clausura (15 de novembre, 13.30 hores) completaran el programa.

 “La Cort IDH és la que garanteix que els estats que en formen part compleixin amb la Convenció. Aquest serà el marc de l’anàlisi que es farà dins el congrés de la Universitat, sobretot a partir del punt de vista que aportin els jutges”, afirma Alejandro Saiz Arnaiz.

El catedràtic de Dret Constitucional de la UPF afegeix que ”en la mesura que a Amèrica Llatina hi ha certa regressió en temes de drets humans, és probable que en el decurs del debat s’avaluï el que pot significar la Convenció en aquest context”.

Per a Alejandro Saiz Arnaiz, el fet que els presidents dels tribunals constitucionals de Xile i de Bolívia, així com el president del Tribunal Suprem de Xile, hagin cancel·lat els darrers dies la seva presència al congrés, és una dada significativa de la situació que es viu en els respectius països.

Un congrés que compta amb un precedent a la Universitat

Aquesta trobada té el precedent d’un esdeveniment que va tenir lloc al febrer del 2015, organitzat també a la UPF pel Grup de Recerca en Dret Constitucional, Europeu i de la Integració Supranacional, conjuntament amb la Cort Interamericana de Drets Humans.

Aleshores, els “Diàlegs Judicials en el Sistema Interamericà de Protecció dels Drets Humans”  van comptar amb la representació de divuit les corts constitucionals o supremes de diversos estats d’Amèrica Llatina integrats en aquest sistema, a banda de prop de 300 acadèmics d’Europa i Amèrica Llatina.