Vés enrere Deu anys de participació de la UPF en el Pla de Doctorats Industrials: una via directa de transferència de coneixement

Deu anys de participació de la UPF en el Pla de Doctorats Industrials: una via directa de transferència de coneixement

Al llarg d’aquestes deu edicions (2013-2022) del Pla, impulsat per la Generalitat de Catalunya, un total de 59 projectes de tesi vinculats als diversos programes de doctorat de la UPF han estat subvencionats, dels quals 24 ja han finalitzat, 25 es troben vigents i la resta no han prosperat.

17.03.2023

Imatge inicial

El 2013 va ser l’any en què la UPF va obtenir el seu primer ajut per portar a terme un projecte de tesi en el marc del Pla de Doctorats Industrials. Concretament, es va gestionar dins el programa de Doctorat en Dret, en col·laboració amb el bufet d’advocats Cuatrecasas, Gonçalves Pereira. Des d’aleshores, i després de deu edicions, han estat 59 els projectes vinculats a la UPF que han estat subvencionats, set dels quals van ser aprovats en les diverses resolucions parcials publicades dins de la convocatòria de l’any 2022.

La iniciativa de doctorat industrial (en què el doctorand o doctoranda desenvolupa la seva formació investigadora, que és objecte d’una tesi doctoral, a cavall entre la universitat i una empresa, institució o entitat), s’adreça a universitats públiques i privades del sistema universitari català. Està impulsada per la Secretaria d’Universitats i Recerca del Govern de la Generalitat de Catalunya i gestionada per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), amb la col·laboració de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).

Fins a la convocatòria del 2022 el programa ha tingut una durada de tres anys (amb previsió d’ampliar-se a quatre en la del 2023) i les persones seleccionades cobren un sou mínim brut de 22.000 euros l’any

Després d’un pla pilot que va transcórrer el 2012, l’any següent el programa va començar a oferir anualment una convocatòria oberta, amb dues modalitats, cofinançada i d’ajuts específics, amb resolucions trimestrals. En la majoria de casos, l’empresa i la universitat presenten una proposta conjunta de recerca que, després de revisar-se, es publica i s'obre als possibles candidats. L’última paraula sobre quin estudiant és escollit per al doctorat industrial la tenen l’empresa i el grup de recerca universitari. Fins a la convocatòria del 2022 el programa ha tingut una durada de tres anys (amb previsió d’ampliar-se a quatre en la del 2023) i les persones seleccionades cobren un sou mínim brut de 22.000 euros l’any.

Testimonis d’un doctorand que es mou entre el DTIC-UPF i SIRIS Academic i del seu tutor a la Universitat

Nicolau Duran Silva, que és alumni UPF en Enginyeria Informàtica (2018) i màster en Tecnologies del Llenguatge per la UNED, des del setembre del 2022 està fent el doctorat industrial a cavall del Laboratori de Sistemes de Comprensió de Textos a Gran Escala del Grup de Tractament Automàtic de Llenguatge Natural (TALN) del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la Universitat i SIRIS Academic, una consultoria de l’àmbit de l’educació superior i la recerca propietat d'una fundació sense ànim de lucre.

Per portar a terme el seu projecte de tesi doctoral (ha estat un dels set projectes vinculats als programes de doctorat de la UPF en la convocatòria del 2022) explica que “compto amb una beca de la Generalitat, que m’ha aportat dues coses clau: la creació d’un marc, amb les seves fites, i el cofinançament cap al grup de recerca. D’aquesta manera, genera compromís, interès i suport cap a la meva recerca i també facilita el vincle empresa-universitat.”

El seu doctorat s’emmarca en el camp del processament del llenguatge natural, un àmbit de la intel·ligència artificial (IA) que busca entendre el llenguatge humà. “Específicament, exploro alguns problemes d’extracció d’informació de documents científics i tècnics, com poder-los classificar en categories o temàtiques complexes, identificar entitats i simplificar el seu contingut. L’aplicació pràctica de tot això és poder aportar evidències per donar suport i assessorar les polítiques públiques d’educació superior i R+D+I”, apunta.

