Vés enrere Hipertext.net | Crida d’articles breus. L'impacte de la intel·ligència artificial en la comunicació. Tendències

Hipertext.net | Crida d’articles breus. L'impacte de la intel·ligència artificial en la comunicació. Tendències

20.02.2023

 

Hipertext.net | Crida d’articles breus

L'impacte de la intel·ligència artificial en la comunicació. Tendències

 

Editors convidats:

Frederic Guerrero-Solé

Universitat Pompeu Fabra - Barcelona

[email protected]

 

Coloma Ballester

Universitat Pompeu Fabra - Barcelona

[email protected]

 

Data límit d’enviament: 1 de març de 2023

Notificació d’acceptació: abril de 2021

Publicació: maig 2021

 

 

Presentació

La intel·ligència artificial (IA) ha irromput de manera radical en l'àmbit de la comunicació. Des de l'alliberament del codi del programa de text a imatge Stable Diffusion, de Stability.ai, i la popularització d'altres programes similars com Dall-e d'OpenAI, o de MidJourney, fins el desenvolupament d'eines d'edició com Runway, de creació de sons com Harmonai, o de creació de textos i diàleg, com GPT-3/4, i la seva forma més popular, ChatGPT, el món de la comunicació ha experimentat una intensa sacsejada, tant a nivell acadèmic com a nivell professional. Són molts els debats oberts al voltant de com la IA impactarà en el futur de la creació i producció audiovisual.

Aquesta secció monogràfica té com a objectiu reunir treballs emergents d'investigadors de la comunicació que tractin el debat sobre com la IA està transformant tots els aspectes de la creació de continguts digitals. En línia amb les investigacions més recents que es troben en la cruïlla entre la IA i la comunicació (Sundar i Lee; 2022; Dehnert i Mongeau, 2022; Brandtzaeg, Skjuve i Følstad, 2022; Endacott i Leonardi, 2022; Banas, et al., 2022 ; Duan et al., 2022; Guzman, 2019; Guzman i Lewis, 2020; Donath, 2021), aquesta crida a articles breus és una invitació a investigadors en comunicació que analitzin i reflexions sobre com la IA impactarà en les pràctiques comunicatives i en els mètodes i teoritzacions sobre el paper dels mitjans i la comunicació a la nostra societat.

Per aquests motius, entre altres temàtiques (no excloents), es proposa:

  • Com es transformen les aproximacions teòriques de la comunicació en un context governat per la IA?
  • Com es reformulen els efectes en els mitjans, i quins nous efectes poden emergir per mitjà de la intervenció de la IA en la creació de continguts?
  • Com impacta la IA en les formes narratives? Quines possibilitats i innovacions narratives hi introdueix? (En particular, però no restringit, en el cas dels continguts audiovisuals).
  • Com influeixen els biaixos i els estereotips estètics dels models de generació d'imatges i sons amb IA en la creació de continguts? Quin paper hi té la IA en la superació d'aquests estereotips?
  • Quins són els mètodes per a la detecció dels biaixos i estereotips dels models de generació d'IA?
  • Quin és l’impacte de la generació de textos amb IA en la creació de guions i narracions audiovisuals?
  • Com cal revisar el concepte d'autoria en el cas de les creacions i narracions en què el contingut es genera, totalment o parcialment, per mitjà de tecnologies d'IA?
  • Quins són els aspectes ètics que cal considerar en la utilització dels programes d'IA per a la creació de textos, imatges i sons a partir de models alimentats per treballs i narracions d'altres artistes? Com hauríem d'afrontar les qüestions legals?
  • Com entendre la creativitat en un context dominat per la IA i els seus models?
  • Com influeix la IA en la veracitat dels continguts i quines eines es poden desenvolupar per a la detecció d'informacions falses?
  • Quines són les capacitats democratitzadores de la IA en la producció de narracions audiovisuals i quines hipotètiques noves desigualtats s'introdueixen? 

Són benvinguts tant assajos teòrics com treballs empírics que aborden qualsevol qüestió relacionada amb la intersecció entre creació audiovisual i IA. Els articles seran de format de comunicació breu (letters), amb una extensió recomanada d’entre 1.500 i 3.000 paraules.

  

Bibliografia:

Banas, J. A., Palomares, N. A., Richards, A. S., Keating, D. M., Joyce, N. i Rains, S. A. (2022). When machine and bandwagon heuristics compete: Understanding users’ response to conflicting AI and crowdsourced fact-checking. Human Communication Research, 48(3), 430–461. https://doi.org/10.1093/hcr/hqac010

Brandtzaeg, P. B., Skjuve, M. i Følstad, A. (2022). My AI Friend: How Users of a Social Chatbot Understand Their Human–AI Friendship. Human Communication Research, 48(3), 404–429. https://doi.org/10.1093/hcr/hqac008

Crawford, K. (2021). Atlas of AI. Yale University Press.

Dehnert, M. i Mongeau, P. A. (2022). Persuasion in the Age of Artificial Intelligence (AI): Theories and Complications of AI-Based Persuasion, Human Communication Research, 48(3), 386–403, https://doi.org/10.1093/hcr/hqac006

Donath, J. (2021). Commentary: The Ethical Use of Powerful Words and Persuasive Machines. Journal of Marketing, 85(1):160-162. https://doi.org/10.1177/0022242920973975

Duan, Z., Li, J., Lukito, J., Yang, K.-C., Chen, F., Shah, D.V. i Yang, S. (2022). Algorithmic agents in the hybrid media system: Social bots, selective amplification, and partisan news about COVID-19. Human Communication Research, 48(3), 516–542. https://doi.org/10.1093/hcr/hqac012

Endacott, C. G. i Leonardi, P. M. (2022). Artificial Intelligence and Impression Management: Consequences of Autonomous Conversational Agents Communicating on One’s Behalf. Human Communication Research, 48(3) 462–490, https://doi.org/10.1093/hcr/hqac009

Guzman, A. L. (2019). Voices in and of the machine: Source orientation toward mobile virtual assistants. Computers in Human Behavior, 90, 343–350. https://doi.org/10.1016/j.chb.2018.08.009

Guzman, A. L. i Lewis, S. C. (2020). Artificial intelligence and communication: A human-machine communication research agenda. New Media & Society, 22(1), 70–86. https://doi.org/10.1177/1461444819858691

Sundar, S Shyam i Lee, Eun-Ju (2022). Rethinking Communication in the Era of Artificial Intelligence, Human Communication Research, 48(3), 379–385, https://doi.org/10.1093/hcr/hqac014

 

Dates i contacte:

Editors convidats:

Frederic Guerrero-Solé

Universitat Pompeu Fabra - Barcelona

[email protected]

 

Coloma Ballester

Universitat Pompeu Fabra - Barcelona

[email protected]

 

Data límit d’enviament: 1 de març de 2023

Notificació d’acceptació: abril de 2021

Publicació: maig 2021

 

Pautes per als autorshttps://raco.cat/index.php/Hipertext/about/submissions

 

Formats:

Comunicacions breus (Letters). Textos amb una extensió d’entre 1,500 i 3.000 paraules. Estructura recomanada: introducció, informe del cas, discussió, referències.

Idiomes:

S’accepten originals escrits en espanyol, anglès i català.

Revisió:

Revisió per parells

 

Contacte: Pere Freixa, director editorial, [email protected]

Informació sobre la revista:

http://raco.cat/index.php/Hipertext/about

Hipertext.net privilegia els resultats de projectes de recerca mitjançant convocatòries competitives. Proporciona un espai obert a altres grups i investigadors nacionals i internacionals que vulguin donar a conèixer estats de la qüestió, estudis de cas, models conceptuals i resultats de recerca vinculats a la Documentació Digital i la Comunicació Interactiva en general.

Hipertext.net s'adreça a la comunitat acadèmica, científica i professional (investigadors, professors, doctorands, professionals, etc.), internacional, amb una atenció especial a l'escenari iberoamericà, interessats en la documentació digital i la comunicació interactiva.

Més informació sobre la crida d’articles:

https://raco.cat/index.php/Hipertext/announcement/view/178

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact