• Dia: 5 de juny del 2020
• Hora: de 13.00 a 14.00 hores

Aquest diàleg, que coincideix amb el Dia Internacional del Medi Ambient, planteja reptes i oportunitats després de l’experiència de tres mesos d’una activitat humana (i ambiental) ralentitzada.

Com ha afectat la pandèmia el nostre planeta? Com he arribat fins aquí? Com hauríem de sortir d’aquesta crisi? 

Aquesta experiència singular i universal ens convida a reflexionar sobre el balanç ambiental del teletreball, la redistribució dels espais urbans, el futur de la nostra manera de viure, l’alimentació, la contaminació i un llarg etcètera.

Les noves generacions són molt més sensibles a la problemàtica relacionada amb el medi ambient, i en general amb el benestar planetari. Tanmateix, quina educació necessitem per acompanyar aquesta sensibilitat? Què esperem de la universitat? Quina llibertat necessitem per fer front als desafiaments de la covid-19 i la crisi ecològica? I, en general, quines són les lliçons que podem extreure de la pandèmia i en què ens poden ajudar aquestes lliçons per enfocar el futur?

CV d’Alex Ivancic

Alex Ivancic (Belgrad, 1964) és doctor enginyer industrial (UPC), expert en el camp de l’energia, les infraestructures urbanes i el medi ambient. És investigador sènior a l’Institut de Recerca Energètica de Catalunya i soci consultor sènior a la Cooperativa Enginyeria Aiguasol de Barcelona. És membre electe de la Societat Científica de Sèrbia. És també membre de l’International Keio Institute for Architecture and Urbanism de la Universitat de Keio (Tòquio, Japó).

Des de fa més de vint-i-cinc anys combina l’exercici professional i la docència en el camp de l’energia, l’urbanisme i el medi ambient. És director científic i redactor del Pla de Millora Energètica de Barcelona, el pla estratègic i d’acció adoptat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2002, que va rebre el premi europeu Climate Star 2002 atorgat per la Klimabündnis (Aliança del Clima).

Ha exercit càrrecs executius en diferents empreses, entre les quals destaquen l’agència metropolitana de desenvolupament urbanístic i d’infraestructures Barcelona Regional i l’Agència d’Energia de Barcelona.

Ha impartit docència al Barcelona Institute of Architecture (BIArch) (2010-2012), a l’Institut Químic de Sarrià de la Universitat Ramon Llull (2009-2011) i a la Càtedra Unesco de Sostenibilitat de la UPC (1999-2003).  Com a professor convidat ha impartit docència en diverses universitats estrangeres, com la Universitat de Princeton (Estats Units), la Universitat de Ginebra, la Universitat de la Suïssa Italiana, la Universitat de Sàsser, l’Architectural Association School of Architecture de Londres, la Universitat Politècnica de Madrid, la Universitat Estatal d’Arquitectura i Enginyeria de Kazan (Tatarstan, Rússia), la Universitat d’Aalto (Finlàndia) i la New Delhi School of Planning and Architecture, entre d’altres.

Ha exercit de consultor en projectes internacionals per a diferents institucions com ara la Comissió Europea; el Banc de Desenvolupament d’Amèrica Llatina; el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD); el Govern de la República de Maurici; el Ministeri de Ciència, Tecnologia i Innovació Productiva de l’Argentina; el Ministeri d’Ambient i Energia de Costa Rica; el Govern de St. Helena Island; el Govern del Kazakhstan i el Ministeri d’Educació d’Andorra.

És autor de dos llibres: Energy Scapes (Ed. Gustavo Gili, 2010) i Casos prácticos de eficiencia energética en España (Ed. Fundación Gas Natural, 2011).

Ha publicat més de cinquanta articles tècnics i científics en revistes i libres sobre infraestructures urbanes, energies renovables, eficiència energètica en edificis, integració d’energies renovables en entorn urbà, planificació energètica, transferència de calor i massa i càlcul numèric de dinàmica de fluids.

CV de Jordi Mir Garcia

Jordi Mir Garcia és doctor en Humanitats i professor tant a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra com a la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La seva investigació i docència se centren, principalment, en la història de les idees, la filosofia moral i política i l’actuació i el pensament dels moviments socials. Ara treballa en un projecte sobre la memòria de la pandèmia del nou coronavirus. És membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (UPF) i de l’Observatori del Sistema Universitari.

Ha publicat el llibre Movimientos sociales construyendo democracia. 5 años de 15M (2015) i, juntament amb Salvador López Arnal, ha editat diferents obres de Francisco Fernández-Buey –que va ser el seu mestre–, com ara Para la tercera cultura. Ensayos sobre ciencias y humanidades; Sobre federalismo, autodeterminación y republicanismo; Sobre Manuel Sacristán i 1917. Variaciones sobre la Revolución de Octubre, su historia y sus consecuencias. O, el més recent, Sobre Simone Weil.

Escriu articles d’opinió relacionats als temes de medi ambient i altres problemes socials

per als diaris El País i Nació Digital:

Coronavirus no eres tú, somos nosotros

El olvido de lo esencial

No hauríem de tornar a la normalitat

El virus del relat i la veritat

La llibertat per superar la crisi