El dimecres 4 de desembre, Pablo Gómez-Domínguez va defensar la tesi titulada La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) davant els reptes de la transformació digital (2014-2018). Audiències, rutines professionals i noves tendències a Televisió de Catalunya (TVC) i Catalunya Ràdio, dirigida pel Dr. Josep Gifreu Pinsach i el Dr. Reinald Besalú Casademont (UPF). El tribunal va ser presidit pel Dr. Emili Prado Pico (Universitat Autònoma de Barcelona), amb la Dra. Lorena Gómez Puertas (UPF) i la Dra. Irati Agirreazkuenaga Onaindia (Universitat del País Basc), com a secretària i vocal, respectivament.

Aquesta ha estat la primera defensa de tesi del pla de Doctorat Industrial del Departament de Comunicació de la UPF. Tanmateix, no hi ha precedents de doctorats similars que s’hagin fet amb una gran corporació de mitjans com és la CCMA, tant a Catalunya com al conjunt de l’estat espanyol. En aquest cas, Pablo Gómez l’ha realitzada en el Departament d’Anàlisi i Explotació d’Audiències del CCMA. Els seus directors i també els seus supervisors de CCMA, van lloar el coratge de Pablo Gómez per emprendre aquesta via, la qual no només és enriquidora per l’àmbit acadèmic i per a l’empresa, sinó també pel conjunt social i per l’espai català de comunicació.

El context de la tesi manifesta els reptes derivats de la transformació digital, els canvis d’hàbits de consum, l’increment d’oferta i penetració i la fragmentació de públics. Tot això, analitzant el rendiment de CCMA en els entorns lineal, digital i social com a espais destacats de la transformació digital. El ja Doctor justifica l’inici del període del seu estudi (2014) per representar “l’any de l’estrena del portal digital modificat de la corporació”. La mostra es compon de programes de TVC i de Catalunya Ràdio. L’investigador també va processar entrevistes i informes d’experts i gestors d’espais digitals i socials. En la defensa, es van presentar els resultats obtinguts de televisió, ràdio i digital, assenyalant que “l’audiència digital és molt semblant a l’audiència lineal”. Tot seguit, el Pablo Gómez va fer incís en aspectes com el temps de consum i el procés de rejovenir el perfil d’espectador. Pel que fa a l’espai digital, s’ha valorat la incidència de les xarxes socials, les quals “tenen un paper molt rellevant com a generadores de consum”.

En un altre punt, es va mostrar una proposta de dashboard per a la mesura social: “les audiències socials es veuen afectades per les situacions d’actualitat”. Aquest fet es manifesta especialment en l’any 2017, durant l’equador de la seva recerca, el qual va significar un punt d’inflexió respecte a la continuació de la tesi. El rendiment cross-media es va mostrar amb un dashboard unificat de mesura, fent una comparativa d’audiència lineal, quota i competència directa. A més, Gómez va comparar el consum lineal, el consum lineal diferit i el consum digital: “el dashobard permet observar que el consum de televisió està lluny del lineal”. Com a conclusió, va dir que aquesta aproximació “permet fer una diagnosi àgil del rendiment dels programes i oferir una visió unificada (…); el consum digital està lluny d’arribar als nivells del lineal”. Per finalitzar, va fer referència als resultats de rutines professionals, amb dos grans perfils, externs i interns, amb dedicació parcial o exclusiva.

Com a repte de futur, els gestors consideren la convergència professional com un objectiu prioritari. Finalment, el ja Doctor considera que cal reforçar l’aposta, tant per ràdio com televisió, de focalitzar en els continguts, passant a una nova noció d’audiències transversals. Segons paraules de Pablo Gómez, “la capacitat d’innovació no és un problema, són reptes assumibles”.