Nicolau Duran: “La universitat m’està aportant metodologies de recerca més formals, i molt coneixement i interacció amb companys amb una gran experiència en aquest camp”

Malgrat algunes dificultats que està trobant en la dedicació i la focalització en algunes tasques del doctorat (“sempre és més difícil estar a dos llocs que només a un”), i que els ritmes a l’empresa i a la universitat són força diferents, afirma que està agafant aspectes positius dels dos àmbits: “La universitat m’està aportant metodologies de recerca més formals, i molt coneixement i interacció amb companys amb una gran experiència en aquest camp”. D’altra banda, assegura que “l’empresa m’aporta aquesta mirada més crítica i interdisciplinària, que sovint és fàcil de perdre quan entres molt en un camp o disciplina concret.”

En comparació amb un doctorat “tradicional”, Nicolau Duran explica que el doctorat industrial ofereix l’oportunitat de treballar en problemes reals, té un component molt més aplicat, i ajuda a definir una recerca que pot suposar més impacte i d’una manera més ràpida. “La interacció en els espais empresa-universitat, a nivell formatiu, crec que és molt interessant: per una banda, tinc l’estímul acadèmic, hi ha un pla de seguiment i de formació, que em dona l’oportunitat de confrontar-me amb la comunitat de recerca, però alhora també puc anar veient la contribució directa."

De l’entorn empresarial, remarca sobretot el treball en equip, ja que treballa colze a colze amb persones que venen de camps molt diversos. “Sobre això, la universitat encara crec que n’ha d’aprendre molt. Penso que no té sentit posar juntes en un grup persones que totes són expertes del mateix camp de coneixement: així es perd molt potencial i les diferents mirades que es generen des de la diversitat” reflexiona.

Horacio Saggion: "El doctorat industrial ofereix la possibilitat que la nostra recerca, mitjançant la formació d'un doctor, faci aportacions a la societat d’una manera ben concreta, i així  ens dona molta satisfacció"

Horacio Saggion, catedràtic d'Informàtica i Intel·ligència Artificial i responsable del Laboratori de Sistemes de Comprensió de Textos a Gran Escala del Grup TALN (DTIC-UPF), és el tutor a la Universitat de Nicolau Duran en el seu projecte de tesi. Segons Saggion, el doctorat industrial té un component clar de transferència directa de coneixement i tecnologia: “Apropa els estudiants a una realitat a la qual, potser, no es veurien exposats fins al final dels estudis”, assegura.

El catedràtic del DTIC creu que aquesta corretja de transmissió entre universitat i empresa sí que funciona: “En primer lloc, les empreses tenen problemes i necessitats específiques a les quals, des de la universitat, podem donar solucions. Aquests problemes representen desafiaments no solament per a l’empresa, sinó també per als investigadors: el lligam és clar. En segon lloc, el doctorat industrial ofereix la possibilitat que la nostra recerca, mitjançant la formació d'un doctor, faci aportacions a la societat d’una manera ben concreta, i així ens dona molta satisfacció.”

Nicolau Duran a SIRIS Academic

 59 projectes vinculats a la UPF entre les convocatòries del 2013 al 2022

Des que va començar la primera convocatòria del Pla de Doctorats Industrials, l’any 2013, i fins al 2022, la UPF ha rebut suport en un total de 59 projectes, vinculats als programes de doctorat de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (24), Biomedicina (22), Dret (5), Ciències Polítiques i Socials (3), Comunicació (3) i Traducció i Ciències del Llenguatge (2). La mitjana de projectes de la UPF en les convocatòries anuals s’ha situat al voltant de 7, amb alguns casos amb 9 (2019) i altres amb 3 (2015, 2018).

Entre aquests 59 projectes vinculats a la UPF subvencionats (41 homes i 19 dones, que suposa una proporció de 69% a 31%) hi ha una casuística ben diferent. Així, trobem 25 projectes que estan vigents en aquests moments; 24 que han finalitzat dins el termini; 8 finalitzats abans del termini previst per motius diversos i 2 que no es van arribar a iniciar. Dins el còmput globlal, trobem 5 projectes (tots vigents, dins el programa de Doctorat en Biomedicina, i dos en la convocatòria del 2022) en què la UPF participa només com a centre en què estan matriculats els estudiants, malgrat que la Universitat no rep un finançament específic.

Dels 59 ajuts, 49 s’han obtingut a través de la modalitat de cofinançament (que inclou finançament per al grup de recerca) i 10 en la modalitat d’ajuts específics (més pensada per respondre a la realitat actual de recerca internacional i global). En funció de la modalitat, i des de la convocatòria del 2016, els ajuts se situen entorn els 8.500 euros (finançament específic) i els 34.000 euros (cofinançament), repartits en conceptes com ara la matrícula, la mobilitat de l’estudiant i un ajut al grup de recerca.

Resum dels set projectes de doctorat industrial vinculats a la UPF de la convocatòria del 2022


Desenvolupar metodologies de processament de llenguatge natural en l’àmbit de la ciència, la tecnologia i la innovació

NLP per a la classificació de literatura de ciència, tecnologia i innovació" és el títol del projecte que porta a terme Nicolau Duran, dirigit a la UPF per Horacio Saggion, responsable del Laboratori de Sistemes de Comprensió de Textos a Gran Escala del Grup de Recerca en Tractament Automàtic del Llenguatge Natural (TALN) del DTIC, conjuntament amb l’empresa SIRIS Academic, on té a Ruggero Cortini com a tutor.

La investigació en el camp del Processament del Llenguatge Natural ha avançat molt durant els darrers anys. La incorporació de tècniques basades en aprenentatge profund i l'aparició dels models preentrenats del llenguatge d'última generació (com BERT, GPT i els seus successors) han canviat les regles de joc en pocs anys. L'aplicació d'aquestes tècniques també ha tingut especial rellevància en documents de literatura científica o patents, i fins i tot en dominis específics, com el biomèdic o el clínic, dins els quals es presenten reptes específics a causa de la seva complexitat.

L'objectiu d'aquest doctorat industrial és l'explotació i el desenvolupament de metodologies de processament del llenguatge natural i aprenentatge automàtic per al mapatge d'activitats de ciència, tecnologia i innovació en diferents dominis, sobre registres textuals heterogenis obtinguts de diferents repositoris, com ara publicacions científiques, projectes de recerca, patents, notícies o xarxes socials.

Simular de manera virtual tractaments per a problemes de pell en temps real

El projecte “Real-time skin streatment simulation” el porta a terme Marcelo Sánchez, dirigit per Coloma Ballester, coordinadora del Grup de Recerca Intelligent Multimodal Vision Analysis (IMVA group, abans IPCV) del DTIC-UPF, conjuntament amb l’empresa Crisalix Labs, on té a Gil Triginer Garcés com a tutor.

La simulació de tractaments de la pell, com l’eliminació d’arrugues o l’acne, és un problema amb aplicacions pràctiques en el camp de la medicina estètica i la cosmètica. Aquesta problemàtica sovint s’aborda en dos passos: primer, la regió a tractar es detecta en una imatge. A continuació, aquesta regió es substitueix per una pell tractada simulada. Tanmateix, el desplegament d’aquestes tècniques en un entorn de realitat augmentada, on aquests algorismes s’han d’executar en temps real en dispositius mòbils, representa un repte.

La tesi desenvoluparà arquitectures lleugeres que aborden simultàniament els problemes de segmentació i restauració, i els optimitzarà per permetre la inferència en temps real en dispositius mòbils. Aquesta recerca ja ha donat un primer fruit, publicat en l’Asian Conference on Computer Vision 2022 i també incorporat en la tecnologia per simulacions de cirurgia estètica de Crisalix.

Impulsar potencials de les xarxes neuronals per crear nous fàrmacs

El projecte de tesi “Molecular Neural Network Potentials for Drug Discovery” el duu a terme el doctorand Carles Navarro, dirigit per Gianni de Fabritiis (professor de recerca ICREA, vinculat al Departament de Medicina i Ciències de la Salut de la UPF ia l'Institut Municipal d'Investigacions Mèdiques, IMIM, on és cap del Grup de Recerca en Computational Science del GRIB), juntament amb l'empresa Acellera Labs, on té a Majej Majewski com a tutor.

La investigació pretén desenvolupar nous potencials moleculars a diferents escales basats en xarxes neuronals artificials i aplicar-les als camps de la biologia estructural, la química computacional i el descobriment de fàrmacs. El projecte es beneficiarà del desenvolupament actiu de potencials de les xarxes neuronals (NNP) a Acellera i els ampliarà a noves àrees de desenvolupament de fàrmacs. El doctorand participa en el desenvolupament d'una xarxa de formació per a nous NNP i la seva aplicació en problemes reals de descobriment de fàrmacs; analitza conjunts de dades estructurals; explora nous enfocaments d'arquitectures de xarxes neuronals, i prova i valida els NNP per al seu ús potencial.

