Aquest projecte R+D el conformen 16 investigadors -de 6 universitats- i compta amb 30 especialistes en el seu grup de treball.

Després d'altres projectes de recerca sobre dret probatori, l'actual mira cap al futur més proper per assegurar que aquest dret serà capaç de respondre als nous reptes que planteja la ciència, essencialment derivats de la revolució tecnològica en què vivim. Els vincles entre ciència i dret probatori es manifesten especialment en dos àmbits:

(a) la ciència com a objecte de prova. La nova realitat tecnològica, quan esdevé litigiosa, genera una problemàtica especial en l'àmbit probatori, i això ja ho estem comprovant amb el continu increment d'“internet of things” (IoT) i l'increïble auge dels “smart contracts”. Davant d'aquesta realitat, són moltes les preguntes que ens hem de formular i resoldre des de l'òptica del dret probatori (que es descriuen a la memòria del projecte). Un altre àmbit de la ciència en què ja s'han detectat dificultats probatòries -i que són objecte d'aquest projecte- és el de la medicina d'avantguarda, especialment amb el desenvolupament de la biomedicina i el possible mal ús; i

(b) la ciència com a mecanisme facilitador de la prova. Els avenços tecnològics ofereixen al jutge diversos instruments dirigits a facilitar el seu convenciment dels fets litigiosos i donar-los per provats (o no). Aquí, per exemple, trobem els algorismes matemàtics que integren la intel·ligència artificial i que poden coadjuvar a la tasca probatòria del jutge; la neurociència com a via per donar més o menys credibilitat a les declaracions de totes les persones que declaren en presència judicial (des de les mateixes parts, als testimonis i perits); els nous sistemes de signatura dels contractes electrònics, etc. A més, l'actual Quarta Revolució Industrial ens ofereix immenses noves fonts d'elements probatoris que es poden utilitzar en un procés judicial, i que es troben especialment en tres àmbits de la societat: en la forma de relacionar-se les persones, mitjançant l'ús continu de les xarxes socials -amb milions d'usuaris-; en l'emmagatzematge i transmissió de tota mena d'informació, dades o continguts en línia en algun dels molts espais virtuals que hi ha al mercat; i en la contractació electrònica, especialment amb el desenvolupament vertiginós de grans empreses multinacionals dedicades al comerç electrònic de qualsevol tipus de producte o servei. És imprescindible resoldre com garantir la prova judicial en tots els processos que estan sorgint en aquests nous escenaris de les nostres relacions socials: fins ara, la tecnologia va per davant de les lleis, cosa que obliga els tribunals a afrontar els problemes probatoris atenent instruments legals clàssics, però és evident que haurem de trobar modernes maneres de provar aquests nous reptes de la nostra societat.

Tot aquest objecte d'estudi que integra aquest projecte s'analitza no només amb el mètode dogmàtic-jurisprudencial sinó a través d'un estudi de camp als jutjats mercantils, i un assaig clínic sobre l'aplicació de la neurociència a les proves personals.