Vés enrere

Gran èxit de la primera promoció de TFG REACT Lab

Gran èxit de la primera promoció de TFG REACT Lab

18.07.2022

 

El passat dimecres 13 de juliol es van presentar els sis Treballs de Final de Grau de Publicitat i Relacions Públiques en el marc del REACT Lab. Es tracta de la primera iniciativa per introduir als estudiants de grau a projectes de recerca. El sotsdirector de recerca, en Frederic Guerrero-Solé, i el cap d’estudis del grau de Publicitat i Relacions Públiques, en Lluís Mas, van presentar l’acte i el Lab.

En primer lloc, en Frederic Guerrero-Solé va explicar que el REACT Lab és el fruit d’un projecte que s’està coent des del 2017 i que degut a la COVID-19 es va endarrerir, però que ja s’han començat a veure els fruits amb sis treballs final de grau d’alumnes del grau de Publicitat i Relacions Públiques.

En Lluís Mas va destacar que el REACT Lab és “un entorn col·laboratiu entre la recerca i l’alumnat del grau”. La idea del laboratori sorgeix de les experiències d’en Lluís Mas a Estats Units, a la Universitat de Texas, i d’en Frederic Guerrero-Solé a Austràlia, on l’alumnat de grau participa activamenten la recerca i en la vida dels laboratoris. D’aquesta manera, es genera una col·laboració entre investigadors i estudiantat, que pot adaptar diversos rols dins de la dinàmica de la recerca. A partir d’aquestes experiències, van veure clar que s’havia de replicar aquest model a la UPF i van estar-hi treballant per donar-li forma fins que finalment es va posar en marxa aquest curs 2021-22.

Un dels objectius d’aquesta iniciativa és donar valor a la recerca com a formació, ja que la recerca és transformadora, universal i útil, a més a més d’un valor per a desenvolupar les carreres professionals. El REACT Lab es vincula als TFG del grau, que es desenvolupen al llarg de tot el 4t curs de Publicitat i Relacions Públiques.

En Lluís Mas també va explicar que a partir del curs vinent hi haurà una web amb totes les ofertes de projectes del REACT Lab on es pot incorporar l’alumnat de 4t curs de Publicitat i Relacions Públiques. Qualsevol investigador del Departament pot oferir el seu projecte com a entorn per desenvolupar un TFG, sempre tenint en compte el benefici que pot tenir per l’alumne.

 

L’efecte de la prosòdia en la comunicació amb pacients d’Alzheimer

El primer TFG que es va presentar va ser Estrategias comunicativas para hablar con los pacientes de Alzheimer, de la Maria Escot i tutoritzat per l’Emma Rodero. El TFG s’inscriu dins del Media Psychology Lab de la UPF, i està vinculat al projecte de recerca “Prosody variations for improving the cognitive response and the communicative interaction between Alzheimer patients and their caregivers”, també liderat per l’Emma Rodero. La Maria Escot va poder realitzar aquest projecte amb una beca de col·laboració del Ministeri d’Educació.

El projecte de la Maria Escot es centra en investigar com la pronunciació i entonació de la parla amb i sense mascareta pot impactar en la comprensió i resposta emocional de pacients amb Alzheimer. Per dur-ho a terme, van reproduir una sèrie de missatges amb diferents entonacions, pronunciacions i amb ús de mascareta i sense a 15 subjectes, 7 persones amb alzheimer i 8 persones sense, com a grup de control, i es va medir la seva comprensió i reacció emocional mitjançant l’activitat electrodèrmica i expressions facials. Els resultats demostren que l’ús de la mascareta no té cap efecte en la comprensió de missatges, però en canvi, que la prosòdia marcada sí que és rellevant per obtenir respostes emocionals positives.

La Maria Escot va destacar que la seva experiència ha estat molt positiva, ja que li va permetre endinsar-se en el món de la recerca i constatar la importància i utilitat de la investigació.

 

Una anàlisi de la “compassió” de la indústria càrnia

La Maddalena Ponga va exposar el segon TFG de la jornada titulat Lobby de la carn a Espanya: estratègies anticompassió a través d’un cas d’estudi tutoritzat per la Núria Almiron. El seu treball analitza com Interporc, el lobby més gran de la indústria càrnia, treballa per a la supressió de la compassió envers els animals a les seves comunicacions.

La seva recerca s'emmarca dins projecte de recerca COMPASS (Lobbying and Compassion: Interest groups, Discourse and Nonhuman Animals in Spain) que analitza com els grups d’interessos intervenen en el concepte de la compassió i que està coordinat per la mateixa Núria Almiron.

Pongan va portar a terme una anàlisi crítica del discurs de dos articles publicats a la web d’Interporc i es va basar en el concepte de compassió elaborat des de la psicologia, la filosofia i la sociologia.

Les conclusions més rellevants a les que arriba és que el lobby es posiciona com una entitat que busca el benestar animal, reconeixent que els porcs són animals que senten. Tanmateix, a les seves estratègies comunicatives tracta de marcar la diferència entre humans i animals, mecanisme necessari per minimitzar la resposta compassiva. Utilitzen termes cosificadors, desinvidualitzants i especiestes per referir-se als animals i fan servir la veu de científics per validar el seu discurs.

De la seva experiència al React Lab, la Maddalena destaca com ha suposat un gran aprenentatge i una oportunitat per endinsar-se a una temàtica que desconeixia i que ha suposat un canvi personal, fins i tot en les seves formes de consum. En l'àmbit professional, aquesta oportunitat, l’ha ajudat a confirmar les seves ganes de continuar estudiant i investigant.

 

Com podem combatre l’extrema dreta a TikTok?

Després va ser el torn de la Neus Pasqual, que va presentar el seu TFG titulat Combatre l’extrema dreta a les plataformes digitals. Anàlisi de la presentació online i la interacció parasocial de polítics i activistes d’extrema dreta amb els joves a través de TikTok, tutoritzat per Frederic Guerrero-Solé. El seu TFG està emmarcat dins del projecte d’investigació “Datapop: Polarización, duplicación de audiencias y populismo en Twitter”, dirigit per Frederic Guerrero-Solé.

El projecte de la Neus Pasqual consisteix en analitzar com activistes polítics difonen discursos populistes i d’extrema dreta a través de TikTok. Per dur-ho a terme, la Neus Pasqual va realitzar una observació i anàlisi de contingut dels perfils de TikTok a partir d’unes taules de categories pròpies.

A partir d’aquestes anàlisis, la Neus Pasqual va poder establir que els usuaris volen presentar-se com a amics dels espectadors, com a referents i persones competents, intentant generar un efecte mirall. Per aconseguir més acceptació del seu contingut, els activistes polítics utilitzen l’humor i la ironia, i fan ús de la comunicació no verbal. També va identificar una gran presència de símbols com banderes i emoticones, que genera més respostes emocionals que no el contingut verbal.

La Neus Pasqual també ha identificat una sèrie de riscos d’aquest tipus a contingut, ja que el target de TikTok és molt jove i molt vulnerable, i darrere d’aquest contingut aparentment d’entreteniment s’amaga molt contingut polític camuflat que utilitza un comunicació emocional i molt simple. Per tant, l’estudiant va establir una sèrie de recomanacions pels usuaris de TikTok davant d’aquest contingut: tenir esperit crític, ser conscient que a TikTok no només hi ha entreteniment i no fiar-se de les aparences d’alguns perfils.

Finalment va destacar que la seva experiència ha estat molt interessant, i que en un futur li agradaria comprovar si aquestes estratègies son realment efectives pels usuaris, però per dur-ho a terme son necessaris molts recursos.

 

Les estratègies comunicatives de l’extrema dreta espanyola a TikTok

El següent TFG de l’Aina Sorribas també es va realitzar dins del projecte de recerca “DATAPOP”, i es titula La interacció parasocial a Tik Tok. El cas de l’extrema dreta espanyola, tutoritzat per en Frederic Guerrero-Solé.

L’objectiu d’aquesta recerca era analitzar l’estratègia comunicativa de l’extrema dreta espanyola a TikTok a partir d’usuaris no vinculats a partits polítics.

L’Aina Sorribas volia saber si l’estratègia que utilitzen tenen en compte elements que ajuden a reforçar la interacció parasocial, i si és així, identificar quins són aquests elements. Les variables d’anàlisi que va establir eren: simulació de característiques de la comunicació interpersonal, la interpel·lació a l’audiència, l’ús del llenguatge de la intimitat, l’ús dels símbols i referents culturals compartits i finalment l’atractiu físic. Aquestes variables es van aplicar en 10 comptes de TikTok i es van analitzar un total de 100 vídeos, que li van aportar moltes dades.

L’Aina Sorribas va poder identificar tres tipus de formats: cançons; usuari parlant directament a càmera i vídeos humorístics. Depenent de cada estratègia i l’ús de determinats elements el nivell d’interacció parasocial és diferent. En definitiva, les característiques que potencien la interacció parasocial tradicional s’han adaptat al nou entorn comunicatiu de TikTok, i de fet, aquells vídeos que s’allunyaven del llenguatge de TikTok no funcionaven tan bé com aquells que contenien més elements d’interacció parasocial vinculada als valors d’extrema dreta.

 

Cossos, dietes i Tiktok

Seguidament, l'Anna Ayguasanosa va presentar When the algorithm strikes against you un TFG tutoritzat per la Mònika Jiménez que analitza l'impacte del contingut de la cultura de la dieta a TikTok en el desenvolupament de trastorns alimentaris i la insatisfacció corporal entre les estudiants de grau.

Ayguasanosa va començar la seva exposició explicant que la cultura de la dieta és un sistema de creences construït al voltant de l'equiparació del pes amb la salut, la pèrdua de pes com una millora l'estatus social i la moralització dels aliments i dels cossos.

La motivació per portar a terme aquesta recerca va ser la constatació, per part de l'Anna, d'un increment de vídeos a TikTok on els creadors de continguts fan recomanacions sobre salut, alimentació i esport d'acord amb la seva experiència personal. Els usuaris poden acabar immersos en una gran quantitat de vídeos sobre aquesta temàtica, a causa de la pèrdua de control sobre els vídeos que veuen, ja que els algoritmes trien quins vídeos mostrar als usuaris.

La recerca es va portar a terme amb dos objectius. Per una banda, entendre com es representen les creences de la cultura de la dieta a TikTok i, per una altra, explorar l'efecte d'aquests vídeos sobre les estudiants universitàries.

Els resultats més destacats són la constatació que l'experiència personal i la imatge corporal s'acredita com a motiu d'expertesa entre els creadors de contingut; com la pèrdua de pes es glorifica i com es mostren els cossos normatius com a desitjables i assequibles.

A més, les estudiants que es van exposar al contingut d'aquests vídeos van mostrar un augment del desig per perdre pes, tenir el cos perfecte, per fer dieta, fer exercici i canviar d'aparença. Les conclusions a les quals arriba la investigació és que calen veus expertes parlant a TikTok sobre el tema.

Per a l'Anna, aquesta ha estat una oportunitat per fer recerca unint els seus interessos personals i el coneixement adquirit durant el grau.

 

Us animeu a ser l’altaveu d’aquesta canvi?

La Francesca Fàbregas i Alba Aguilera van ser les encarregades de tancar la sessió amb el seu treball Pla Estratègic en Comunicació responsable pel Grau en Publicitat i RP de la Universitat Pompeu Fabra, tutoritzat per Mònika Jiménez, Lluís Mas-Manchón i Reinald Besalú.

En primer lloc, les estudiants van portat a terme un Desk research de la marca per analitzar com treballa els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i un Bench mark de la resta de universitats catalanes que ofereixen el grau. Fàbregas i Aguilera van constatar que el grau a la UPF és el més ben valorat però que hi ha espai per a la millora en quan a complir les expectatives estudiantils.

En segon lloc, van portat a terme una enquesta a 145 alumnes dels diferents cursos del grau a la UPF, i es van sorprendre al veure l’alt coneixement dels ODS que té l’alumnat. A més, troben que la comunicació responsable és rellevant tot i que creuen que encara s’hi pot aprofundir més durant el grau.

Finalment, van fer entrevistes i focus groups a ex alumnes, professors i alumnes del grau. Les seves conclusions són que hi ha encara una oportunitat per integrar d’una manera més completa els ODS als plans docents, despertar l’esperit crític i així convertir el grau en un referent en la creació de professionals socialment responsables, d’on surtin les líders del canvi al sector de la comunicació.

La Francesca i l’Alba han reflexionat sobre com les alumnes que comencen el grau “sent les millors” (fent referència a l’alta nota de tall necessària per accedir al grau), han d’acabar els estudis sent també les millors socialment parlant, implicant-se en la societat i deixar un llegat memorable.

Totes dues han agraït aquesta oportunitat que els ha obert els ulls a veure que elles també poden contribuir a canviar l’status quo i a fer, en aquest cas, que una institució com la universitat sigui un vehicle per canviar les societat.

 

Tancament de l’acte

Finalment, el degà, en Carles Pont, va tancar l’acte felicitant a totes les alumnes pels seus treballs i agraint a la direcció de grau la seva persistència a l’hora d’engegar aquest laboratori. Segons Carles Pont, “aquests projectes d’avui son molt il·lustratius del què volem fer amb els Labs” i va destacar que havia sigut una presentació molt estimulant. Va ressaltar que un dels valors principals de la Facultat de Comunicació és posar a l’alumnat al centre, i que el REACT Lab és una demostració clara d’aquesta vocació i de voler aconseguir que la docència es projecti més enllà de les pròpies classes i del grau.

Per acabar, va celebrar el caire social de tots els projectes i va encoratjar a l’alumnat que surt de la universitat que mantingui aquesta vocació i que la seva feina tingui un impacte en la societat.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

ODS - Objetivos de desarrollo sostenible:

SDG - Sustainable Development Goals:

Els ODS a la UPF Los ODS en la UPF The ODS at UPF