Tot i que van néixer com a espais reivindicatius, actualment els HackLabs són llocs on les persones interessades en la ciència i la tecnologia intercanvien els seus coneixements. És amb aquest propòsit que la UPF va inaugurar fa tot just unes setmanes el seu propi HackLab al CRAI del campus del Poblenou.

Un dels encarregats d'impulsar-lo és en Marcel Farrés, graduat en Enginyeria de Sistemes Audiovisuals per la UPF i actual estudiant del màster en Cervell i Cognició, també a la UPF. Reconeix que al principi dubtava sobre si el projecte funcionaria o no, però el fet és que cada cop té més feina per gestionar les necessitats d'aquells que s'han animat a participar en aquest espai col·laboratiu.

"M'hagués agradat que això hagués començat abans, i no ara que ja faig quart. Sempre havia volgut col·laborar amb gent de Comunicació Audiovisual, però fins ara no hi havia lloc on fer-ho", assegura en Pedro Vílchez, un estudiant del grau en Enginyeria de Sistemes Audiovisuals que, com en Diego Iruela, estudiant del grau en Comunicació Audiovisual, és un dels primers membres d'aquest nou col·lectiu.

Què és exactament un HackLab?

Pedro Vílchez (P.V.): És un espai de reunió dedicat a la tecnologia on compartim projectes. El nostre objectiu és convertir aquest HackLab en un espai on gent de tots els graus treballi en un mateix projecte: uns programant, altres aportant la part audiovisual i uns altres traduint, per exemple. Això donaria molta riquesa al producte i seria una oportunitat per trobar sinèrgies entre carreres, que és el que falta a la Universitat.

Com va sorgir la idea de crear un HackLab a la UPF?

Marcel Farrés (M.F.): Fa cosa d'un any, uns companys i jo vam començar a participar en Hackathons [esdeveniments on molts programadors informàtics es reuneixen per desenvolupar un o més projectes en un temps limitat]. La Universitat va decidir donar-nos suport en forma d'espai, material i formació, que és el que ens manca als estudiants, i van proposar-me que reunís a la gent interessada a iniciar el projecte.

En què consisteixen els vostres projectes?

Diego Iruela (D.I.): El meu consistia en una càmera web que detectés el moviment de l'ull i que, a cada parpelleig, fes aparèixer una imatge nova en un ordinador. Els estudiants d'enginyeria del HackLab em van dir que la càmera no acabaria de funcionar, així que em van proporcionar un eye-tracking, un sistema per seguir el moviment dels ulls, que jo no hauria pogut aconseguir per mi sol.

P.V.: Amb el meu grup, estem intentant crear una infraestructura de xarxa lliure i oberta que funcioni únicament al HackLab. Això implicaria poder-la gestionar nosaltres mateixos per fer les proves que se'ns acudeixin. És una cosa que no podem fer amb la xarxa de la Universitat, ja que -pels seus bons motius- no ens la deixen tocar.

Quines són les infraestructures que necessiteu?

P.V.: El grup que treballa amb robots, per exemple, necessitaria unes taquilles per no haver d'endur-se cada dia els materials a casa. Cal tenir un lloc on deixar les coses i saber que les trobaràs el dia següent.

M.F.: S'ha de remodelar l'espai. La Universitat ja està treballant en instal·lar les taquilles, un projector o una pantalla. També caldria substituir aquestes taules tan grosses per unes altres de plegables que puguem retirar per fer conferències. Hem de fer que sigui un espai el màxim de polivalent possible.

Quantes persones formen part del col·lectiu del HackLab de la UPF?

MF.: Ara mateix tenim una llista de 50 persones, a les que se les va posant al dia per correu electrònic. Però no tothom hi ve. El que hem de fer és explicar bé què fem aquí, perquè hi ha molta gent que ho desconeix.

D.I.: El que també passa és que n'hi ha molts que creuen que s'ha de tenir un nivell molt d'alt d'enginyeria per poder venir a treballar aquí, cosa que no és veritat. Només cal tenir iniciativa, moltes ganes i cap por a equivocar-se.

Quina creieu que és la manera més eficaç de donar a conèixer millor aquest lloc?

D.I: Caldria deixar clar què és aquest espai i per a què s'ha de fer servir. Moltes vegades, la gent veu l'aula buida i hi entra a fer treballs en grup, pel que l'espai perd el seu significat. Ara per ara, encara estem en una transició i no tenim els materials necessaris, així que tampoc ens molesta que s'aprofiti l'espai per altres coses, però més endavant sí que s'hi haurà de fer alguna cosa al respecte.

Creieu que us cal enfortir-vos més com a comunitat per a impulsar tots els projectes?

P.V.: Sí. L'èxit del HackLab seria que tu entressis per la porta i, al veure algú treballant, poguessis posar-te a ajudar-lo. Però, abans d'arribar a aquest punt, s'ha de generar un espai viu amb tallers i reunions. És un cop que tens les infraestructures quan es genera comunitat. Nosaltres tot just acabem de plantar la llavor.

Quines activitats s'han programat per a que es facin al HackLab?

M.F: De moment no s'ha fet molta cosa. Estic esbrinant els interessos de la gent per organitzar això o allò. No té gaire sentit començar a impartir conferències si resulta que no interessa a ningú. Les activitats les hem de triar entre tots i, contra més en fem, més fàcil serà que ens posem en contacte els uns amb els altres.

Creieu que totes les universitats haurien de tenir un espai com aquest?

P.V.: La idea és bona, però no deixa de ser un experiment i encara és aviat per valorar si funciona o no. La Universitat va llançar la idea i nosaltres l'hem recollit. D'aquí un any, quan haguem vist com respon la gent, sabrem si això té continuïtat o no.

M.F.: La utilitat d'aquests espais a les universitats depèn molt dels projectes personals dels estudiants. La majoria fa el que se li demana a classe i ja està, quan seria importantíssim dedicar temps a pensar què més es pot fer per obtenir una formació extra. Quan aconseguim potenciar això, serà quan la gent començarà a venir a espais com aquest.