La tesi sobre representació de la feminitat a Tiktok de Maria Castellví obté la màxima qualificació
El jurat destaca la profunditat metodològica i teòrica de l’estudi ‘Feminitat hipervisible a TikTok: Una anàlisi del contingut de tiktokers espanyoles de lifestyle i dels imaginaris, discursos i pràctiques de noies d’entre 14 i 15 anys’
Dilluns 2 de desembre de 2024 i davant una multitud d’assistents, Maria Castellví Lloveras ha defensat els resultats de la tesi dirigida per la doctora Mercè Oliva Rota i amb el suport dels Ajuts Predoctorals Joan Oró FI. ‘Feminitat hipervisible a TikTok: Una anàlisi del contingut de tiktokers espanyoles de lifestyle i dels imaginaris, discursos i pràctiques de noies d’entre 14 i 15 anys” se centra en la representació de la feminitat de tres influenciadores de lifestyle, Lola Lolita, Mónica Moran i Lucía Bellido, així com els imaginaris i poscionaments de noies joves al voltant d’aquestes figures i pràctiques d’autorepresentació en xarxes socials.
Per a la investigació, la doctoranda ha analitzat de manera qualitativa (audiovisual, multimodal i temàtica) 300 vídeos de les influenciadores a TikTok, i ha organitzat vuit grups de discussió, vuit entrevistes semiestructurades i per parelles, i vuit tallers de creació audiovisual. Especialment en l’acostament a les joves, Castellví ha agraït el suport de la CIREP, així com de les referents teòriques sobre investigació feminista, reflexivitat i no interferència. Entre els molts resultats de la tesi, Castellví ha destacat la vigència dels discursos sobre autenticitat a TikTok així com els discursos d’autoparòdia i de vídeos fallits per relativitzar la fiscalització del privilegi i la professionalitat associada a la creació de contingut; el cos en transformació i vigilància com a font d’avantatge o autocrítica, relacionat amb la llibertat d’elecció postfeminista; o els discursos sobre treball aspiracional de les influenciadores i la rellevància del context socioeconòmic en la imitació o seguiment de les joves. En l’elaboració dels tallers i les entrevistes per parelles, la doctoranda ha constatat una majoria del seguiment estètic i la mimesi de les representacions d’aquestes influenciadores, amb la repetició de la gestualitat, l’autovigilància i les pors associades a la hipervigilància digital del cos femení.
El jurat, format per Lucía Caro Castaño (UCA), Lídia Marôpo (IPS) i Lorena Gómez-Puertas (UPF), ha distingit la tesi de Castellví amb Excel·lent Cum Laude, la millor qualificació disponible.
Les tres doctores han destacat els molts aprenentatges associats a la lectura de la tesi, la maduresa de Castellví com a investigadora i la capacitat pedagògica en l’explicació i discussió de conceptes i teoria de gran complexitat. Caro Castaño ha senyalat la plasmació del pensament postfeminista en adolescents i ha instat Castellví a continuar explorant les noves formes de representació digital del disciplinament del cos i falta de llibertat, també en nois joves. Per la seva banda, Marôpo ha celebrat l’abordatge de la recepció de la tesi, per ser escàs dins dels estudis culturals, i ha volgut conèixer, de cara a pròximes investigacions, les limitacions i els canvis més significatius de l’estudi de Castellví. Finalment, Gómez-Puertas ha valorat els elements de transferència social de la recerca. La doctora ha instat Castellví a aprofundir en els motius emocionals de la música en plataformes socials o en els recorreguts sobre classe i feminitat digital.
D’esquerra a dreta: Lídia Marôpo, Lorena Gómez, Maria Castellví, Lucía Caro i Mercè Oliva. Fotografia de Marc Hernández.