• Investigadora principal: Montserrat González Condom
  • Investigadors participants: Clara Lorda Mur, Elisabeth Miche Comerma, Aina Torrent-Lenzen, Enric Vallduví Botet, Julia Williams Camus.
  • Entitat finançadora: Ministerio de Ciencia i Innovación. Referència: FFI2011-25755
  • Data inici: 01/01/2012 - Data fi: 31/12/2014 (pròrroga: 30/06/2015)

 

L'objectiu principal del projecte MODEVIG és analitzar i descriure els trets pragmàtics, semàntics i gramaticals de marcadors lèxics i unitats fraseològiques idiomàtiques amb valor epistèmic i evidencial en diversos gèneres discursius, amb un plantejament contrastiu interlingüístic i intralingüístic (en espanyol, català, anglès, alemany i francès). S'analitzaran els processos de gramaticalització pertinents. La finalitat del projecte és observar el comportament i les diferències o similituds formals i funcionals d'aquestes unitats en el procés d'elaboració i interpretació d'un discurs en un gènere determinat. Per això, es tindran en compte aspectes formals/estructurals (morfologia, sintaxi) i aspectes funcionals (semàntica, pragmàtica). La investigació de la modalitat epistèmica i de l'evidencialitat en llengües europees és relativament recent. Creiem que un estudi contrastiu d'aquestes característiques tindria una clara aplicació teòrica i funcional en els estudis de traducció. 

Amb aquest projecte pretenem incrementar el coneixement dels valors pragmàtics i semàntics de marcadors i expressions evidencials i epistèmics en general, i dels aspectes de la pragmàtica contrastiva multilingüe en particular, aspectes encara poc estudiats en el nostre entorn lingüístic però molt pertinents tenint en compte les competències discursives que actualment es requereixen en el camp de la traductologia i de la comunicació. A través de les marques modals epistèmiques, el parlant codifica lingüísticament el seu major o menor grau de certesa en relació al contingut proposicional de l'enunciat que està emetent o les probabilitats que aquest sigui o no cert; també transmet les seves creences, actitud i grau de compromís amb el contingut d'aquest enunciat. Les marques d'evidencialitat són, específicament, aquelles que codifiquen la font de coneixement (source of knowledge). En un intercanvi comunicatiu, el parlant segueix un procés que consta de dues parts: a) consciència que existeix algun tipus d'evidència que justifiqui la seva asserció; b) extracció d'una sèrie d'inferències basades en aquesta evidència i en el coneixement del món. La noció d'evidencialidad és rellevant tant des del punt de vista del parlant com de l'oient, ja que, a través d'aquestes marques, d'una banda es dóna credibilitat i autoritat a la informació que es transmet i es rep i, d'altra banda, el subjecte emissor es posiciona en relació al missatge que emet (speaker's stance), amb una prèsència major o menor en l'acte discursiu (grau de subjectivització o objectivització).