Vés enrere Crida d’articles: Hipertext.net N.25

Crida d’articles: Hipertext.net N.25

07.02.2022

 

 

Hipertext.net | Crida d’articles

Interfícies: xarxes, ecologia i evolució

 

Editors convidats:

Carlos A. Scolari, Universitat Pompeu Fabra - Barcelona

[email protected]

Francisco Albarello, Universidad Austral – Argentina

[email protected]

 

Data límit d’enviament: 1 de setembre de 2022

Notificació d’acceptació: octubre de 2022

Publicació: novembre 2022

 

Presentació

El concepte “interfície” va aparèixer a finals del segle XIX per designar una superfície o membrana que separava dues substàncies, però que, al mateix temps, servia com a filtre entre una i altra. Durant el segle XX el concepte va ser utilitzat en nombroses situacions i contextos teòrics. Potser l'ús més difós i prolífic ha estat en el camp de la interacció Persona-Ordinador: des dels anys 1980 el concepte “interfície gràfica d'usuari” va anar desplaçant altres usos i significats. Avui, quan algú diu la paraula “interfície”, immediatament es pensa en un ratolí, un joystick o una pantalla interactiva. Tot i així, alguns investigadors han explorat el concepte i l'han emprat per conceptualitzar o descriure situacions que van més enllà del clàssic subjecte assegut davant de la pantalla interactiva (Lévy, 1990; Johnson, 1999; Galloway, 2012).

En nombroses ocasions els conceptes científics –i els seus enunciats– segueixen utilitzant-se malgrat que la seva capacitat per descriure i explicar el món s'hagi vist clarament disminuïts. Ulrich Beck considerava que la majoria dels conceptes en sociologia “són enganyosos fins a cert punt” (2004:145) i proposava la categoria de “conceptes zombis” per definir categories que perduren després de la seva mort. Beck va reconèixer que "potser necessitem algunes categories noves", però "hauríem de fer aquest canvi d'una manera molt sofisticada, potser amb alguns conceptes nous que estiguin a prop de les persones, xarxes i experiències específiques amb què estem treballant"(154). A més, sostenia que “els sociòlegs haurien de començar a fer la seva feina de la manera correcta: haurien de començar a redefinir la societat més enllà de les categories de zombis” (163). En aquest context de renovació semàntica i epistemològica, el concepte “interfície” es pot convertir en una categoria de gran utilitat per comprendre les mutacions de la societat contemporània i guiar accions concretes per afrontar els seus problemes.

Per tal de transformar el concepte d'interfície en un instrument analític flexible i útil, la primera condició és deixar enrere la interfície gràfica d'usuari i portar-lo a un altre nivell. La interfície entesa com a xarxa d'actors, relacions i processos és un primer pas en aquesta direcció (Scolari, 2021). L'expansió del concepte d'interfície, i la seva aplicació a tot tipus de procés social, tecnològic, econòmic o cultural, ha d'anar acompanyada d'un treball teòric i metodològic que només la praxi empírica pot generar. Si bé en els darrers anys aquesta perspectiva ha estat aplicada a museus (Scolari, 2020), videojocs (Scolari, Pires i Massanet, 2022) o nous actors de l'ecologia mediàtica (Scolari i Establés, 2020; Tomasena i Scolari, 2022), queden moltíssims camins per recórrer i interfícies per explorar.

En aquesta ocasió, els editors convidats tenim el gust de convocar investigadors i investigadores de tot el món a enviar les seves propostes. Es valoraran positivament tant les contribucions teòriques com les aplicacions pràctiques del model ampliat de les interfícies. Les temàtiques proposades es presenten com a orientadores, encara que no resulten excloents:

  • Teoria de les interfícies: més enllà de la Interacció Persona-Ordinador.
  • Relacions de la teoria de les interfícies amb altres marcs teòrics (sociologia relacional, teoria de l'actor-xarxa, construcció social de la tecnologia, etc.).
  • Relacions del concepte “interfície” amb altres conceptes propers (“mitjà”, “plataforma”, “camp”, etc.).
  • Metàfores de la interfície. Noves metàfores per pensar les interfícies més enllà de la interfície com a instrument, com a xarxa, etc. Possibilitats i limitacions de cada metàfora.
  • Anàlisi centrada en la interfície: aplicació i avaluació de mètodes qualitatius, quantitatius i mixtos. Dificultats i possibilitats metodològiques de l'anàlisi centrada en la interfície.
  • Aplicacions pràctiques de la teoria de les interfícies en diferents àmbits (educatiu, cultural, urbà, polític, gastronòmic, esportiu, etc.). De la identificació de tensions i punts crítics al redisseny d'interfícies.
  • Desafiaments que presenten la representació gràfica de xarxes d'actors, relacions i processos.
  • Ecologia i evolució de les interfícies. Conceptes, teories i anàlisi de casos.
  • Interfícies i processos d’innovació: l’anàlisi d’interfícies com a fase prèvia dels processos de Design Thinking.

 

Bibliografia:

Ash, J. (2015). The Interface Envelope. Gaming, Technology, Power. Bloomsbury.

Beck, U. (2004). The cosmopolitan turn. A: N. Gane (ed.) The Future of Social Theory. Continuum.

Galloway, A. (2012). The Interface Effect. Polity Press.

Johnson, S. (1999). Interface Culture: How New Technology Transforms the Way We Create and Communicate. Basic Books.

Lévy, P. (1990). Les Technologies de l’intelligence. L’avenir de la pensée à l’ère informatique. La Découverte.

Scolari, C.A. (2021). Las leyes de la interfaz. Gedisa (1ª edició: 2018).

Scolari, C.A. (2020). El museo como interfaz. De la crisis al rediseño. A: AAVV. El museo sin cuerpo. K6 Gestión Cultural.

Scolari, C. A. i Establés, M. J. (2020). Ecología mediática en tiempos de pandemia: virus, comunicación e interfaces. En: Cartografía de la comunicación post digital: medios y audiencias en la Sociedad de la COVID-19/Post digital communication cartography: media & audiences in COVID-19 Society (pp.57-72). Cizur Menor: Civitas Thomson Reuters.

Scolari, C. A., Pires, F. I Masanet, M.-J. (2022). Gamers never play alone: An interface-centred analysis of online video gaming. First Monday, 27(1). https://doi.org/10.5210/fm.v27i1.11623 

Tomasena, J.M. i Scolari, C.A. (2022). Books, Videos & Platforms: Exploring the BookTube interface. Comunicació acceptada a la 72nd Annual ICA Conference, Paris, 26-30 Maig 2022.

 

Dates i contacte:

Editors invitats:

Carlos A. Scolari, Universitat Pompeu Fabra - Barcelona, carlosalberto.scola[email protected]

Francisco Albarello, Universidad Austral – Argentina, falbarello@austral.edu.ar

 

Data límit d’enviament: 1 de setembre de 2022

Notificació d’acceptació: octubre de 2022

Publicació: novembre 2022

Pautes per als autors: http://raco.cat/index.php/Hipertext/about/submissions

 

Formats:

·        Articles científics / Papers. Manuscrits amb una extensió entre 4.000 i 8.000 paraules, sense comptar la bibliografia. Estructura recomanada: Introducció, marc teòric, metodologia, resultats, discussió, referències.

·        Articles d’anàlisi. Textos amb una extensió entre 4.000 i 8.000 paraules, sense comptar amb la bibliografia. Estructura lliure.

·        Letters o comunicacions breus. Textos amb una extensió entre 1000 i 3000 paraules. Estructura recomanada: Introducció, informe del cas, discussió, referències.

Idiomes: S’accepten originals escrits en espanyol, anglès i català.

Revisió: Revisió per parells.

Contacte: Equip editorial, [email protected]

 

Hipertext.net és una publicació acadèmica d'Accés Obert (Open Access) creada i promoguda pel Grup d'Investigació en Documentació Digital i Comunicació Interactiva (DigiDoc), del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (España).

Més informació sobre la crida d'articles: https://raco.cat/index.php/Hipertext/announcement/view/160

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact