Mai no havíem tingut tants dispositius per mesurar el temps. Però alhora vivim en una època malalta de temps, en una societat en la qual la capacitat per controlar el temps ha esdevingut un parany per al seu propi benestar. En aquest diàleg debatrem sobre diferents maneres d’entendre i d’experimentar el temps i mirarem d’apuntar-hi algunes respostes.

Ramon Bayés és doctor en Filosofia i Lletres (Secció de Psicologia) per la Universitat de Barcelona i professor emèrit a la Universitat Autònoma de Barcelona. L’any 2008 el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya el va nomenar “col·legiat d’honor”, i l’any 2009 va ser investit doctor honoris causa en Psicologia per la UNED. L’any 1995 la Societat Catalana de Recerca i Terapia Conductual (SCRITC) li va concedir el premi Pavlov pel conjunt de la seva obra. Ha publicat, entre d’altres: Una introducción al método científico en psicología (1974, 1978, 1980, 2009), Psicología Oncológica  (1985, 1991), Sida y psicología  (1995), Psicología del sufrimiento y de la muerte (2001), Afontando la vida, esperando la muerte (Alianza, 2006), El reloj emocional (Alienta, 2007), El psicólogo que buscaba la serenidad (Plataforma, 2010), Olvida tu edad (Plataforma, 2016) i Diarios de un pasajero de avión (Pezsapo, 2016). A final del 2015 havia publicat més de 750 treballs i publicacions científiques i de divulgació.

Pol Capdevila és professor d’Art Contemporani i de Teoria de la Imatge dels departaments d’Humanitats i de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. Les seves principals línies de recerca són la teoria de l’experiència estètica, l’hermenèutica i els discursos del temps en l’art contemporani i en la cultura visual. Ha publicat articles en revistes acadèmiques internacionals i ha participat en llibres com Arte sin estética (2016), Teoría y paisaje II: Paisaje y emoción. El resurgir de las geografías emocionales (2015) i L’aventura d’Europa (2014).