El passat 15 de gener, la doctoranda en Comunicació Clara Santaolaya Cesteros va defensar la seva tesi “Nosotros, el pueblo: figuraciones de la toma de la calle en la historia del cine”, dirigida pel Dr. Santiago Fillol. Amb un tribunal format per la Dra. Luisa Ortega Gálvez (Universidad Autónoma de Madrid) com a presidenta, el Dr. Iván Pintor Iranzo (Universitat Pompeu Fabra) com a secretari, i la Dra. Annalisa Mirizio (Universitat de Barcelona) com a vocal.

El treball de Santaolaya Cesteros es proposa discernir les connexions entre història i cinema al voltant de les figuracions de la presa del carrer mitjançant l’anàlisi dels tres cànons del classicisme, la modernitat i la contemporaneïtat. En aquest marc, la hipòtesi principal proposa que la manera en què el poble és filmat és capaç de reflectir certes tendències psicològiques i certs estats profunds de la mentalitat col·lectiva, així com certs elements de la vida interior dels subjectes individuals.

D’aquesta manera, la doctoranda ha adoptat una metodologia que conjuga els estudis estètics, narratius i hermenèutics de l’obra audiovisual, així com la teoria crítica, els motius visuals i els estudis comparats. Els dispositius que el cinema posa en funcionament al representar la presa del carrer escenifiquen el pas  de l’individu al col·lectiu i quins són els esdeveniments que desencadenen la revolta. I, finalment, quins són els que marquen el seu punt final. Aquests, entre d’altres, han estat els eixos per estudiar aquestes representacions del cinema.

La doctoranda va traçar un recorregut des de representacions cinematogràfiques històriques amb el rostre de l’home ordinari, desencadenants concrets i circumstancials i figures messiàniques, fins a una democratització del punt de vista i del registre, una sobresaturació d'imatges i una heterogeneïtat en les reivindicacions. Així, a través de la representació de la presa del carrer, Santaolaya Cesteros ha pogut concloure que certes obres aconsegueixen  revelar aspectes sociològics, antropològics i polítics de les societats i del seu temps, apel·lant al pathos col·lectiu i a la memòria històrica.