Mario Martínez Jiménez és Imperial College Research Fellow al Departament d’Economia i Política Pública de l’Imperial College London - Business School, patrocinat per la Professora Dame Carol Propper i la Dra. Laure de Preux. Sóc microeconomista aplicat amb interessos de recerca en els àmbits de l’economia de la salut, l’economia laboral i l’economia pública. La meva recerca recent es centra en tres àrees principals: el desenvolupament infantil, el canvi demogràfic i la formació del capital humà. Vaig començar a Imperial com a Research Associate en Economia al Centre for Health Economics & Policy Innovation (CHEPI), investigant l’eficàcia de les polítiques fiscals per motivar els individus a optar per alternatives alimentàries més saludables. Abans d’incorporar-me a Imperial, vaig obtenir el meu doctorat en Economia de la Salut per la Universitat de Lancaster, finançat per la NIHR School for Public Health Research. Tinc una llicenciatura en Economia per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), un Màster en Economia de la Salut per la Universitat Erasmus de Rotterdam (EUR) i un Màster en Recerca en Economia Aplicada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Abstract:

La prevalença de nens diagnosticats amb condicions neurodesenvolupamentals, com el trastorn de l'espectre autista i el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat, ha augmentat significativament durant l'última dècada. Aquest estudi examina com els factors de la primera infància, com la salut infantil i la lactància materna, influeixen en el desenvolupament del comportament adaptatiu dels nens fins als tres anys al Regne Unit. Utilitzem un conjunt de dades innovador de l'UK Household Longitudinal Study, que cobreix 4.573 nens i proporciona informació longitudinal exhaustiva sobre les característiques parentals i familiars, així com sobre la salut infantil al naixement i el comportament adaptatiu dels nens petits. La nostra anàlisi es basa en dades recollides entre gener de 2011 i maig de 2023, centrant-se en nens de tres anys durant les proves de comportament adaptatiu. Utilitzant diverses tècniques empíriques, com variables instrumentals i efectes fixos dins de germans, els resultats indiquen que els nens que han estat alletats tenen millors resultats en comportament adaptatiu als tres anys. Els nens amb mala salut perinatal i aquells nascuts per cesària tenen més probabilitats de mostrar un desenvolupament més lent en el comportament adaptatiu. La nostra anàlisi heterogènia mostra que els efectes adversos es donen predominantment entre nens homes i nens de mares no blanques. L'estatus socioeconòmic sembla ser un dels mecanismes més importants que impulsen aquests dèficits en el comportament adaptatiu. Aquests resultats subratllen els possibles beneficis de les intervencions en la primera infància per millorar el desenvolupament cognitiu infantil, especialment per a les poblacions vulnerables.