Vés enrere La informació a internet sobre els beneficis de probiòtics i prebiòtics és deficient i no es correspon amb l'evidència científica

La informació a internet sobre els beneficis de probiòtics i prebiòtics és deficient i no es correspon amb l'evidència científica

Un article publicat a BMJ Open per Andreu Prados-Bo i Gonzalo Casino, del Departament de Comunicació, conclou que els missatges de salut difosos a internet sobre els probiòtics, el iogurt, el quefir, la kombutxa, la fibra i els prebiòtics no estan alineats amb l'evidència científica. Només la meitat dels 133 beneficis analitzats estan recolzats per l'evidència, la certesa del qual és en general baixa o molt baixa. La qualitat global de la informació sobre aquests productes, avaluada amb 10 criteris, obté una puntuació mitjana de 3 sobre 10.

05.09.2022

Imatge inicial

L'alimentació és, juntament amb els medicaments, el principal factor que influeix en el microbioma, la comunitat de microorganismes beneficiosos que habiten els intestins. Els probiòtics, els aliments fermentats, la fibra i els prebiòtics són les intervencions dietètiques que han despertat un interès més gran per cuidar el microbioma.

Un article publicat a la revista BMJ Open per Andreu Prados-Bo i Gonzalo Casino, del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, juntament amb investigadors d'Eurecat, ha examinat la base científica dels missatges de salut sobre aquests productes a les pàgines web en espanyol. Dels 133 beneficis atribuïts al consum d'aquests productes que s'han analitzat, només la meitat té alguna evidència científica que els doni suport.

Dels 133 beneficis atribuïts al consum d'aquests productes que s'han analitzat, només la meitat té alguna evidència científica que els doni suport.

Els missatges de salut més esmentats a les pàgines web en espanyol es refereixen a la millora de la salut gastrointestinal (86,0%), la salut en general (57,9%), la salut cardiovascular (53,5%) i la salut del sistema immunitari (50,9%), incloent entre aquests darrers les infeccions, les al·lèrgies i el missatge de “potenciar les defenses”.

"Els conceptes de "millorar la salut digestiva" i "potenciar les defenses" són missatges ambigus i no hi ha un consens científic sobre aquests", assenyala Andreu Prados-Bo, primer autor de l'estudi. “Encara que el motiu més freqüent per prendre l'aliment o el complement alimentari en qüestió va ser revertir un microbioma alterat, avui dia es desconeix com és un microbioma intestinal sa o normal”, afegeix.

Els probiòtics acaparen el major nombre de beneficis analitzats per als que hi ha alguna evidència científica (29 de 53 beneficis), mentre que en el cas de la kombutxa cap dels 55 beneficis difosos a internet està recolzat per l'evidència científica d'alguna revisió sistemàtica publicada a la Biblioteca Cochrane, que va ser la vara de mesurar utilitzada pels investigadors.

Grau de certesa de l'evidència

L'evidència científica que dóna suport als missatges de salut sobre els probiòtics, els aliments fermentats, la fibra i els prebiòtics, a més de ser escassa, té en general un grau de certesa entre baix i molt baix. "Això vol dir que, en general, o bé es desconeix l'efecte d'aquestes intervencions dietètiques o bé l'efecte observat als estudis no és fiable i probablement serà diferent en futurs estudis", explica Gonzalo Casino, professor de periodisme científic de la UPF.

De les quatre intervencions dietètiques analitzades, el consum de fibra va ser l'única amb missatges de salut recolzats per una evidència científica de certesa alta (reducció dels nivells de colesterol i de triglicèrids) i la que va tenir també més missatges amb evidència de certesa moderada (reducció del risc d'obesitat, diabetis tipus 2 i càncer colorectal, entre d'altres). Només quan la certesa és com a mínim moderada, és probable que l'efecte observat sigui cert.

Per a la resta de les intervencions, els beneficis per a la salut gastrointestinal són els que compten amb un major grau de certesa. La certesa més alta es va trobar per a la prevenció de la diarrea associada a antibiòtics amb el consum de probiòtics i iogurt (certesa moderada) i la prevenció i el tractament de la diarrea infecciosa i l'encefalopatia hepàtica amb prebiòtics (certesa moderada). Entre els missatges de salut sobre el sistema immunitari, la prevenció de l'otitis té una certesa moderada.

Qualitat de la informació en espanyol

En aquesta investigació es va analitzar també la qualitat de la informació difosa a internet sobre aquestes intervencions dietètiques, utilitzant 10 criteris seleccionats a partir de la primera revisió sistemàtica de la qualitat de la informació sobre intervencions de salut. La qualitat global mitjana resultant va ser de 3 sobre 10.

Menys d'una cinquena part (18,4%) de les pàgines web explicaven de forma adequada les conclusions dels articles científics, el 7,9% van quantificar-ne els efectes, el 28,9% van esmentar algunes de les limitacions dels resultats de la investigació i el 42,1% van esmentar o van discutir de manera adequada els efectes perjudicials de la intervenció.

Menys d'una cinquena part (18,4%) de les pàgines web explicaven de forma adequada les conclusions dels articles científics

“El fet que la meitat de les pàgines webs no van esmentar els efectes perjudicials de les intervencions és preocupant perquè la kombutxa és una beguda alcohòlica que pot arribar a ser tòxica sobretot en dones embarassades i lactants, nens i persones amb patologies cròniques i amb el sistema immunitari feble”, destaca Prados-Bo.

El treball es basa en l'anàlisi de les 20 primeres pàgines web localitzades amb Google.es usant sis expressions habituals que l'usuari utilitza en cercar informació sobre els probiòtics, el iogurt, el quefir, la kombutxa, la fibra i els prebiòtics.

Article de referència

Andreu Prados-Bo, Montserrat Rabassa, Mireia Bosch y Gonzalo Casino (2022), “Online information in Spanish on probiotics, yoghurt, kefir, kombucha, fibre and prebiotics: an analysis of the quality of information and the certainty of the evidence supporting health claims”, publicat en accés obert a BMJ Open, agost 2022.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

03. Salut i benestar
Els ODS a la UPF

Contact