Avaluar l'impacte de les polítiques actives d'ocupació en perspectiva de gènere i interseccional

El projecte “Evaluating Labour inclusion policies from a gender and interseccionality perspective: why do women lag behind in employment?” està sent desenvolupat per Alberto Fabra, sota la direcció de M. José González, professora del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF (dins el qual és membre del Grup de Recerca en Sociodemografia, DEMOSOC, i del Centre d’Estudis de Gènere, CEDGE), juntament amb la Fundació Intermedia, on té a Sonia Moragrega Pallarols de tutora.

Se circumscriu en l’Ajuntament de Barcelona, una institució que disposa de dos programes de política d’ocupació. Aquests programes inclouen un itinerari d’inserció complet des del moment en què la persona entra al programa, oferint serveis de formació i educació gratuïts, que milloren la seva ocupabilitat.

L’objectiu principal del projecte de recerca és analitzar, des d’una perspectiva de gènere i d’interseccionalitat, els factors que condicionen la participació de la població en risc d’exclusió social en les polítiques actives d’ocupació en totes les fases del procés i les diferències en els resultats d’aquestes polítiques, així com les diverses circumstàncies que acaben influint en el resultat al final del procés.

Avançar noves formulacions d'ARNm per millorar les vacunes

El projecte de tesi “mRNA-based vaccine designs and delivery systems to increase the immunogenicity” està desenvolupat per la doctoranda Diana Wortmann, sota la direcció d'Andreas Meyerhans, cap del Laboratori de Biologia de les Infeccions del Departament de Medicina i Ciències de la Salut de la UPF, conjuntament amb Hipra Scientific pel que fa a l'entorn empresarial, dins el qual té a Antoni Prenafeta Amargós com a tutor.

Durant la pandèmia SARS-CoV-2 s'ha demostrat que les vacunes basades en ARNm es poden produir de manera molt oportuna i són altament eficaces per induir immunitat d'anticossos específics i de cèl·lules. Tot i això, tenen algunes deficiències importants. A més, les vacunes actuals estan dissenyades únicament per induir una resposta d'anticossos i no tenen immunògens específicament dissenyats per activar limfòcits T.

Els objectius del projecte són, en primer lloc, desenvolupar formulacions d’ARNm simplificades que siguin immunogèniques per vies d’administració alternatives; en segon lloc, avançar en una formulació que es pugui emmagatzemar en condicions simples refrigerades o no refrigerades perquè siguin més aplicables a l'ús global; i en tercer lloc, avaluar diferents construccions d'immunogen quant a la capacitat d'induir anticossos específics de virus i immunitat de cèl·lules T citotòxiques.

Crear un mètode de diagnòstic alternatiu no invasiu del càncer colorectal

El projecte “Development a liquid biopsy test for the detection of early stage colorectal cancer suitable for population screening” el porta a terme la doctoranda Cristina Tuñí i Domínguez, sota la tutorització de Roderic Guigó i la direcció de Silvia Pérez-Lluch, investigadora del Computational Biology and Health Genomics Lab del Centre de Regulació Genòmica (CRG), en l’entorn acadèmic d’aquest centre de recerca, i conjuntament amb l’empresa Flomics Biotech, amb Julien Lagarde com a director en l’àmbit empresarial.

El càncer colorectal (CCR) és el tercer tipus de càncer més prevalent tant en dones com en homes. Malgrat les millores actuals en el tractament d’aquesta malaltia, la mortalitat dels CCR encara causa dos milions de morts a l’any a Europa. Gairebé la meitat dels casos de CCR diagnosticats avui es detecten en l’estadi III o IV, quan les probabilitats de recuperació baixen al 64% i al 8%, respectivament. Malauradament, els mètodes de cribratge utilitzats actualment, com el test immunoquímic fecal (FIT), són poc òptims, i no existeix una prova diagnòstica no invasiva alternativa a la colonoscòpia.

L’objectiu d’aquest projecte és desenvolupar un mètode de diagnòstic no invasiu i rendible amb una major sensibilitat i especificitat, mitjançant l’estudi d’ARN circulant en plasma, per a la detecció de càncer. I ho vol fer mitjançant l’ús i el desenvolupament de mètodes computacionals i algorismes d’aprenentatge automàtic adequats per al cribratge de la població.

Millorar el rendiment a les fases inicials del disseny de fàrmacs

El projecte de tesi “Avaluació de l'afinitat lligand-receptor basada en descriptors mecano-quàntics” el desenvolupa el doctorand Brian Medel, dirigit per Jana Selent (vinculada al Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la UPF i a l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, IMIM, on lidera el Grup de Recerca GPCR Drug Discovery del GRIB). Es duu a terme a l'entorn acadèmic de la Fundació Institut Mar d'Investigacions Mèdiques (Fundació IMIM), conjuntament amb Pharmacelera pel que fa a l'entorn empresarial, dins el qual té com a tutor a Javier Vázquez Lozano.

A les fases inicials del disseny de fàrmacs, on s'utilitzen processos computacionals per trobar molècules candidates i convertir-se en un medicament, s'utilitzen models químics simples i menys precisos per satisfer el compromís entre temps de càlcul (cost) i la precisió dels resultats: incrementar aquesta precisió augmenta les probabilitats d’èxit de les molècules candidates en les següents fases del disseny de fàrmacs.

El projecte de recerca pretén estendre l'aplicació dels descriptors hidrofòbics (molècules que no interactuen químicament amb les de l'aigua) derivats de càlculs mecanoquàntics en el disseny molecular basat en el receptor. Així, el projecte abordarà el disseny de noves metodologies per aplicar aquests descriptors tenint en compte la informació estructural de la diana biològica.

*Per als dos darrers projectes, en què els estudiants estan matriculats en el programa de doctorat de Biomedicina de la UPF, i que es porten a terme al CRG i a la Fundació IMIM, respectivament, la Universitat Pompeu Fabra no rep finançament

Reflexions sobre la participació de la UPF i algunes propostes de millora

Núria Sebastián Gallés és catedràtica de Psicologia i coordinadora del Grup de Recerca en Adquisició i Percepció de la Parla (SAP) del Centre de Cognició i Cervell (CBC) del DTIC, i ha estat la directora de l’Escola de Doctorat de la UPF durant pràcticament deu anys: des de juliol del 2013, quan es va crear l’Escola (i coincidint alhora amb els inicis de les convocatòries de doctorat industrial) i fins a principis de març de 2023, un bagatge que li dona perspectiva per fer algunes reflexions sobre la participació de la UPF dins el programa i apuntar algunes propostes de millora.

“Si tenim en compte el perfil de la UPF majoritàriament dins les ciències socials i les humanitats, jo diria que l’èxit de participació és moderat, sobretot si ho comparem amb el gran èxit de la Universitat en aquest àmbit pel que fa a la quantitat de projectes obtinguts en el marc del Consell Europeu de Recerca (ERC), que es poden prendre com a un índex de qualitat de la recerca que es fa a una institució. En els àmbits cientificotècnics ens va força bé, però en els àmbits de les ciències socials i les humanitats, es pot millorar clarament”, afirma Núria Sebastián, que espera que hi hagi un impuls del nou equip de govern en aquesta qüestió.

Pel que fa al Pla de Doctorats Industrials, Núria Sebastián considera que hauria de millorar en la seva definició, sobretot perquè, com diu a la seva web, “focalitza el seu objectiu en contribuir a la competitivitat i la internacionalització de la ‘industria catalana’, però alhora el doctorat també es pot dur a terme en una empresa, institució o ONG, no necessàriament en ‘una industria’, i aquesta és una tensió (o fins i tot una contradicció) que presenta el programa i que limita la seva implementació”, assegura. També apunta que la Generalitat hauria de fer una anàlisi a fons, ara que es compleixen els deu anys, per avaluar si el programa ha tingut èxit o no, sobretot fent una comparativa entre els doctorats industrials vs. els doctorats “tradicionals” i la seva vinculació amb l’empresa i la recerca.

“El món empresarial no inverteix en ciència tot el que seria desitjable"

Finalment, Núria Sebastián explica que dins el sector públic (tant pel que fa a les administracions com a les universitats) és evident que es fan esforços i hi ha interès en promoure l’apropament entre el camp de l’empresa i la universitat, però no hi veu una correspondència en la part empresarial, contràriament al que passa en entorns més dinàmics, com als EUA o als Països Baixos: “El món empresarial no inverteix en ciència tot el que seria desitjable i, per tant, amb un interès relatiu en incorporar personal altíssimament qualificat, amb formació específica en planificació, parlar en públic, treball en equip, pensar de manera creativa i crítica, amb experiència internacional, etc., unes competències transversals que molt sovint s’adquireixen fent un doctorat”, conclou.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact