Internet ha irromput, i ho continuarà fent, en la nostra societat brutalment. Si avui en dia és inimaginable un món sense telèfons mòbils (ara els anomenen smartphones), ho serà d'aquí a cinc anys sense bitcoins? Deixaran d'existir les universitats, com per exemple la UPF, si el saber i l'educació són gratuïts i d'accés universal?

Us proposem un diàleg entre dos tecnòlegs amb alta sensibilitat social (rara avis), en què posem en qüestió aquests avenços produïts per l'ús de les tecnologies d'Internet i que sacsegen pilars socials com són l'educació, la privacitat o l'economia.

Miquel Oliver és activista i expert en tecnologies i regulació d'Internet i el seu impacte en diferents àmbits de la societat. Dirigeix el grup de recerca Networking & Strategies in Telecommunications a la UPF (NeTS ) des de la seva creació. Es va doctorar en Enginyeria de Telecomunicació a la UPC i també s'ha graduat en ciències empresarials a la UOC. Ha visitat diferents universitats com la Rutgers, la de Colúmbia i el Massachusetts Institute of Technology (MIT). Actualment és catedràtic d'Enginyeria de Xarxes a l'Escola d'Enginyeria de la Universitat Pompeu Fabra, on integra la seva recerca i la seva docència en els graus en enginyeries TIC i el màster en Comunicacions Wireless, a més de seminaris i de ponències. Ha dirigit tretze tesis doctorals i ha publicat més de cent articles en revistes i en congressos internacionals.

Lluïsa Marsal és una tecnòloga social, amb vocació i passió per posar la tecnologia al servei i la defensa d’allò públic. Formada com a arquitecta (del maó), es va especialitzar en urbanisme fent un màster i un doctorat en Planificació Urbana i Territorial a la UPC, amb estada d’investigació a la TU de Berlín. Del 2001 al 2009 va ser docent i investigadora a la UPC i del 2009 al 2015, a la UdG, on va fer el seu segon màster i doctorat en Informàtica Aplicada i Sistemes Intel·ligents, inclosa una estada d’investigació a l’IBM Almaden Research Center, a Silicon Valley.

Durant la seva estada a la UdG, el 2013, va dissenyar i acreditar el primer màster mundial en Smart Cities, que es fa oferir com a títol oficial fins al 2015. Els últims dos anys, la Lluïsa ha estat special advisor del govern britànic en polítiques sobre smart cities. A Londres és on va entrar en contacte amb la tecnologia blockchain, i a la seva tornada a Catalunya ha estat escollida presidenta de l’Associació Blockchain Catalunya. Des del setembre del 2017 forma part de la UPF com a investigadora en blockchain 4 cities i cryptourbanomics, entesa com a manera de reinventar les nostres ciutats en benefici d’allò públic.

Retransmissió en directe