En els últims anys ha crescut el interès per conèixer quina és la qualitat de vida a les presons. Diverses investigacions han intentat captar el clima social d'una presó a través de diversos instruments. La qualitat de vida ha estat generalment associada a una bona organització (condicions materials, de seguretat i serveis). En aquest sentit l'avaluació de les presons es produeix a Anglaterra a través dels Key Performance Indicators. A Espanya, l'Administració no ha desenvolupat cap instrument anàleg, encara que s'han realitzat investigacions aplicant instruments com la Escala de Clima Social de Moss i altres que han estudiat la percepció subjectiva dels interns de diferents aspectes associats a la vida a la presó.

En aquest context, en l'actualitat des del Grup de Recerca en Criminologia i Sistema Penal de la Universitat Pompeu Fabra ha traduït i ha portat a terme a tres presons de Catalunya l'enquesta Measuring Quality of Prison Life (en endavant, MPQL). Aquesta enquesta ha estat elaborada per l'Institut de Criminologia de la Universitat de Cambridge i ha estat adoptada pel National Offender Management Service (NOMS) del Regne Unit. Els primers resultats de l'anàlisi mostren la diferent avaluació de la que son objecte los presons sota diferents models de gestió. En aquest sentit el repte és conèixer quins són aquells aspectes que en opinió dels interns incideixen més en el compliment de la condemna i en la qualitat de vida de la presó.  

En aquest context, aquesta investigació va dirigida a estudiar l'efecte dels programes de tractament psico-conductuals a les presons catalanes (programa de tractament de delictes violents com DEVI, VIGE, VIDO o SAC; programa de preparació de permisos; programa de seguretat en el trànsit; programa de resolució de conflictes) en la qualitat de vida dels interns.

En aquest sentit la investigació pretén:

a) Determinar en quin grau els programes de tractament influeixen en la qualitat de vida a les presons.

b) Conèixer si aquests programes tenen un efecte diferent segons diferents característiques sociodemogràfiques (com, per exemple, el gènere o la nacionalitat) o penals (com, per exemple, el temps fins la sortida de la presó).

La resposta a aquestes preguntes d'investigació pot permetre  orientar en quines condicions els programes de tractament i rehabilitació tenen un impacte en la qualitat de vida dels interns. La qualitat de vida a les presons està associada a una major legitimitat del sistema que es preveu que produeixi diverses conseqüències com una menor conflictivitat, una major seguretat, menor radicalització i és possible que influeixi en unes menors taxes de reincidència. Per altra banda, pot ajudar a identificar aquells col·lectius en que els tractaments no estan tenint un efecte per la qualitat de vida, per tal de poder desenvolupar millores dins el programa.