Vés enrere Xerrada “The Informatics of Resistance” a càrrec de Ian Alan Paul

Xerrada “The Informatics of Resistance” a càrrec de Ian Alan Paul

02.03.2021

 

El passat 11 de febrer, el MA in International Studies in Media, Power and Difference va organitzar la xerrada anomenada “The Informatics of Resistance” a càrrec d’Ian Alan Paul. La Dra. Núria Almiron, directora del màster, va presentar al ponent, que es defineix com a artista-teòric, situat a la intersecció de la teoria crítica, l’art contemporani i els digital media studies. 

La xerrada va versar sobre quines pràctiques de resistència podien emergir en el context d’un món digitalitzat i permanentment monitoritzat. En la primera part de la xerrada es van explicar i discutir conceptes teòrics d’autors com Michel Foucault o Donna Haraway, que han fonamentat la seva recerca. A continuació, Paul va realitzar un repàs històric d’algunes de les institucions tradicionalment emprades per la disciplina i la vigilància (presons, hospitals, centres educatius), posant el focus en com la tecnologia condiciona aquests entorns.

En l’estadi en què ens trobem avui en dia, anomenat “societat del control”, es caracteritza per com aquests espais de vigilància i disciplina s’han estès i difós en tots els ambients quotidians. Per exemple, l’hospital ja no és un espai tancat i contingut, ara podem “dur l’hospital a sobre” amb les aplicacions de fitness que fan un seguiment de la nostra activitat física. Aquesta vigilància i disciplina es realitza a través de la connectivitat constant, les aplicacions, el software i els dispositius, com els smartphones.

De fet, Ian Alan Paul va utilitzar la mateixa xerrada com a exemple. Va explicar que en aquell moment s’estava recollint la informació sobre els navegadors i l’“empremta digital” de les persones assistents, els patrons de veu, la geolocalització, entre d’altres dades, per obtenir la informació i fer-la servir per millorar determinats productes o bé vendre-la a anunciants. A més a més, l’ús d’aquestes dades habitualment es fa servir en contra de col·lectius ja vulnerables, com per exemple, immigrants o persones del col·lectiu LGBTIQ+. Va posar l’exemple de les xarxes socials, que s’han convertit en un criteri per acceptar o refusar permisos de residència a persones immigrants. Segons Paul, les institucions han establert una sèrie de factors, sovint arbitraris (com ara, la presència de faltes ortogràfiques) però molt determinants. D’aquesta manera, l’ús d’aquestes tecnologies mai és imparcial i objectiu, sinó que està marcat pels mateixos biaixos i concepcions dels humans que les programen i dissenyen.

Tot i així, aquestes tecnologies també donen espais per la “informàtica de la resistència”, un concepte de Donna Haraway. A partir d’aquest concepte, Ian Alan Paul va oferir un mapa de pràctiques de resistència que s’estan duent a terme, centrant-se en experiències de persones immigrants a la Unió Europea. Algunes d’aquestes estratègies podrien ser l’ús de tecnologies d’encriptació de missatges, per tal de comunicar-se amb altres persones sense poder ser interceptades per les institucions o la policia.

Finalment, la xerrada es va tancar amb un torn de preguntes dels assistents, en el qual es va reflexionar sobre les qüestions de resistència, poder i diferències d’accés digital.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact