Vés enrere

Seminari GED a càrrec de Maria Josep Marín i Josep E. Ribera de la Universitat de València organitzat pel projecte de recerca ModevigTrad (FFI2014-57313-P)

Seminari GED a càrrec de Maria Josep Marín i Josep E. Ribera de la Universitat de València organitzat pel projecte de recerca ModevigTrad (FFI2014-57313-P)

Construccions encapsuladores en el debat parlamentari: De l’estructuració a la modalitat. Un Anàlisi contrastiva català-castellà-anglès.

Data: divendres, 26 de maig de 2017 (12:30h-14:00h).

Lloc: Universitat Pompeu Fabra, Campus de la Comunicació, Roc Boronat, 138,  edifici 52 – (sala 52.323).

 

04.04.2017

 

Maria Josep Marín

Josep E. Ribera

Universitat de València

 

L’encapsulació per mitjà de noms abstractes i inespecífics (com fet, raó o realitat) constitueix un mecanisme de cohesió referencial que permet reïficar fragments discursius complexos de naturalesa predicativa i caracteritzar-los semànticament. Aquesta capacitat reïficadora i caracteritzadora fa dels encapsuladores o shell nouns (Schmid, 2000) una classe funcional privilegiada per estructurar i avaluar els referents discursius en gèneres argumentatius com el debat parlamentari.

El comportament concret dels encapsuladores depèn del repertori variat de patrons lexicogramaticals i discursius en els quals s’insereixen (López Samaniego, 2014). Aquests patrons no només expliciten l’estructura informativa del debat parlamentari (Ribera, 2016), sinó que, amb certa freqüència, constitueixen estructures fixades o semifixades que activen diferents valors pragmàtico-discursius.

A partir d’un corpus de debat parlamentari en català, espanyol i anglès, aquest treball s’ocupa contrastivament de les funcions dels encapsuladors vinculades a una varietat de construccions que expliciten la interrelació entre el lèxic i la gramàtica. Així, la Teoria del canvi semàntic i de la inferència convidada (Traugott & Dasher, 2002) constitueix el marc adequat per a aquest estudi. Entre les construccions analitzades, s’inclouen connectors lèxics (Cuenca, 1998), adjunts oracionals amb funció cohesiva, organitzadors textuals, dos patrons copulatius (P1, tematizador: encapsulador + ser / be + clàusula completiva; P2, focalitzador contrastiu: demostratiu + ser / be + encapsulador) i algunes locucions.

En general, els resultats mostren un comportament semblant dels diferents tipus de construcció en les tres llengües. No obstant això, com era previsible, alguns connectors lèxics exhibeixen contrastivament graus de gramaticalització diferents. D’altra banda, els organitzadors textuals evidencien la naturalesa més dialògica del debat en anglès, enfront dels debats en català i en espanyol, que constitueixen més aviat una sèrie de monòlegs superposats.

Quant als patrons copulatius, el patró tematizador (P1) permet establir en les tres llengües una gradació que va des de la simple atribució fins al valor contrastiu modal, a través de construccions assimilables al pseudo-cleft (Marín & Cuenca, 2012); el patró focalitzador contrastiu (P2) activa valors clarament avaluatius, però la seva naturalesa emfàtica, clara en català i en espanyol pel seu caràcter de llengües de subjecte buit, no sempre és evident en anglès. Finalment, el caràcter idiosincràtic d’algunes locucions, més o menys gramaticalitzades en cada llengua, no impedeix que coincideixin a mostrar valors modals pròxims.

En conclusió, les construccions fixades o semifixades analitzades en què s’insereixen els encapsuladors fan emergir, de manera paral·lela a la seva naturalesa fórica, significats procedimentals que van des de l’organització discursiva, bàsicament metalingüística, fins a valors subjectius lligats a la modalització. Això converteix l’encapsulació en una mecanisme essencial per a la construcció d’un gènere argumentatiu com el debat parlamentari.

 

Paraules clau: encapsulació, referència, cohesió, modalitat, argumentació.

 

Referències

 

Cuenca, M. J. (1998): “Sobre la interrelació del lèxic i la gramàtica: El concepte de connexió lèxica”, en Cifuentes, J. L. ed., Estudios de Lingüística Cognitiva, Alacant: Universitat d’Alacant, pp. 507-526.

López Samaniego, A. (2014): Las etiquetas discursivas: cohesión anafórica y categorización de entidades del discurso. Pamplona: EUNSA.

Marín, M. J & M. J.  Cuenca (2012): “De l’atribució a la modalitat: construccions amb és que en català oral”, Caplletra. Revista Internacional de Filologia 52, pp. 65-94.

Ribera, J.E. (2016): "Encapsulació i estructura informativa en el debat parlamentari. Una anàlisi contrastiva (catalá-espanyol-anglès)", Studia Romanica Posnaniensia, 43 (2), pp. 29-50.

Schmid, H.-J. (2000): English Abstract Nouns as Conceptual Shells. From Corpus to Cognition. Berlin: Mouton De Gruyter.

Traugott, E. C & R. B. Dasher (2002), Regularity in Semantic Change, Cambridge, Cambridge University Press.

 

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: