La pintura i el cinema han generat imatges recurrents, que han estat capaces de transmetre emotivitat, sensacions i pensament visual i que conviden l’espectador a completar-ne el sentit a partir d’un primer reconeixement de la seva naturalesa. Algunes d’aquestes imatges que es repeteixen, però, han saltat a l’esfera pública i s’han convertit en instruments de comunicació immediata, amb una gran capacitat de sintetitzar alguns dels dilemes contemporanis. Aquest sentit de l’ús i de la transformació les fa presents, i estableix una relació no sempre conscient amb els seus precedents figuratius. El diàleg d’aquesta sessió pretén resseguir l’actualitat d’algunes d’aquestes imatges fundadores que continuen tenint una poderosa capacitat d’intervenció.

Jordi Balló és professor de Comunicació Audiovisual i director del màster en Documental de Creació de la UPF, del qual han sorgit fins a trenta films que han estat decisius; films com per exemple En construcción, de José Luis Guerin, o La plaga, de Neus Ballús, entre molts altres. És autor del llibre Imatges del silenci (2000) i coautor, amb Xavier Pérez, de La llavor immortal (1995), Jo ja he estat aquí (2005, premi d’assaig Serra d’Or) i El món, un escenari. Shakespeare: el guionista invisible (2015). Recentment ha coeditat amb Alain Bergala el volum col·lectiu Los motivos visuales del cine (2016). Va ser director d’exposicions del CCCB entre 1998 i 2011 i comissari d’exposicions com ara “El segle del cinema” (1995), “Erice/Kiarostami” (2005), “Hammershoi i Dreyer” (2006), “Totes les cartes. Correspondències fílmiques” (Premi Ciutat de Barcelona, 2011) i “Pasolini Roma” (2013), en les quals va explorar les fronteres entre el cinema i el museu. Per la seva tasca com a director del màster en Documental de Creació va rebre el premi nacional de cinema l’any 2005.

Isabel Valverde, professora de Història de l’Art a la Facultat d’Humanitats de la UPF, va estudiar Literatura Francesa i Història de l’Art a Barcelona, Tolosa, Nova York i Berlín. Després de treballar a l’Exposició Universal de Sevilla l’any 1992 i a la Residencia de Estudiantes de Madrid, l’any 2015 va integrar-se al Departament d’Humanitats de la UPF, on va participar en la creació de l’Institut Universitari de Cultura (IUC). Els seus àmbits d’investigació i docència se centren en la història i la teoria de l’art modern i en les relacions entre art i literatura, en especial a través de la crítica de l’art del segle xix, punts sobre els quals ha publicat llibres i articles, entre els quals l’edició espanyola de la crítica d’art de Stendhal i Zola. En els últims anys també ha treballat al voltant de la idea de paisatge des d’un punt de vista interdisciplinari i teòric, per mitjà de l’organització de seminaris sobre teoria i paisatge en el marc dels estudis d’Humanitats. Ha estat professora visitant en el Deutsches Forum für Kunstgeschichte i és membre del Comitè Científic de l’Institut Nacional francès d’Història de l’Art, ambdós amb seu a París.