El passat dijous 29 de novembre de 2018, Rosa de les Neus Marco Palau va defensar la seva tesi doctoral, titulada “La construcció del relat alemany sobre el procés català. Anàlisi de l’agenda, dels frames i del discurs per part dels mitjans de comunicació escrits d’Alemanya, 2010-2015”, i realitzada amb règim de cotutela amb la Goethe Universität Frankfurt d’Alemanya.

La tesi ha estat co-dirigida pel Dr. Josep Gifreu Pinsach (UPF) i el Dr. Tilbert Stegmann (Goethe-Universität Frankfurt am Main). El tribunal va estar format pel Dr. Miquel de Moragas (UAB) com a president, el Dr. Carles Pont Sorribes (UPF) com a secretari, el Dr. Ingo Feldhausen (Goethe-Universität) com a vocal, i els dos directors de la tesi també com a vocals.

El treball de la Dra. de les Neus analitza el relat que s’ha fet sobre el ‘procés’ català a quatre diaris alemanys entre els anys 2010 i 2015. Els diaris escollits són aquells amb més influència als sectors polítics i el material d’anàlisi són 259 articles, publicats en moments rellevants d’aquest període, com ara manifestacions de l’onze de setembre, eleccions autonòmiques i la consulta del 9N. L’anàlisi es basa en l’agenda mediàtica i el framing d’aquests articles, juntament amb una anàlisi crítica del discurs.

A partir d’aquesta anàlisi, l’autora ha pogut arribar a diverses conclusions sobre la cobertura mediàtica del procés. En primer lloc, ha pogut constatar que la cobertura dels fets ha variat molt segons l’època, creixent sobretot en períodes electorals. És a dir, quan hi havia fets que podien implicar un canvi polític, l’atenció mediàtica s’hi centrava. Segons la seva anàlisi, a mesura que avançava el procés també augmentava l’extensió dels articles, desplaçant-se moltes vegades a l’edició online del diari.

Una altra de les conclusions és que la política catalana es tracta des de la premsa alemanya majoritàriament amb enfocaments negatius. La política i el govern espanyol, en canvi, tenen un enfocament neutre i es considera el govern espanyol una font fiable d’informació. A més, els corresponsals ofereixen una visió més negativa i deslegitimadora amb tot el ‘procés’ que no pas les agències, que adopten un enfocament més neutral.

En definitiva, l’autora apunta que la visió deslegitimadora del procés és força homogènia als quatre diaris analitzats. El procés català ha entrat a l’agenda mediàtica alemanya i el discurs sempre apareix lligat a les relacions de poder entre els agents implicats, és a dir, consideren fiable i oficial el que comunica el govern espanyol i en canvi no es consideren fiables ni oficials les informacions del govern català.