Àgora Lliure UPF
Obrim la quarta temporada de converses i debats a L'ÀGORA LLIURE-UPF
Seguint el fil temàtic dels espectacles programats, a l'Àgora volem continuar aprofundint en alguns aspectes que vagin més enllà del fet escènic concret, proporcionant una mirada social a les qüestions que el teatre planteja com a art. I no ho fem sols, sinó convidant acadèmics i altres especialistes a debatre amb vosaltres, en sessions prèvies o posteriors a la funció. Una oportunitat més d'ampliar la nostra visió a partir d'allò que la societat del coneixement del segle XXI aporta a la vivència del teatre.
L'accés a les xerrades és lliure i l'aforament és limitat.
DOGVILLE
15/05/19, 14.00 h
Aula 40.010, campus de la Ciutadella
de Lars Von Trier dramatúrgia Pau Miró direcció Sílvia Munt
sessió Agitad@rs Lliures
Trobada de Bruna Cusí i David Verdaguer amb alumnes de la UPF. Xerrada dinamitzada pels Agitad@rs Lliures.
Lars Von Trier va dibuixar ‒literalment‒ un espai teatral per a la pel·lícula Dogville. Directores com Katie Mitchell (Ombra) o Christiane Jatahy (Júlia) integren el llenguatge cinematogràfic als seus projectes escènics. L’ús dels crèdits projectats ja és un recurs comú en moltes posades en escena. La hibridació entre pantalla i escenari ‒i els seus recursos dramàtics i formals‒ és una tendència cada vegada més estesa, sobretot des del teatre. Un fenomen en resposta a la cultura audiovisual dominant, que convida a reflexionar sobre aquesta confluència amb convidats que hagin compartit en algun moment de la seva carrera teatre i cinema, com la mateixa Sílvia Munt, directora d’aquest muntatge amb afinitats declarades amb l’estètica que demana la pantalla.
CRONOLOGÍA DE LAS BESTIAS
9/11/18, hora per determinar
Lliure de Gràcia
autoria i direcció Lautaro Perotti
Lautaro Perotti és actor, director, dramaturg, docent i cofundador de Timbre 4, al costat de Claudio Tolcachir. Un espai de formació i exhibició que s’ha convertit, en dues dècades, en una referència del teatre argentí. Un projecte que neix enmig de la gran crisi per convertir-se en una història de supervivència i èxit. Perotti és, per tant, testimoni i actor privilegiat d’unes de les etapes més interessants del teatre amb epicentre a Buenos Aires. Una realitat específica que s’ha plasmat en una identitat molt marcada en els textos i en la posada en escena.
ÀNGELS A AMÈRICA
21/11/18, 19.00 h
Lliure de Montjuïc
de Tony Kushner direcció David Selvas amb La Kompanyia Lliure
Plantejada sobretot per a un públic d'instituts, el doctor Bonaventura Clotet, president de la Fundació Lluita contra la Sida, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol i codirector del projecte HIVACAT de recerca de la vacuna de la sida, farà una xerrada per a públic juvenil. Una posada al dia dels perills del contagi i dels mètodes preventius, i una manera de desfer prejudicis de qualsevol signe.
AÜC
26/01/19, 18.45 h
01/02/19, 18.00 h
Lliure de Montjuïc
Per una banda, Teo Pardo planteja una sessió només per a homes sota el títol
Masculinitats crítiques: confrontant les complicitats masclistes
Com ens és de fàcil (o de difícil) als nois parlar d’emocionalitat? Quants sentiments som capaços d’anomenar? I de reconèixer? Què se'ns mou per dins quan algú posa en qüestió la nostra masculinitat? Quant som capaços d'actuar per a demostrar que ens mereixem ser al “club dels tios”? A què renunciem quan ho fem? Fins a quin punt som capaços de no seguir la corrent al col·lega del col·lega que ens explica la seva història de 'ligoteo' de l'altra nit? O, més enllà, fins a quin punt som capaços de confrontar la seva actitud bavosa?
Per a entendre tot el que es mou en les situacions del primer paràgraf, convé veure que estan travessades per l'eix de gènere, que ens col·loca, homes i dones, en llocs molt diferents de privilegi-opressió. És impossible construir relacions més boniques i més sanes (amb dones, però també entre nois) si no reconeixem com funciona la masculinitat, els mecanismes de pressió de grup i de complicitat masclista que la sostenen. Proposem un treball experiencial, no des de la culpa, però sí des de prendre la responsabilitat de les nostres accions i de buscar junts estratègies per confrontar les complicitats masclistes que reforcen desigualtats i generen malestars profunds (també als nois).
Per una altra, Anna Nuevo planteja una sessió només per a dones sota el títol
Autodefensa feminista
Proposem un espai on compartir juntes estratègies per evitar que situacions quotidianes puguin derivar en agressions, tot comprenent quan s'estan traspassant els nostres límits, explorant des del cos i la ment. Indagant en la idea que totes podem defensar-nos, tinguem la corporalitat que tinguem. Si bé ens pot donar seguretat fer un treball físic, no hem d'oblidar-nos d'una cosa important, l'autodefensa és una questió d'actitud!
Tots dos tallers són gratuïts i tenen places limitades!
Per inscriure-us a un dels tallers, seguiu l'enllaç corresponent i envieu un correu indicant nom i cognoms, l'edat i el dia que voleu assistir, i del Teatre Lliure es posaran en contacte amb vosaltres. És imprescindible que rebeu la confirmació del teatre per assistir als tallers.
inscripcions Masculinitats crítiques
inscripcions Autodefensa feminista
TRANS (MÉS ENLLÀ)
11/03/19, hora per determinar
Institut Français de Barcelona
Projecció del documental sobre TRANS de Stéphane Mercurio a l’Institut Français de Barcelona, l'endemà de l'última funció. Després del documental tenim previst fer un debat. Amb la presència de la directora, del director d l'espectacle i de Miquel Missé (per confirmar).
DIE 120 TAGE VON SODOM
ÀGORA ANUL·LADA
Milo Rau és, de fa anys, una referència indiscutible del teatre contemporani europeu. Capdavanter del teatre documental, amb projectes que traspassen l’àmbit artístic per entrar en la realitat social, política i històrica que denuncien ‒com The Congo Tribunal‒, els últims anys també s’ha obert a una reflexió de fons sobre la responsabilitat ètica del públic i el rol que el teatre públic ha d’assumir en els propers anys. Del primer, n’és un exemple Die 120 Tage von Sodom. Del segon, el debatut Manifest de Gant, publicat el maig passat, ja com a nou director artístic del NT Gent. Una veu imprescindible per entendre els compromisos que el teatre està disposat a assumir en els propers anys.
EL SOMRIURE AL PEU DE L'ESCALA
20/04/19, hora per determinar
Lliure de Montjuïc
El clown és, possiblement, el personatge més depredador amb què es pot trobar un intèrpret. Una màscara potentíssima que deixa molt poc espai a la voluntat i a la llibertat de l’artista per reinventar-se. Reunirem en aquesta Àgora clowns que ho han aconseguit, com els mateixos Joan Arqué i Jordi Martínez, entre altres convidats. Una conversa sobre la màscara i la interpretació, moderada per l’expert en circ Jordi Jané.