Els adolescents són els usuaris més actius de les xarxes socials. Segons un estudi d'UNICEF i la Universitat de Santiago de Compostel·la del 2021, realitzat amb estudiants de 1r a 4t d'ESO, el 94,8% dels adolescents disposa d'un telèfon mòbil amb connexió a Internet, dispositiu al qual accedeixen als 10,96 anys de mitjana. El 90,9% d'aquests joves fa servir el mòbil per accedir a les xarxes socials.

“El meu objectiu amb aquest projecte és investigar la relació que hi ha entre les xarxes socials i el benestar o els efectes negatius que puguin ocasionar-los als joves”, explica Isabel Rodríguez de Dios, investigadora del Grup de Recerca en Comunicació, Publicitat i Societat (CAS) de la UPF.

“El meu objectiu amb aquest projecte és investigar la relació que hi ha entre les xarxes socials i el benestar o els efectes negatius que puguin ocasionar-los als joves”

El projecte en qüestió és “YouthSM - Does social media use impact adolescents well-being state or the opposite? A longitudinal study on social media, loneliness, and personality traits”, i compta amb el suport de la Fundació “la Caixa” a través de la convocatòria de recerca sobre tecnologia i societat (FS21-1B). Aquesta convocatòria està pensada per ajudar projectes que puguin produir resultats a curt termini (8 mesos).

"La relació entre xarxes i benestar ha estat àmpliament investigada", continua, "però la major part de l'evidència prové d'estudis transversals i no és clar si el benestar dels adolescents és anterior o posterior a  l'ús de les xarxes socials".

Davant d'això, la investigadora vol indagar amb un estudi longitudinal, que permeti veure com es comporten en el temps, tant els aspectes positius (suport en línia) com els negatius (assetjament). I, per exemple, en aquelles persones que tenen conseqüències negatives, saber què es pot fer per pal·liar aquests efectes o brindar-los suport. Per això, vol analitzar també si la personalitat dels adolescents hi juga algun paper.

Isabel Rodríguez de Dios ha fet recerca sobre el paper de les noves tecnologies en els adolescents des de la seva tesi doctoral. En aquell moment, va investigar com influenciaven les actituds dels pares davant l'ús de les noves tecnologies davant de tres aspectes:

• Les competències digitals dels adolescents
• Les oportunitats que ells estaven trobant en línia (si usaven internet amb una finalitat educativa o per a entreteniment)
• Els riscos que podien trobar en aquests entorns.

La recerca va evidenciar que la mediació parental restrictiva era negativa per als adolescents perquè, encara que evitava incórrer en riscos, no estaven aprenent a utilitzar les tecnologies ni adquirint les competències digitals per a l'aprenentatge, la comunicació o l'entreteniment.

Per exemple, durant la pandèmia va ser molt visible que les xarxes socials van ajudar els joves a mantenir el contacte i a fer activitats que els ajudaven a suportar els sentiments de solitud que els afligien. La pandèmia va revelar que les noves tecnologies ja estaven sent utilitzades d'una manera molt exhaustiva per diversos grups, no les havien començat a utilitzar just el 2020.

“Els joves utilitzen més que ningú les xarxes socials per estar en contacte, per estar al corrent del que passa, per informar-se i aprendre. Per això no és una bona idea treure'ls l'accés a les xarxes perquè seran necessàries per al seu futur personal i professional"

“Els joves utilitzen més que ningú les xarxes socials per estar en contacte, per estar al corrent del que passa, per informar-se i aprendre”, explica. "Per això no és una bona idea treure'ls l'accés a les xarxes perquè seran necessàries per al seu futur personal i professional".

El projecte YouthSM comença aquest mes de febrer i comptarà amb la participació d'Emma Rodero, catedràtica del Departament de Comunicació de la UPF. Primer es farà una enquesta a 800 adolescents residents a Espanya amb edats entre 14 i 18 anys. Quatre mesos després es farà la segona i esperen publicar-ne els resultats a finals d'agost.