Aquest 17 de maig de 2021 es compleixen 10 anys del traspàs de Domènec Font Blanch (Ponts, Lleida, 1950 – Barcelona, 2011). El 10è aniversari de la seva mort evoca el record d’una figura cabdal en la història de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.

La seva producció intel·lectual es va centrar principalment en l’estètica del relat audiovisual i el diàleg entre el cinema, les arts visuals i el pensament crític contemporani, amb una especial atenció pel cinema modern i el cinema europeu. Abans de centrar-se en l’àmbit acadèmic, Domènec Font va realitzar un extens treball en els camps del guionatge i la realització audiovisual, així com també en la crítica de cinema. Va ser director i realitzador de la sèrie de TVE sobre personalitats del món de la cultura Memoria fértil (1984-1990); va participar a la sèrie Pepe Carvalho (1986) com a guionista, i va ser guionista i director d'Assaig general, dins la sèrie de Pere Calders Cròniques de la veritat oculta, de TV3 (1996), entre altres treballs. En l’àmbit de la crítica, va col·laborar amb alguns dels principals diaris catalans i en revistes especialitzades com Dirigido por, Cahiers du cinéma i Fotogramas.

A nivell acadèmic, Domènec Font va ser professor de la Facultat de Comunicació de la UPF des de l’any 1993, on va impartir docència sobre diverses matèries, destacant el seu llegat en assignatures com Història del Cinema II i Models de Posada en Escena. L’any 1996 va obtenir el títol de doctor per la Universitat Pompeu Fabra, i més endavant esdevindria vicedegà dels Estudis de Comunicació Audiovisual (2000-2004). Ja com a catedràtic, va ser nomenat degà de la Facultat de Comunicació l’any 2004 (2004-2008).

En l’àmbit de recerca, Font va ser responsable del grup CINEMA (Col·lectiu d’Investigació Estètica dels Mitjans Audiovisual) de la UPF i va ser fundador de l’Observatori de Cinema Europeu Contemporani (OCEC), que va crear amb l’ànim d’intercanviar coneixement i difondre informació i treballs de reflexió relatius a aquest tema. A més, va ser el director de la Mostra Internacional de Cinema Europeu Contemporani (MICEC), que es va celebrar anualment a Barcelona entre els anys 2005 i 2008.

El professor Font va deixar també un prolífic i important llegat bibliogràfic, com autor d'articles, llibres i assaigs, entre els quals es poden destacar els següents treballs: Un cine para el cadalso (amb Romà Gubern, 1974) i Del azul al verde: el cine español bajo el franquismo (1976), obres de referència sobre la censura franquista al cinema; Paisajes de la modernidad. Cine europeo 1960-1980 (2002), un recorregut crític pel cinema modern i les seves pautes estètiques i d'estil; Michelangelo Antonioni (2003), una obra de referència sobre aquest cineasta italià; La noche del cazador (1998), obra sobre la pel·lícula homònima de Charles Laughton; o La última mirada. Testamentos fílmicos (2000), obra amb la qual aconseguí el Premi d'Assaig de la Asociación Española de Historiadores de Cine, i que conté reflexions sobre alguns dels més significats cineastes: Ford, Bergman, Wilder, Visconti, Godard, Welles, Huston, Kurosawa, Truffaut, Oliveira, Buñuel i Dreyer.

Amb motiu de l’aniversari del traspàs de Domènec Font, les investigadores del grup CINEMA Nuria Cancela i Samantha da Silva Diefenthaeler, amb la coordinació del professor Alan Salvadó, han elaborat un vídeo-assaig commemoratiu, que homenatja i reflexiona alhora sobre el ric, divers i singular llegat del pensament de Domènec Font, i la seva profunda empremta.