El passat 1 de desembre de 2022 va tenir lloc la defensa de la tesi doctoral “El fantasma de lo real, relación cine-teatro en tres obras de investigación práctica. Estudio de las películas Kopfkino y Pienso casa digo silla de la Cía. Los Detectives y del Film Ensayo Bellas Artrópodas a través del cine de Jacques Rivette y Mariano Llinás” de María García Vera, al Campus de Poblenou. La tesi ha estat dirigida pel Dr. Gonzálo de Lucas Abril. El tribunal ha estat conformat per el Dr. Ivan Pintor Iranzo (Universitat Pompeu Fabra), com a president; la Dra. Carolina Martínez López (Escola universitària ERAM – UdG), com a secretària; i la Dra. Victoria Pérez Royo (Universidad de Zaragoza), com a vocal.

Aquesta tesi és la primera del Departament de Comunicació que s’ha dut a terme a través de la recerca aplicada. Tracta certes relacions entre el cinema i el teatre des de la pràctica escènica i fílmica de la doctoranda com a actriu i creadora, formada a Paris i a Barcelona. La finalitat de la tesi és pensar l'art a través de la creació de dispositius i artefactes artístics. La perspectiva de gènere, la performativitat i la interdisciplinarietat (la translació de codis de l'escena teatral al cinema i viceversa) són els tres eixos que emmarquen el seu camp d'estudi, que inclou obres dirigides per Jacques Rivette, Mariano Llinás i Els Detectius, una companyia teatral integrada per quatre dones, de la qual forma part l’autora. La doctoranda ha mencionat com a referents a Suely Rolnik, Chantal Maillard, Deleuze o Victoria Cirlot.

El resultat final es proposa resumit en un assaig fílmic, dues pel·lícules realitzades a partir de peces escèniques, un arxiu visual i una recerca teòrica unida a la pràctica artística. Aquest conjunt de propostes permet que García Vera abordi l'anàlisi teòric des d'una nova perspectiva, al mateix temps que la reflexió ha aprofundit la comprensió dels processos creatius escènics dels Detectius, sistematitzant i generant noves metodologies per a futurs treballs de la companyia. L'estudi se centra en els mètodes corporis utilitzats per les creadores i els directors per a fer aflorar elements absents en les obres, diferenciant els que despleguen aquest col·lectiu de dones artistes que comparteixen autoria i els dels directors que dirigeixen grups d'actrius creadores. García Vera ha mencionat que, tradicionalment, les actrius han treballat per directors i no ha estat tan fàcil generar un espai de pensament fora d’aquestes estructures. Ara considera que és un moment per pensar des d’altres marcs. Per tant, aquesta tesi estudia com una actriu es pot pensar des d’un marc acadèmic, tenint en compte que una actriu pensa des del cos i l’experiència. Com diu la doctoranda: es tracta d’“arder pensando”.

La Dra. Carolina Martínez ha destacat que es tracta d’una tesis molt complexa perquè obre un camí nou amb moltes troballes, que l’assaig fílmic és l’exemple perfecte de la relació entre allò visible i allò invisible i que l’arxiu visual és un inventari rizomàtic fantàstic. A més a més, la Dra. Victoria Pérez ha subratllat que el text està molt ben estructurat i escrit, que és honest, els annexos són suggeridors i l’atles funciona molt bé. Finalment, el Dr. Ivan Pintor ha remarcat que aquest tipus de recerca aplicada obre la porta a considerar què és una tesi doctoral.

Al final de l’acte s’ha donat la paraula a la resta d’actrius de la companyia estudiada i a les muntadores de les obres que han fet reflexions entorn a la distància entre l’acadèmia i la pràctica i han donat les gràcies a la doctoranda: “Has portat tots aquests anys de pràctica a l’acadèmia”. A més a més, les muntadores han fet èmfasi en la novetat i la riquesa que aporta treballar directament amb l’actriu. Finalment, el tribunal ha atorgat la qualificació d’excel·lent amb menció cum laude a la tesi de María García Vera.