20 i 21 d'octubre del 2022

 9.30 - 20.00 h

 Sala Nau - 1a planta edifici 51. La Nau - Campus del Poblenou - Universitat Pompeu Fabra

 Inscripció. Requereix inscripció prèvia.

 @comunicacioUPF

 @comunicacioupf

Si bé la centralitat del concepte d’hegemonia resulta encara avui indiscutible tant als estudis acadèmics consagrats a Gramsci com a les interpretacions de la seva obra guiades per fins immediatament polítics, no és menys cert que, des dels anys setanta, el debat sobre la seva obra ha concedit un creixent protagonisme al concepte de revolució passiva. El concepte de revolució passiva serà el punt de partida des del qual Gramsci va desenvolupar importants variacions semàntiques que afecten tant l’abast descriptiu de la noció com el seu valor interpretatiu de diversos fenòmens històrics relatius tant a la derrota del moviment revolucionari com a la consolidació de la modernitat capitalista. Dins del dispositiu conceptual de Gramsci, el concepte de revolució acompanya o complementa dos conceptes més com són el de cesarisme i el de transformisme. També li va servir per aprofundir l’abast de múltiples problemes teòric-conceptuals que havia anat perfilant en les primeres fases de la seva investigació, des de la dialèctica fins a les relacions entre economia, política i cultura així com a la diferència entre la filosofia de la praxi respecte al marxisme economicista.

La combinació dels dos pols de l’expressió –és a dir, la passivitat i allò revolucionari– permet a Gramsci interpretar la dialèctica entre l’impuls popular i les classes dominants des d’una matriu que rebutja tota teleologia apriorística i remet la resolució concreta del conflicte social al desenvolupament de la lluita de classes. En línies generals, això permet a Gramsci fer-se càrrec dels processos de modernització «des de dalt» que guarden com a condició la producció i el manteniment de la passivitat dels subalterns. Alhora, permeten a Gramsci fugir del fatalisme i del pessimisme polític. Per a Gramsci, la revolució passiva entesa com a derrota parcial de les classes subalternes no porta a renunciar a la perspectiva de l’emancipació humana i a acceptar passivament la tornada a la subalternitat. Per contra, permet pensar en termes estratègics la nova fase de la lluita, com el pas de la guerra de moviments a la guerra de posicions.

Per tal de reflexionar sobre aquest marc problemàtic, l’Associació d’Estudis Gramscians de Catalunya i l’Associació Espanyola d’Estudis Gramscians us convidem a participar al Primer Congrés internacional sobre usos actuals del pensament d'Antonio Gramsci que tindrà lloc a Barcelona els dies 20 i 21 d’octubre de 2022. En aquestes jornades la nostra intenció és reunir en un mateix espai les innovadores aportacions filològiques sobre la revolució passiva a Gramsci i els diferents usos i desenvolupaments del concepte que s’han realitzat des de la filosofia, la historiografia, l’etnografia, la sociologia i les anàlisis polítiques.