La Unitat d’Igualtat de la UPF va premiar durant les V Jornades d’Estudis de Gènere els millors treballs en recerca de gènere en la modalitat de treballs de Fi de Grau, de Fi de Màster i Tesi doctoral. A l’acte, celebrat ahir al migdia a l’auditori del campus de la Ciutadella, es van entregar els VI i VII Premis de Recerca en Gènere per a treballs de fi de grau dels cursos 2019-2020, que no es van poder celebrar degut a la pandèmia, i dels cursos 2020-2021. A més, es van atorgar el II Premi a la Recerca en Gènere per a treballs de fi de màster del bienni 2019-2021 i el II Premi a la Recerca en Gènere per a tesis doctorals del bienni 2019-2021.

A l’acte hi van ser presents Ester Oliveras, vicerectora de Compromís Social i Sostenibilitat, Tània Verge, catedràtica al Departament de Ciències Polítiques i Socials i consellera d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Benedí, presidenta de l’Institut Català de les Dones, i Rosa Cerarols, directora de la Unitat d’Igualtat. A més, també hi va participar Nadia Ghulam, activista afganesa, que va pronunciar la xerrada d’obertura: “Ser refugiada i sobreviure en l’adversitat”, amb què va commoure el públic amb la seva història personal.

Ser refugiada i sobreviure en l’adversitat

Al principi de l’acte, Nadia Ghulam va explicar, amb detalls, la seva sorprenent història personal. La vida de Ghulam, com la de tantes altres dones afganeses, està marcada per les conseqüències d’una cruenta guerra civil, de la fam i del règim talibà. Ghulam va aconseguir tirar endavant gràcies al seu enginy i coratge, fent-se passar per un noi durant deu anys per així podr alimentar la seva família. “Amb la meva innocència d’infant”, explicava, “vaig pensar vestir-me d’home”. “El meu pare estava malalt psíquic i el meu germà era mort per la guerra. Com era comú allà, jo pensava que les normes canviarien el dia després. La meva esperança era vestir-me d’home per a poder tirar la meva família endavant durant molt poc temps. Però aquesta esperança va acabar durant 10 anys. Els talibans es van vestir de corbata i de democràcia. Però van seguir allà durant molt temps”, afegia.

Amb la meva innocència d’infant”, explicava Ghulam, “vaig pensar vestir-me d’home”. “El meu pare estava malalt psíquic i el meu germà era mort per la guerra”

“Amb moltes dificultats vaig arribar aquí per fer-me un tractament mèdic”, seguia. “Vaig tenir la sort que una família d’aquí em va acollir. Qui vol portar una dona de 21 anys a casa i dir què és la seva filla?”. Per això, va reivindicar que “l’acolliment no sigui només de les institucions i les entitats, sinó de tothom. Jo sóc un ésser humà com vosaltres”. “Els refugiats no demanem gran cosa, ni ajudes ni casa. Només que obriu les portes de les vostres escoles, perquè puguem estudiar. Gràcies a una mestra de Badalona, amiga de la meva família catalana, vaig poder desenvolupar-me”.

Ghulam va reivindicar que “l’acolliment no sigui només de les institucions i les entitats, sinó de tothom. Jo sóc un ésser humà com vosaltres”

 “Quan vaig arribar aquí tenia molta desconfiança”, explicava. “La meva mare em deia, quan li preguntava perquè van llençar una bomba a casa meva, que hi ha països desenvolupats que creen bombes i les llencen aquí, i quan era aquí sempre pensava: aquí és on fan les bombes”. Però matisava, “una amiga em va portar a Plaça Catalunya, on hi havia molta gent cridant contra la Guerra. Allà vaig recuperar l’esperança. No agafeu un caràcter passiu davant les injustícies, tots podem fer alguna cosa”. 

Finalment, un cop va ser aquí i va poder accedir a una educació digna, Ghulam va escriure el llibre El secret del meu turbant, publicat l’any 2010. L’obra va guanyar el prestigiós premi Prudenci Bertrana el mateix any, i va aconseguir una gran valoració de la crítica nacional. Després, va fer una obra de teatre anomenada Nadia, amb aquesta representació i sota l’atenta direcció de Carles Fernández Giua, ha mostrat al gran públic els detalls més íntims i personals de la seva difícil vida a la Kabul dels pitjors anys de la guerra. L’any 2016 va publicar La primera estrella del vespre i ara dedica gran part de la seva vida a la seva associació, Ponts per la Pau, amb la qual vol assegurar el dret a l’educació de les persones refugiades de Catalunya i organitzar clubs de lectura clandestins al seu país natal per poder assegurar-los el dret a aquelles que no han pogut marxar.

El lliurament de premis

Rosa Cerarols va ser l’encarregada de presentar els treballs premiats. En primer lloc, es van entregar els premis de treballs de Fi de Grau, de les dues passades edicions. El jurat va entregar pel curs 2019-2020 el premi a Laia Mañe Sánchez, estudiant del Grau en Dret, pel treball “Propuesta de reforma de los delitos contra la libertad sexual en base al consentimiento de la víctima. Agresión y abuso sexuales en adultos”. El treball proposa una reforma possibilista del Codi Penal que actualitzi la regulació dels delictes contra la integritat i la llibertat sexuals, al voltant de l’agressió sexual de la Manada.  

Acte seguit, Carlos Maroto Pérez i Miquel Pérez Serra, van rebre, en modalitat ex-aquo, el premi pel curs 2020-2021. El primer, estudiant de Global Studies, pel treball “The UN’s Sustainable Development Goal 5 in Indigenous populations of Canada: Missing and Murdered Indigenous Women and Girls in Canada and the history of colonial gendered violence”. Aquesta treball analitza les interseccions dels diferents eixos d’opressió que travessen les dones indígenes a la Colúmbia Britànica, al Canadà, fent palès com estan sobreexposades a la violència i l’explotació. El segon premiat, estudiant del grau de Disseny i Innovació d’Elisava, va presentar el treball “(Re)thinking masculinity”. El treball analitza i qüestiona el concepte de masculinitat hegemònica i la manca de models masculins alternatius. A través de quatre obres artístiques, proposa la necessitat d’obrir la porta a una masculinitat molt més diversa i compatible amb sentiments de vulnerabilitat.

A banda, el Comitè també va entregar dues mencions especials a Andrea Isern i Granados, del grau en Economia, amb “The differential prevalence of Impostor Syndrome across genders and its potential effect on career aspirations”, i a Josep Escoda i Canals, del grau en Administració i direcció d’empreses, amb “Fostering GSRD and Stemming Discrimination in the Organisation: A Cultural Approach”.

Pel que fa als treballs de màster del bienni 2019-2021 dues persones, també en modalitat ex-aequo van endur-se el premi. Andrea Arévalo Trigo, del Master in International Studies in Media, Power and Difference, va ser premiat pel seu TFM “(Un)loveable Monsters: Representations of Bisexual Women as Monstrous in Audiovisual Fiction”. La seva investigació analitza la representació de les dones bisexuals en la ficció audiovisual contemporània, un col·lectiu àmpliament invisibilitzat pels mitjans i encara no suficientment analitzat en l’àmbit acadèmic. I, per la seva banda, Clarissa Irina Kowalyszyn, del Màster European and Global Law amb el treball “Gender-based persecution at the International, European and Spanish levels: obstacles and challenges”, una profunda reflexió sobre les implicacions polítiques de l’actual marc jurídic d’atenció als refugiats. El treball denuncia el fort biaix androcèntric del Dret Internacional de protecció als refugiats el qual comporta greus conseqüències per a les dones refugiades.

La tesi d’Ares Batlle Manonelles posa de manifest que les dones encara tenen més probabilitats de tenir expedients disciplinaris, en situacions massa recurrents on són doblement jutjades

Finalment, la tesi “Régimen disciplinario y mujeres presas. Un análisis criminológico con perspectiva de genero” d’Ares Batlle Manonelles, va ser també premiada. La tesi posa de manifest que les dones encara tenen més probabilitats de tenir expedients disciplinaris, en situacions massa recurrents on són doblement jutjades donant-se un ús excessiu de control i disciplina a través del gendered rule-enforcement alhora que reclama la inclusió de les variables de sexualitat, victimització prèvia, família i maternitat.

La importància de la perspectiva de gènere a la Universitat

Cerarols, en el seu parlament, va destacar la importància que té per una institució pública com és la Universitat el fet de donar reconeixement a la recerca en gènere. Ha remarcat que, al llarg dels anys que s’han entregat aquests premis, el número de treballs presentats ha augmentat notablement. En aquest sentit, Oriol Amat, rector de la UPF, ha celebrat aquestes dades però ha remarcat que, “malgrat això, ens agradaria que aquest número seguís creixent”. D’altra banda, Amat també ha destacat el paper de la Universitat en la recerca de gènere, afirmant que “la recerca és el primer pas per poder fer docència i transmissió de coneixement a la resta de la societat”.

Cerarols ha remarcat que, al llarg dels anys que s’han entregat aquests premis, el número de treballs presentats ha augmentat notablement.

Mertixell Benedí, Ester Oliveras i Tània Verge han sigut les encarregades de cloure l’acte. Benedí, en el seu torn, ha agraït a totes les persones que han presentat aquests treballs. Assegura que “sovint trencar la perspectiva androcèntrica no és fàcil, més si aquesta és la que domina a les aules”.

Benedí, assegura que “sovint trencar la perspectiva androcèntrica no és fàcil, més si aquesta és la que domina a les aules”

Per la seva banda, la consellera Tània Verge ha descrit com “emocionant” la seva tornada “a casa”. Remarca que quan van impulsar aquests premis per primer cop, no tenien “Unitat d’Igualtat, només un primer pla d’igualtat que no cobria els aspectes relacionats amb la docència i la recerca”. Ha assegurat que la perspectiva de gènere, fa només uns anys, s’incorporava “gràcies a l’actitud militant de les professores”. Per acabar, ha agraït la feina que s’ha fet des de la Universitat, i la importància del fet de tenir una “aliança feminista” que ha permès “crear una Unitat d’Igualtat amb un pressupost propi” i “augmentar el número d’assignatures amb perspectiva de gènere, moltes en format optativa, cosa que segueix pendent”. Però ha assegurat, “ara tenim les eines per a reivindicar-ho”.

Àlbum de fotos de la V Jornada d'Estudis de Gènere