Vés enrere Les eleccions catalanes del 2017 marcades per les càrregues policials de l'1 doctubre

Les eleccions catalanes del 2017 marcades per les càrregues policials de l'1 doctubre

Revela el treball col·laboratiu: La campanya excepcional. Comunicació política i comportament electoral a les eleccions catalanes del 2017 (Documenta Universitaria, 2019), fet per investigadors de les universitats Pompeu Fabra, Rovira i Virgili, València, Ramon Llull i de Lleida, i coeditat per Reinald Besalú (UPF) i Carlota Moragas-Fernández (URV).

09.11.2020

La campanya excepcional. Comunicació política i comportament electoral a les eleccions catalanes del 2017 (Documenta Universitaria, 2019), coeditat per Reinald Besalú (UPF) i Carlota Moragas-Fernández (URV), és la nova edició d’una sèrie històrica de volums sobre les campanyes de les eleccions al Parlament de Catalunya que es venen publicant des dels comicis de 1995. Es tracta, per tant, del vuitè llibre d’una sèrie iniciada per Josep Gifreu i per Francesc Pallarès i continuada per Arantxa Capdevila, Jordi Pericot i Carles Pont, que no s’ha interromput des de llavors i que ha rebut finançament dels grups de recerca UNICA i POLCOM del Departament de Comunicació de la UPF.

Una campanya centrada en la disputa entre aquelles formacions que van participar en l’organització del referèndum i aquelles que van donar suport a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola

En les conclusions es posa de manifest, d’acord amb la revisió dels resultats i les reflexions presentades en els diferents capítols, que les càrregues policials de l’1 d’octubre i les conseqüències de la seva organització van condicionar el to d’una campanya centrada en la disputa entre aquelles formacions que van participar en l’organització del referèndum i aquelles que van donar suport a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. Aquesta polarització entre blocs es va concretar sobretot en l’àmbit discursiu en l’ús d’un marc de conflicte o bèl·lic amb el qual es volia apel·lar a l’imaginari de l’1 d’octubre.

"Tal com queda palès al títol de l’obra, la campanya electoral de 2017 va ser excepcional en molts sentits, però principalment perquè les eleccions es van convocar sota l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, després de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i de la declaració d’independència fallida al Parlament, i perquè alguns dels candidats es trobaven o bé a l’exili o bé en presó preventiva arran d’aquells fets", explica Reinald Besalú, coeditor de l'obra.

Aquesta excepcionalitat és analitzada pels 20 autors que hi participen, provinents de la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de València, la Universitat Ramon Llull i la Universitat de Lleida.

Actors polítics, mitjans de comunicació i ciutadania

Al llarg dels vuit capítols que conformen l’obra hi són representats els tres actors que interactuen en l’esfera pública: els actors polítics, per a conèixer com es va articular la campanya des d’un punt de vista estratègic; els mitjans de comunicació, per entendre com en van parlar; i la ciutadania, per determinar com va percebre la campanya l’opinió pública.

En el primer dels capítols, Francesc Pallarès desgrana i apunta els factors més rellevants de la campanya, tot fent una panoràmica dels principals actors que hi van concórrer (partits, organitzacions civils i mitjans) i una anàlisi minuciosa dels resultats. En el següent capítol, signat per Marcel Mauri, Sergi Cortiñas, Laia Mauri i Ruth Pérez, s’aborda la visió de la campanya des del punt de vista dels caps de campanya dels partits. Els autors hi remarquen aspectes com la segmentació dels públics, l’aposta per incrementar la presència a les xarxes socials de les formacions, la implicació del director de campanya en l’estructura organitzativa dels partits o la reducció dels costos, com aquells més rellevants en el desenvolupament d’aquesta campanya excepcional.

Anàlisi de les editorials dels diaris i dels espots electorals

Els autors dels capítols 3 i 4 són Cristina PeralesGarcia, Rafael Xambó i Enric Xicoy. Es tracta de dos capítols que analitzen els editorials dels diaris d’àmbit català i espanyol: un dedicat als editorials dels diaris digitals i l’altre als dels diaris en paper. En ambdós casos, s’estudien els 8 diaris amb més difusió i influència en l’àmbit polític i s’investiga com cadascun va marcar l’agenda i va construir un frame o enquadrament de la campanya a través dels seus editorials, tot constatant notables diferències entre els diaris editats a Catalunya i els editats a Madrid, especialment en el cas dels digitals.

El cinquè capítol, signat per Arantxa Capdevila i Carlota Moragas-Fernández, ofereix una anàlisi dels espots electorals, una de les eines encara avui primordials per centrar el missatge de la campanya i sol·licitar el vot. Concretament, el capítol se centra en l’anàlisi de les metàfores presents en els espots, entre les quals destaquen la del camí, viatge o moviment o la del conflicte o la guerra, que s’utilitzen sovint per representar el procés d’independència.

Anàlisi de les enquestes d'intenció de vot

Al seu torn, el sisè capítol, de Reinald Besalú, Salvador Percastre i Carles Pont, analitza les enquestes d’intenció de vot publicades als mitjans de comunicació durant la campanya, i ofereix una reflexió sobre el doble paper dels sondejos electorals, com a eina informativa per donar a conèixer una projecció dels possibles resultats electorals, però també com a element d’infotainment que cada cop pren més protagonisme, tant en la premsa en paper com en la digital.

Anàlisi de les xarxes socials

Finalment, els dos darrers capítols entren plenament en una qüestió central en les campanyes electorals: les xarxes socials i l’ús que en van fer els partits i candidats. En el capítol 7, Frederic Guerrero, Guillem Suau, Josep M. Grau i Lluís Mas es centren en Twitter i ofereixen una minuciosa anàlisi de la conversa en aquesta xarxa social al voltant del hashtag #21D, tant en relació als usuaris més actius, els més repiulats i els que tenen més seguidors, com en relació a l’estructura de la xarxa. Per últim, en el capítol 8 Pablo Gómez, Guillem Suau, Carla Brito i Joan Corbella incorporen a l’anàlisi de Twitter també la de Facebook i Instagram per estudiar els perfils i el pes d’aquestes xarxes en la comunicació dels diferents candidats i la tipologia de continguts que hi publiciten.

Índex d'autors

Introducció, per Reinald Besalú i Carlota M. Moragas-Fernández

Capítol 1. Les eleccions catalanes de 2017: anormalitat, polarització i bloqueig, per Francesc Pallarès

Capítol 2. L’organització de la campanya i les estratègies comunicatives i persuasives dels partits, per Marcel Mauri-Rios, Sergi Cortiñas-Rovira, Laia Mauri Baraza i Ruth Pérez Castro

Capítol 3. Les opcions de la premsa 1: els editorials de diari de paper, per Cristina Perales-Garcia, Rafael Xambó i Enric Xicoy

Capítol 4. Les opcions de la premsa 2: els editorials dels diaris només digitals, per Cristina Perales-Garcia, Rafael Xambó i Enric Xicoy

Capítol 5. Argumentació i metàfora en els espots electorals, per Arantxa Capdevila Gómez i Carlota M. Moragas-Fernández

Capítol 6. Els sondejos electorals als mitjans escrits: anàlisi, caracterització i legitimitat, per Reinald Besalú, Salvador Percastre-Mendizábal i Carles Pont-Sorribes

Capítol 7. La polarització de la política catalana en un temps turbulent. Anàlisi del 21-D a Twitter, per Frederic Guerrero-Solé, Guillem Suau-Gomila, Josep Maria Grau Masot i Lluís Mas-Manchón

Capítol 8. La campanya cross-network. Activitat, adequació i rendiment de les publicacions a Facebook, Twitter i Instagram dels candidats a les eleccions catalanes del 21-D, per Pablo Gómez-Domínguez, Guillem Suau Gomila, Carla Brito-Fuentes i Joan M. Corbella Cordomí

Conclusions, per Carlota M. Moragas-Fernández i Reinald Besalú

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació