“Alimentando el mundo bajo el cambio climático. Las humanidades y el desarrollo agrícola de los smart foods”, a càrrec de Marco Madella, professor ICREA d’Arqueologia Ambiental a la Facultat d’Humanitats de la UPF, i de Vincent Vadez, investigador científic a l’Institut de Recerca i Desenvolupament de Montpellier

El canvi climàtic i la desertificació es troben entre els problemes més greus que afecten les poblacions humanes i que posen en risc la sostenibilitat dels nostres sistemes econòmics i alimentaris. No obstant això, no és la primera vegada durant la història en què la humanitat s'enfronta a aquests problemes. L'arqueologia ens proporciona mètodes per entendre com s’han adaptat les societats anteriors a condicions àrides, i comprendre els mecanismes que han activat per mantenir la seva resiliència. Aquests coneixements, juntament amb la investigació moderna en agronomia, ens poden ajudar a desenvolupar els denominats smart foods, uns aliments bons per a la salut, els agricultors i el planeta.

Marco Madella és investigador ICREA a la Universitat Pompeu Fabra, on coordina el grup de recerca Cultura i Dinàmica Socioecològica (CaSE). També és membre honorari de la Universitat de Witwatersrand (Sud-àfrica). La seva recerca se centra en la dinàmica humano-ambiental de les poblacions passades, des del Mediterrani fins als tròpics. Ha treballat en les històries de vegetació del passat, en el modelatge i la simulació de processos en el canvi del comportament humà, en les dinàmiques coevolutives de persones i plantes, en les trajectòries a llarg termini de la biodiversitat i la sostenibilitat en les societats prehistòriques, i en l'origen i la resiliència de l’agricultura. Ha publicat més de cent articles en revistes internacionals i ha editat tres llibres. Ha estat l’investigador principal de 35 projectes internacionals, entre els quals un del programa CONSOLIDER-Ingenio. Actualment dirigeix el projecte “Modeling the agricultural origins and urbanism in South Asia” (ModAgrO).

Vincent Vadez és fisiòleg i agrònom de cultius, inicialment format com a enginyer. Abans de formar part de l’ICRISAT va treballar durant quatre anys amb un grup indígena de les planúries de Bolívia per mesurar els impulsors socioeconòmics de la desforestació. I amb anterioritat a aquesta experiència va fer una investigació sobre la fixació del nitrogen simbiòtic a la Universitat de Florida, al CIAT de Colòmbia i a la Universitat Nacional de Singapur. A l’ICRISAT el seu grup treballa en el desxiframent genètic i mecanicista de les característiques de les plantes i en les interaccions entre les característiques i l'entorn. Ha desenvolupat una gran plataforma lisimètrica (LysiField) per a un assaig directe, precís, ràpid i in vivo de l'extracció d'aigua, i una plataforma d'escaneig 3D (LeasyScan) per fenotipar els trets d'ús de l'aigua. Aquesta part del seu treball té el suport del model de simulació de cultius per caracteritzar els principals escenaris d'estrès i predir els efectes que les característiques i la gestió agronòmica tenen sobre les collites al llarg del temps i en les diverses escales geogràfiques. Recentment ha entrat a formar part de l’Institute for Research and Development (IRD) com a científic principal, i continua col·laborant estretament amb l’ICRISAT.

Dia: 26 de febrer

Hora: de 19.00 a 20.00 hores

Lloc: auditori del campus de la Ciutadella