El passat 18 de gener de 2018 es va celebrar una sessió monogràfica de la Taula de Nova Recerca dedicada al projecte TRANSGANG: Transnational Gangs as Agents of Mediation: Experiences of conflict resolution in youth street organizations in Southern Europe, North Africa and the Americas. Es tracta d’un projecte finançat en el marc del programa Advanced Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC), que es desenvoluparà al Departament de Comunicació de la UPF del 2018 al 2022 a càrrec del Dr. Carles Feixa i que compte amb el suport d’un nou Grup de Recerca sobre Joventut, Societat i Comunicació (JOVIScom).

Mònica Figueras Maz coordinadora del Grup JOVIScom i professora del Departament de Comunicació de la UPF, va ser l’encarregada de presentar la sessió i explicar la nova línia de recerca que obre aquest nou grup d’investigació. Després de la presentació, Paloma Benavent, especialista en ajuts europeus del Servei de Recerca de la UPF va presentar la convocatòria de Grants (Starting, Consolidator i Advanced) de l'ERC. Les beques Starting són beques de fins a 1,5 milions d’euros durant un període de 5 anys destinades a un projecte per a futurs investigadors prometedors amb una experiència de 2 a 7 anys després dels seus estudis de doctorat; les Consolidator són beques de fins a 2 milions d'euros durant 5 anys per investigadors amb experiència de 7 a 12 anys després dels seus estudis de doctorat; l’Advanced són beques de fins a 2,5 milions d’euros durant un període de 5 anys per a líders de recerca establerts amb un historial reconegut d’èxits. Finalment, Paloma Benavent va introduir les beques Synergy que són beques de fins a 10 milions  d’euros durant un període 6 anys que té com a finalitat abordar qüestions d'investigació ambicioses que només es poden respondre mitjançant el treball coordinat d'un petit grup de 2 i/o 4 Investigadors Principals (IP). Benavent va destacar que aquells investigadors que obtenen una B poden tornar a presentar-se al cap d’un any. En canvi aquells que obtenen una C han d’esperar-se dos anys. Paloma Benavent també va assenyalar els principals punts que ha de presentar la proposta: impacte acadèmic i sociocultural; la interdisciplinarietat que presenta; l’estat de la qüestió; s’han de presentar resultats preliminars, han de ser innovador i ambiciós però realista i ha d’indicar el valor afegit tant per l’investigador/a com per la comunitat científica. 

En la següent ponència, el Dr. Carles Feixa Pàmpols, Investigador Principal (IP) del projecte i catedràtic d'Antropologia Social del Departament de Comunicació de la UPF va presentar el projecte TRANSGANG que compte amb una Advanced Grant (convocatòria 2016) del Consell Europeu de Recerca (ERC), dotada amb 2,2 milions d'euros, per un període de cinc anys. El projecte neix d’una feina de 15 anys d’investigació sobre les bandes i grups juvenils a través de diversos projectes. L’objectiu principal és crear un model renovat per entendre els grups de joves per tal de trencar amb l'hegemonia del model criminalitzador (‘banda delinqüent’) amb el que actualment s’entenen aquest grups. Així, el projecte es planteja analitzar els grups de joves com a agents actius en la resolució de conflictes, buscant maneres eficaces de mediació que vagin més enllà de les intervencions policials, i evitar criminalitzar aquests joves de manera col·lectiva. El projecte es basa en la transferència social del coneixement: és un projecte enfocat a la recerca-acció. Per fer-ho han proposat diverses accions de difusió i de retornament a la ciutadania: l’elaboració d’una pel·lícula documental o sèrie de televisió, crear una Ganspèdia, és a dir, una enciclopèdia on-line sobre les bandes juvenils fetes pels propis implicats, així com un llibre de bones pràctiques periodístiques a l’hora de cobrir aquest tipus de notícies. Per tots aquests motius la recerca presenta un gran nombre de contractes d’agents externs.

Més endavant, José Sánchez García, professor associat d'antropologia social a la UAB i investigador postdoctoral a la UPF, va presentar la metodologia del projecte que es centrarà en una etnografia multidisciplinar i multinivell que explorarà experiències en què les bandes han actuat com a agents de mediació, així com les barreres que han bloquejat aquests intents.

A partir de tres estudis de cas sobre "bones pràctiques" a Barcelona, ​​Medellín i Casablanca, la recerca vol establir contrastos amb altres casos en què s'han implementat polítiques diferents: concretament, a Madrid, Marsella i Milà, al sud d’ Europa; Orà, Tunísia i el Caire, al nord d'Àfrica; i Chicago, Santiago de Cuba i Sant Salvador, a Amèrica. L'estructura i composició dels grups (amb subgrups diversos, persones de diferents nacionalitats, i amb un increment de la presència femenina); la participació dels joves líders de les bandes com a agents en  processos d'intervenció social; o els canvis entre els perfils dels joves actuals en comparació amb els dels anys 80 (emancipació més tardana, relacions d'amistat a través de les xarxes socials o interès en la participació en col·lectius) són alguns dels aspectes que s’analitzaran. L'objectiu final és desenvolupar un enfocament transnacional, intergeneracional, intergenèric i transmedia renovat de les bandes/grups del segle XXI, molt diferents del model local, masculí i cara a cara utilitzat per entendre a les bandes del segle XX . Encara que l'enfocament del projecte és teòric, s'aplica el seu propòsit: deduir formes d'intervenció més efectives per evitar l'hegemonia del model de bandes delictives que apareix com a dominant en l'era neoliberal.

Posteriorment es va projectar el documental "Violència i bandes juvenils", del programa Diario Vice (Movistar Plus TV), en el que va participar Carles Feixa, emès el 24 de novembre de 2017.

La TNR va concloure amb la participació de dos participants del projecte, que havien estat membres de bandes juvenils, i que van explicar l’impacte que havien tingut els projectes anteriors de Carles Feixa a l’hora de convertir grups com els Latin Kings en associacions culturals.