Els estudiants que han cursat estudis de màster poden ser admesos al programa de doctorat en història de la Universitat Pompeu Fabra sempre que compleixin els requisits següents. En primer lloc, han d'acreditar una nivell de solvència lingüística adequat i justificar de manera certa la capacitat i voluntat d'adquirir-los. Aquesta solvència inclou les llengües indispensables per dur a terme la investigació (recerca i escriptura) i les de comunicació amb tutor i director i la comunitat d'estudiants i professors del programa. A banda de les específiques esmentades en primer lloc, les indispensables són, doncs, el català, castellà i anglès. Cap d'elles és considerada completament indispensable a un alt domini d'excel·lència però sí, en canvi, el domini ha de ser a aquest nivell en la llengua d'escriptura del programa i per mantenir una relació fluïda amb el tutor i director.

El segon criteri d'admissió es l'adequació del projecte de tesi doctoral a la naturalesa del programa. De no ser així, podria no ser acceptat, sense que això pugui ser considerat un demèrit per la persona que sol·licita l'admissió al programa. Un cop acomplert aquest requisit al doctorand se li assignarà, a petició pròpia o com a decisió de la direcció del programa, un director de tesi que en serà el  responsable últim que la tesi podrà ser completada. El director és el responsable d'acreditar els progressos de la tesi en curs, fins a la finalització.