El passat 13 de febrer, Ariadna Moreno Pellejero, del grup CINEMA, va defensar la seva tesi doctoral La forma-ritual del cine de Chantal Akerman: hacia un espectador encarnado. Es tracta d’una tesi dirigida pel Dr. Gonzalo de Lucas Abril i estructurada en forma de tesis monogràfica.

La doctoranda ha explicat que la llavor de la tesi neix a finals del 2016, quan va formar part de l’organització d’un festival de cinema a l’Equador, en el qual programava pel·lícules. Allà van fer un homenatge a Chantal Akerman i, a partir d’aquí, va voler entendre la manera en la que connectava el seu cinema amb ella com a espectadora.

Aquesta investigació repensa les aportacions estètiques del cinema de Chantal Akerman, als quals Moreno s’aproxima tractant de donar una possible resposta a la pregunta: de quina forma el cinema d’Akerman arriba al cos de l’espectador activant alguna cosa que, abans d’enfrontar-se a allò mostrat, no tenia lloc? Per això, aborda alguns motius visuals i narratius, a més a més de procediments estilístics i estructurals que es reiteren en les seves pel·lícules, materialitzant-se en el que s’ha anomenat una forma-ritual. Una forma en la que s’inscriuen la manera de filmar i mostrar l’espai, allò ordinari, els cossos, els sons i els silencis, així com el temps que travessa les seves pel·lícules. Una forma profundament vinculada a les recerques personals d’Akerman, com a filla de supervivents d’Auschwitz i com a dona cineasta, capaç d’encarnar-se en els espectadors atents que romanen davant de les seves pel·lícules. Els seus referents teòrics son els textos sobre Akerman, lectures d’estètica, com Deleuze, i etnografia del cinema, com Maya Deren o Jean Rouch, així com també la teoria fílmica feminista, com Laura Mulvey, i estudis teòrics sobre allò corporal en l’experiència espectatorial.

El tribunal ha estat format per el Dr. Albert Elduque Busquets de la Universitat Pompeu Fabra com a president, la Dra. Núria Araüna Baró de la Universitat Rovira i Virgili com a secretaria i la Dra. Imma Merino Serrat de la Universitat de Girona com a vocal. La Dra. Imma Merino ha destacat la gran feina que hi ha darrere la tesi, la claredat, les influències cinematogràfiques diverses i les grans influències de la pintura molt ben vistes. N’alaba la manera en la que ha tractat la qüestió jueva. La Dra. Núria Araüna afirma que un punt fort de la tesi és que té veu pròpia i que ha assumit riscos perquè la pròpia estructura ja mostra la voluntat de fer un treball per avançar. Finalment, el Dr. Albert Elduque en destaca la capacitat de treball, el fet que li ha revelat moltes coses sobre l’espectatorialitat, la gran quantitat de referències teòriques que s’enriqueixen fins a l’últim moment i la mal·leabilitat dels conceptes. Per acabar, el tribunal ha decidit qualificar la tesi d’Ariadna Moreno amb un Cum Laude.

Ariadna Moreno defensant la seva tesi.