Notícies Notícies

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

Els nadons prefereixen els individus que obtenen els seus objectius de manera eficient

Els nadons prefereixen els individus que obtenen els seus objectius de manera eficient

Segons un estudi que demostra com els éssers humans, ja des de ben petits, escollim de qui preferim aprendre i amb qui preferim interactuar. Marc Colomer, Jesús Bas i Núria Sebastián Gallés, investigadors del Centre de Cognició i Cervell, són els autors d'aquest treball que han publicat al Journal of Experimental Child Psychology.

24.03.2020

Imatge inicial

Des del naixement, les persones adquirim informació i aprenem a través de la interacció amb altres persones; és per això que es tan important ser capaços d’identificar els individus més idonis amb qui interactuar. Per a interactuar amb els altres, és important entendre i predir les seves accions. Se sap que al voltant dels 6 mesos els nadons ja entenen que les accions es fan per aconseguir determinats objectius, és a dir, quan algú fa una acció ho fa per aconseguir alguna cosa.

"Per exemple, si els nadons veuen una persona que allarga el braç fins a agafar un got d’aigua, processen el moviment en relació a l’objectiu agafar el got. Una vegada han identificat l’objectiu que motiva l’acció, esperen que la persona actuï eficientment per obtenir-lo. Per exemple, si el got d’aigua és a dos metres de la persona, una acció racional seria aixecar-se de la cadira, caminar un parell de metres i finalment allargar el braç per agafar el got. Si, en canvi, el got és a un pam, l’acció racional seria allargar directament el braç. Des de ben petits, els nadons ja es sorprenen si veuen algú que realitza més accions del que toca, o posa més esforç del que necessita", explica  Marc Colomer, primer autor d'un estudi publicat en l'edició avançada en línia del Journal of Experimental Child Psychology el 6 de març.

Un estudi mostra que, ja als 15 mesos,  els nadons tenen en compte l’eficiència de les accions dels altres per tal d’identificar qui és racional i qui no ho és

En base a aquesta idea, s’ha proposat que un dels pilars bàsics sobre el quals es construeix la cognició social és el principi de racionalitat: a través de pressuposar que els individus intenten actuar de manera eficient per a aconseguir un objectiu, podem determinar l’objectiu que motiva les seves accions.

Aquest estudi dut a terme per Marc Colomer amb Jesús Bas i Núria Sebastián Gallés, investigadors del Centre de Cognició i Cervell (CBC) del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, ha mostrat que, ja als 15 mesos,  els nadons tenen en compte l’eficiència de les accions dels altres per tal d’identificar qui és racional i qui no ho és.

"Nosaltres, vam voler estudiar si l’eficiència de les accions dels altres influencia les preferències dels nadons. La nostra hipòtesi inicial era que el principi de racionalitat no només permetria als nadons predir i entendre les accions dels altres, sinó que també els permetria identificar quins individus actuen de manera racional i quins no i, per tant, amb qui té més sentit interactuar", han explicat  Colomer Bas, coautors del treball i doctorands del grup de recerca en Adquisició  i Percepció de la Parla, grup que dirigeix Núria Sebastián Gallés.

Aquest és un exemple dels estímuls que es van fer servir. L’ordre de les accions de cada ninot (qui actua primer), el seu rol (eficient o ineficient) i l’ordre del test (amb qui s’ajunta primer el groc) es va contrabalancejar. És a dir, a cada participant se li van presentar uns estímuls lleugerament diferents, manipulant aquestes tres variables. El contrabalanceig permet controlar que els resultats obtinguts no són deguts a una preferència, per exemple, per un ninot específic.

Com expliquen els autors de l'estudi: "per respondre a la nostra pregunta, vam dissenyar un estudi en què van participar nens i nenes entre 14 i 15 mesos. Els nadons van veure un vídeo amb tres ninots: un de groc, un de blau, un de vermell. Primer, un dels ninots (p. ex. el groc) observava com els altres dos ninots (p. ex. el blau i el vermell) saltaven una tanca per agafar una pilota. Tot seguit, el mateix ninot groc interactuava amb els altres dos ninots per separat. A continuació, a la tanca s’obria una porta per on és podia arribar més fàcilment a la pilota. En aquest nou escenari, un dels ninots passava en línia recta a través de la porta per agafar la pilota (ninot eficient), mentre que l’altre continuava saltant la tanca (ninot ineficient). Al final, als nadons se’ls hi presentava el test: el ninot blau i el vermell anaven a buscar al ninot groc i aquest últim havia de decidir si interactuava amb qui havia passat a través de la porta (Test eficient) o bé amb qui havia saltat la tanca, fent una ruta més llarga del que calia (Test ineficient). "

Els nadons miren més estona la pantalla quan se’ls presenta un estímul que no esperen i que, per tant, els costa més estona a processar

"Per saber si els nadons esperaven que el ninot groc preferís interactuar amb el ninot eficient o l’ineficient, vam utilitzar el paradigma Violació de l’Expectació", expliquen els autors. Aquest, es basa en el fet que els nadons miren més estona la pantalla quan se’ls presenta un estímul que no esperen i que, per tant, els costa més estona a processar. Tots els nadons van veure el Test eficient i el Test ineficient i nosaltres vam mesurar l’estona que passaven mirant a la pantalla després de cada test. Els resultats van mostrar que en general tots miraven significativament més estona el Test Ineficient que l’Eficient. És a dir, se sorprenien quan el ninot groc interactuava amb el ninot ineficient en comptes de l’eficient".

Els nadons participants preferien mirar al ninot eficient

"A més a més, vam mesurar les preferències visuals dels nadons quan el ninot blau i el vermell anaven a buscar alhora al ninot groc. Aquesta informació la vam adquirir mitjançant l’Eye-tracker, una càmera que enregistra el comportament visual dels participants. Amb aquestes dades, vam trobar que els participants preferien mirar al ninot eficient", explica Jesús Bas, coautor de l'estudi.

Aquests resultats mostren que ja als 15 mesos  els nadons tenen en compte l’eficiència de les accions dels altres per tal d’identificar qui és racional i qui no. Aquesta informació l’utilitzen per predir la preferència dels altres i, fins i tot, modifica l’atenció que els mateixos nadons posen cap als altres. Aquest enllaç entre el principi de racionalitat i la preferència social pot tenir una gran rellevància alhora de començar a navegar pel món de manera selectiva des de ben petits, escollint de qui preferim aprendre i amb qui preferim interactuar.

Treball de referència:

Marc Colomer, Jesús Bas i Núria Sebastián Gallés (2020), " Efficiency as a principle for social preferences in infancy", Journal of Experimental Child Psychology, edició avançada en línia, 6 de març, https://doi.org/10.1016/j.jecp.2020.104823

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit