Què et va portar a fer un doctorat?

Sempre m’han agradat els reptes, per això vaig començar a estudiar alemany als 18 anys quan encara vivia a Argentina, i després de la llicenciatura me’n vaig anar a fer un màster allà. Després vaig adonar-me’n que volia ser investigadora i el doctorat era el següent pas. A Alemanya treballen l’àrea dels media studies de forma teòrica o quantitativa, i a mi m’interessava allò qualitatiu i etnogràfic, per això vaig buscar expandir els meus horitzons i vaig arribar a la UPF, on vaig tenir molta llibertat. Vaig fer el doctorat des de casa meva a Essen, Alemanya, on vivia amb el meu marit. Durant el doctorat vaig tenir al meu bebè i també treballava com a associada en universitats alemanyes fent classes d’alemany, anglès i castellà.

Quins plans de futur tens ara mateix?

Tot això del doctorat va passar ja fa força temps, fa més de 5 anys que vaig acabar d’escriure els articles, i sembla que sigui fa mitja vida! Quan hi ha nens pel mig, es fa difícil recordar moments al mig del remolí. Després de treballar a Bèlgica i Anglaterra, finalment estic vivint a Espanya per primera vegada i acabo de començar a la Universitat de Valladolid com a contractada Juan de la Cierva Incorporación a través del Ministeri de Ciència i Innovació.

Què li recomanaries a algú que vol començar el doctorat?

No hi ha un únic camí, cadascú se’l va construint. Al principi comences com “podré? Estaré a l’alçada?”, i d’aquí a arribar al grup dels “il·lustres doctors”, i pel camí es va desmitificant i vas veient que és una etapa més, que la realitat és que tots seguim aprenent, i amb sort, millorant com a investigadors durant la nostra carrera. És feina, persistència, i temps, més que no pas idees romàntiques d’arribar a la meta. Crec que es tracta d’agafar-se pauses per re enfocar i aconseguir una certa tolerància a la ambigüitat i persistència, resiliència mental.

Quin ha sigut el teu millor moment durant el procés?

Quan em van acceptar el meu primer article. Bé, cada vegada que me n’acceptaven un, je je!

Com va ser l’experiència de realitzar la tesi per compendi?

En un inici no ho tenia pensat, per això de les pors que comentava abans i perquè sonava a inabastable en aquell moment, però el meu director de tesi em va motivar a fer-ho, i realment ho recomano a tothom perquè et dona un posicionament a nivell laboral-acadèmic molt sòlid i implica molt de creixement com a investigadora.

Realment va ser molt orgànic, en un període de 24 mesos vaig poder publicar els 5 articles que van anar sorgint dels meus anàlisi i notes, i vaig bolcar-hi tot el que tenia i van anar sorgint clústers temàtics que permetien ser dividits en articles. Jo no tenia pensada una estructura d’articles des del principi, “l’article 1 és això, l’article 2 tracta sobre això altre...”. Però això va en consonància també amb la meva manera de treballar, d’immersió i exploració en el camp, des de allò èmic.

Com vas rebre la notícia de ser premi extraordinari de doctorat?

És un reconeixement bonic i estic molt agraïda.