ASAP (actes de solidaritat amb el patriarcat), és un retaule incòmode i irònic dels nostres usos i costums, una instantània deformada feta de veus impersonals però clarament identificables, un seguit de situacions incòmodes que acaben fent un retrat del nostre pitjor perfil.

En aquests temps d’alta toxicitat social i afectiva, per què no retratar l’enemic com a antídot? Per què no riure’ns d’ell fent servir el mirall deformador de la caricatura? Per què no posar-nos sobre avís del perill fent servir les armes de l’humor més negre?