Vés enrere

“Cantar la literatura”, amb Paco Ibáñez i José María Micó (6 de març)

“Cantar la literatura”, amb Paco Ibáñez i José María Micó (6 de març)

A càrrec de Paco Ibáñez, cantautor, i José María Micó, músic i catedràtic de Literatura de la UPF.

6 de març del 2018, a les 19.00 hores

Auditori del campus de la Ciutadella

22.01.2018
6 de març del 2018

Les relacions entre música i literatura, que vénen de molt lluny i que comprenen tant les formes més cultes com les més populars, han estat sempre motiu de reflexió i de discussió, alhora que han donat fruits extraordinaris en la història de la cultura, des de l’òpera fins a la cançó d’autor.

 

Es tracta d’un dels casos més emblemàtics de les relacions entre les arts, i la idea bàsica del diàleg és combinar el món acadèmic amb l’artístic, amb la participació d’una persona tan significada i de trajectòria personal tan coneguda com Paco Ibáñez, que ha posat música als més grans poetes espanyols i llatinoamericans, tant antics com contemporanis.

 

 

Paco Ibáñez (Francisco Ibáñez Gorostidi. València, 1934), més conegut com Paco Ibáñez, cèlebre cantant espanyol, ha dedicat gairebé íntegrament la seva trajectòria artística a musicar poemes d'autors espanyols i hispanoamericans, tant clàssics com contemporanis. Considerat "Veu de la resistència" en l'època franquista, durant la qual va viure amb la seva família bàsicament a França, mai no ha volgut acceptar reconeixements oficials per la seva dissidència política. "Un artista ha de ser lliure en les idees que pretén defensar. A la primera concessió perds part de la teva llibertat. L'única autoritat que reconec és la del públic i el millor premi són els aplaudiments que es porta un a casa", són les paraules amb les quals va argumentar el rebuig de dos intents del govern francès d'atorgar-li la medalla de l'Ordre de les Arts i les Lletres de França. A principis de la dècada dels noranta s'instal·la definitivament a Espanya, primer a Madrid, després a Aduna, i des de 1994 a Barcelona, ​​des d'on continua intensament la seva activitat de recitals per Europa i Llatinoamèrica.

www.aflordetiempo.com

 

José María Micó (Barcelona, ​​1961) és poeta, músic i traductor. Catedràtic de Literatura a la Facultat d'Humanitats de la UPF, en la seva obra filològica destaquen diverses edicions de clàssics espanyols (l'última és El oro de los siglos. Austral, 2017) i els llibres d'estudis i assajos Clásicos vividos i Para entender a Góngora (tots dos a Acantilado, 2013 i 2015). També ha editat i ha traduït grans autors europeus antics com Ramon Llull, Petrarca, Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March i Ludovico Ariosto, a més d'alguns poetes catalans i italians contemporanis. La seva obra pròpiament literària consta de set llibres de poesia: La espera, Letras para cantar, Camino de ronda, Verdades y milongas, La sangre de los fósiles, Caleidoscopio i Blanca y azul. Al llarg de la seva trajectòria ha rebut premis de literatura (Hiperión i Generación del 27), de traducció (Premi Nacional de Traducció a Espanya i a Itàlia) i de recerca (ICREA Acadèmia). Com a compositor i guitarrista del duo Marta i Micó ha publicat els discos En una palabra i Memoria del aire.

www.jmmj.eu / www.martaymico.com

Categories: