La tarda de dimarts 25 de gener va tenir lloc l’homenatge pòstum al professor i periodista David Caminada, un espai on l’alegria de celebrar el seu record i la nostàlgia de la seva partida es barrejaren en una sala plena de companys, docents i investigadors del departament de comunicació, exalumnes i familiars.

Aquest homenatge que es realitza dos anys més tard de la pèrdua del David Caminada degut, principalment, a les dificultats i restriccions que ha suposat la pandèmia de la COVID-19, ha estat liderat pel Departament  de Comunicació, en especial, pel grau en periodisme. En ell han participat el professor Josep Reig, de la Universitat de Castilla La Mancha, el professor Jaume Guillament, de la Universitat Pompeu Fabra, i les periodistes Maria Favà i Magda Gregori, qui, a més va ser alumna seva a la mateixa Pompeu Fabra.

La benvinguda va ser a càrrec de Carles Pont Sorribes, degà de la Facultat de Comunicació i responsable de l'àmbit de grau i qualitat, qui es va referir a Caminada com “una persona estimada, un amic per a tots”. A partir del seu agraïment, Marcel Mauri, professor agregat interí del departament de Comunicació de la UPF, va presentar a qui intervindrien en aquest “acte de justícia” per a Caminada. Així va donar pas al professor Josep Reig, qui havia estat part del tribunal de tesi de David Caminada  “La prensa nacionalista catalana y vasca ante la Constitución, los Estatutos de Autonomía y la consolidación del autogobierno en Cataluña y Euskadi (1977-1981)”, de qui va destacar la seva gran passió per la comunicació: “Al David li agradava més l’acció comunicativa”.

Més endavant, va intervenir Jaume Guillament: “El David va ser el doctorand que més va treballar amb mi. Sabia perfectament el que volia i com aconseguir-ho”. A la seva intervenció, també va mencionar els llibres que Caminada havia publicat: ¿Cuál será el futuro de las pensiones? i Los paraísos fiscales y otros agujeros de la fiscalidad. Tot seguit, va intervenir Maria Favà, amb un emotiu discurs sobre com era Caminada dins de la sala de redacció: “En David era el menys cridaner i maleducat de la redacció (...) un migcampista”, va comentar Favà, replicant la metàfora d'una de les seves companyes de feina. Finalment, la Magda Gregori es va encarregar de recopilar diversos comentaris dels seus excompanys de classe a la UPF i, d’entre altres emotius records, va destacar a Caminada com aquell professor que sabia transmetre el més important, la motivació: “no ens tractava només com a alumnes, però com a futurs periodistes”.

Aquest homenatge, profundament sentit, ha recordat a tots el fugaç de la vida i la sensibilitat i el bon cor que sempre van destacar d'en David Caminada. “Era, sens dubte, un bon home, un bon amic, company i treballador”- Josep Reig.