Nuria Cancela defensa la seva tesi doctoral sobre la femme fatale durant el franquisme
“La tesi, qualificada amb cum laude, ha estat dirigida pel Dr. Xavier Pérez i la Dra. Núria Bou”
El passat 5 de desembre, la Nuria Cancela va defensar la seva tesi doctoral, desenvolupada sota la direcció del Dr. Xavier Pérez i la Dra. Núria Bou al Campus de Comunicació. La sala era plena de curiositat i expectació quan la investigadora va començar la defensa de la seva tesi doctoral, titulada "Interpretando a la femme fatale bajo la censura: la performance y star image de las actrices que encarnaron el arquetipo en el cine español del franquismo (1950-1975)". Una obra monumental que aprofundeix en l’arquetip de la femme fatale en el cinema espanyol dels anys 50 i 60, una època marcada per la repressió cultural i política de la censura franquista.
Després de donar les gràcies al tribunal, als tutors i als assistents, Cancela va explicar el caràcter singular de la seva tesi: un compendi format per tres articles científics, una memòria i un videoassaig que exemplifica l’originalitat i la transversalitat del seu treball. A més, va destacar que aquesta recerca ha estat enriquida per la seva participació en tres projectes d’investigació i dues estades internacionals, gràcies a una beca competitiva que ha marcat un punt clau en el desenvolupament del seu treball acadèmic.
Un tema arrelat en un buit acadèmic
La presentació va començar amb una anàlisi de l’arquetip de la femme fatale, definint el concepte des del cinema noir nord-americà dels anys 40 fins a la seva adaptació en el cinema espanyol de la postguerra. Cancela va assenyalar que el seu interès per aquest tema va néixer del seu treball de fi de màster (TFM), en el marc d’un projecte sobre el desig femení dirigit per la doctora Núria Bou i el doctor Xavier Pérez. Va identificar un buit en la recerca existent: com podia coexistir un arquetip tan transgressor com el de la femme fatale amb les estrictes normes de censura del franquisme?
Un enfocament multidisciplinari i una metodologia rigorosa
Per abordar aquesta qüestió, Cancela va utilitzar un marc teòric extens basat en els Star Studies i els Gender Studies. A través d’autors com Judith Butler, Donna Peberdy i Barry King, va integrar conceptes com la construcció performativa del gènere i la influència de la imatge estel·lar (star image) de les actrius en les narratives cinematogràfiques.
Pel que fa a la metodologia, va destacar l’ús innovador dels Star Studies, combinant estudis sobre la performance (com la screen performance, diegetic performance i social performance) amb estudis sobre la imatge d’estrelles. A més, va aprofitar documentació històrica procedent de l’Arxiu General de l’Administració (AGA) a Madrid, incloent expedients de censura i articles de premsa cinematogràfica. Aquesta combinació d’eines li va permetre establir comparacions entre el cinema espanyol i el nord-americà, alhora que aprofundir en les particularitats locals.
Objectius clars i estructurats
Cancela va estructurar la seva tesi en quatre objectius principals. El primer, establir com es definia la femme fatale al cinema espanyol dels anys 50 en comparació amb el cinema de Hollywood. El segon, analitzar les representacions paròdiques de l’arquetip als anys 60. El tercer, estudiar la trajectòria de l’actriu Katia Loritz, una figura emblemàtica que combina la femme fatale canònica i paròdica. Finalment, va explorar com aquest arquetip era tractat en la premsa cinematogràfica i els expedients de censura.
Aportacions clau: del rigor a la innovació
Un dels moments destacats de la defensa va ser la presentació dels resultats de la seva recerca. Cancela va subratllar com la censura va obligar a transformar l’arquetip de la femme fatale en una figura castigada, subjecta a arcs narratius de redempció. A través de l’anàlisi de casos com Alta Costura, va demostrar com aquests personatges actuaven com a figures de contrast, reforçant els ideals de feminitat imposats pel règim.
Tanmateix, va evidenciar també el potencial transgressor d’aquest arquetip. La performance de les femmes fatales revelava que el gènere és una construcció, mentre que les representacions paròdiques posaven en dubte la seva rigidesa, generant espais per a la crítica i la subversió. En aquest sentit, el treball de Cancela aporta una nova perspectiva sobre com es negociaven els límits de la censura en un moment clau de la història del cinema espanyol.
Un altre punt fort va ser l’estudi de Katia Loritz, una actriu que va fer de l’arquetip de femme fatale una part central de la seva carrera, incloent-hi papers paròdics i representacions més tradicionals. Cancela va destacar el paper pioner de Loritz en un entorn cultural sovint hostil amb aquestes figures.
Reconeixement del tribunal
El tribunal va elogiar unànimement la qualitat de la tesi. La doctora Kathleen Vernon, la vocal del tribunal, la va qualificar de "meravellosa" i va destacar que havia utilitzat part del seu contingut en un curs doctoral, el que va fascinar els estudiants. Va subratllar la importància del rigor metodològic i la solidesa del marc teòric, afirmant que la tesi marca un abans i un després en aquest camp d’estudi. La doctora Maria Adell, la secretaria del tribunal, va remarcar que la recerca de Cancela no és només un treball acadèmic més, sinó una fita en una trajectòria sòlida. Va lloar la capacitat de la doctoranda per combinar múltiples metodologies i disciplines amb una passió evident pel seu tema d’estudi. El doctor Albert Elduque, el president del tribunal, va destacar la valentia de la Nuria a l’hora d’abordar un tema tan ampli i complex. Va elogiar la seva habilitat per condensar un corpus extens sense perdre profunditat i per donar veu a les actrius de l’època, destacant la necessitat de convertir aquesta tesi en un llibre accessible al gran públic.
Conclusió: un futur brillant
Amb una defensa impecable i un reconeixement rotund per part del tribunal, la Núria Cancela ha demostrat ser una investigadora excepcional. La seva tesi, més enllà de les aportacions acadèmiques, és un exemple de com abordar un tema des de múltiples perspectives i amb una mirada crítica. Sens dubte, aquesta defensa marca només el principi d’una carrera acadèmica prometedora.
La Dra. Nuria Cancela defensant la seva tesi doctoral.