Vés enrere “Quan sóc jo és quan sóc darrere una càmera”

“Quan sóc jo és quan sóc darrere una càmera”

Xavier Menós, graduat en Comunicació Audiovisual per la UPF (2003). Actualment està afincat a Nova York i treballa com a fotògraf i és el community manager de Shakira.
07.10.2016

 

Parlem amb Xavier Menós, graduat en Comunicació Audiovisual per la UPF (2003). Actualment està afincat a Nova York i treballa com a fotògraf i és el community manager de Shakira.

- De Sudanell (Segrià) a Nova York. Com es paeix aquest canvi?

Jo sempre dic que el canvi fort va ser de Sudanell a Lleida als 13 anys. Després, Barcelona va ser on em vaig conèixer a mi mateix, i Nova York ha estat el lloc on m’he pogut reinventar o fer realitat molts somnis, fins i tot els que mai no m’hauria imaginat. Podríem dir que tinc dos rius a la vida: un és el Segre i l’altre és el Hudson.

- Als Estats Units vas fer-hi un màster. Com hi vas anar a parar?

Vaig demanar una beca de “la Caixa” mentre treballava a Localia Barcelona. Me la van concedir i vaig estar estudiant un màster de dos anys a la New School de Nova York. En acabar de graduar-me va ser quan vaig enviar el currículum per a la Shakira, o sigui que no he parat. Ha anat tot molt seguit, una cosa darrere l’altra.

Podríem dir que tinc dos rius a la vida: un és el Segre i l’altre és el Hudson

- Quan vas començar Comunicació Audiovisual, què és el que realment volies fer?

El món de la comunicació ha canviat molt en quinze anys. Quan estava a Barcelona m’agradava molt el gènere documental, i sempre dic que les xarxes socials han estat l’excusa per poder fer fotos i viatjar. Durant un temps vaig viure una contradicció interna entre la fotografia i les xarxes socials. Al final, vaig arribar a un punt en què em vaig adonar que les dues no eren incompatibles.

- Actualment ets el community manager de Shakira. Et vas plantejar alguna vegada treballar en aquest àmbit?

La veritat és que no. Jo sempre dic que un ha de somiar en abstracte. Si somies coses molt concretes t’acaba generant molta infelicitat. A mi hi ha vegades que em pregunten “com has aconseguit treballar amb la Shakira?”, i jo dic “pensant que mai treballaria amb ella”. Si et centres en una cosa molt concreta, pots deixar perdre moltes oportunitats.

Jo sempre dic que un ha de somiar en abstracte; si somies coses molt concretes t’acaba generant molta infelicitat

- Com és el dia a dia d’un community manager?

No n’hi ha cap d’igual, cada dia és diferent. Tot depèn de si estàs en un període de llançament d’una cançó, si estàs de gira o si hi ha la Fashion Week. El que sí que és cert és que no puc estar separat del meu telèfon.

- També treballes en el món de la fotografia.

És el que més m’agrada. Quan sóc jo, és quan sóc darrere una càmera: el temps s’atura, sóc feliç i em sento realitzat. Al setembre passat i al febrer passat, a Nova York, vaig fer unes 12 desfilades, de Calvin Klein a Michael Kors, passant per Del Pozo, Óscar de la Renta, etc. Vaig estar als backstages i a la passarel·la. És quan estic fent fotos quan em sento molt més a prop del que jo havia somiat.

- Plans de futur... Cap a on et dirigeixes?

M’agradaria molt escriure un llibre sobre les xarxes. Crec que puc explicar moltes coses. També voldria tornar a Barcelona aviat: ja són deu anys als Estats Units i crec que potser és el moment de tornar i viure aquí. També m’agradaria treballar per a una ONG. De fet, vull intentar fer un gir laboral i reinventar-me.

- Quins records tens de la UPF?

Moltíssims! Jo crec que va ser la millor decisió que vaig prendre. Del professorat en guardo molts records, del Domènec Font, la Núria Bou, el Xavi Pérez, el Jordi Balló... Van ser els millors anys perquè estava fent el que havia somiat. La Pompeu també em va saber obrir els ulls a explicar històries. Quan vaig anar als Estats Units, em vaig poder saltar moltes assignatures perquè ja les havia fet aquí. Em va ajudar molt perquè anava molt ben format.

La Pompeu també em va saber obrir els ulls a explicar històries; em va ajudar molt perquè anava molt ben format

- Si haguessis de donar algun consell a un estudiant de comunicació, quin seria?

Li diria que continuï. Que no faci cas a la gent que li dirà que no tindrà feina quan surti d’aquí, que se centri a no tancar portes, sinó a obrir-ne de noves. I que no s’oblidi de la teoria tampoc, perquè la teoria ens aporta una base que ens fa diferents de la resta.

Multimèdia

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact