El terme "big data" (dades massives) va sorgir a la fi dels 90, però no es va popularitzar fins a 2013, quan Snowden va destapar diversos casos de "vigilància" encapçalats per la NASA, en col·laboració amb grans tecnològiques com Google o Facebook. Això va crear un fort, encara que confús, clima d'alerta social sobre els perills de l'explotació de dades massives: les persones estan cada vegada més preocupades per la seva privacitat, però aparentment no actuen en conseqüència.

La investigació doctoral de Sara Suárez Gonzalo, membre de el Grup de Recerca en Comunicació Política, Mitjans i Democràcia (POLCOM), que va ser dirigida per Frederic Guerrero Solé, professor de Departament de Comunicació, ha guanyat el Primer premi a la investigació en la XXXI edició de el Premi Consell de l'Audiovisual de Catalunya. La investigació va partir de la pregunta: què caracteritza el fenomen big data i com afecta la vida de les persones?

La tecnologia big data es torna cada vegada més tancada, més incontrolable i imprevisible, fins i tot per als seus propis desenvolupadors, i la ciutadania i les institucions democràtiques perden control sobre ella

Les tecnologies big data juguen un paper central en l'esfera econòmica, política i cultural de les societats europees. No obstant això, el seu desenvolupament i la seva introducció social estan fortament marcades pels interessos econòmics de les principals corporacions tecnològiques a nivell mundial, que recopilen la majoria de les dades digitals que generem diàriament. En aquest context, la tecnologia big data es torna cada vegada més tancada, més incontrolable i imprevisible, fins i tot per als seus propis desenvolupadors, i la ciutadania i les institucions democràtiques perden control sobre ella.

"Des de l'inici de la meva investigació he percebut que hi ha alguna cosa injusta en com s'estan desenvolupant i integrant aquestes tecnologies i en com això afecta no a una, sinó a qualsevol persona"

 "Mai m'han preocupat només els escàndols de dades "robades", o utilitzades amb fins indesitjables o il·lícits, sinó també aquells casos menys "sorollosos" en què les dades s'obtenen o utilitzen de forma legal i explícitament consentida per les persones", afirma Suárez. "Des de l'inici de la meva investigació he percebut que hi ha alguna cosa injusta en com s'estan desenvolupant i integrant aquestes tecnologies i en com això afecta no a una, sinó a qualsevol persona. Així que m'he concentrat a intentar definir aquesta injustícia", afegeix.

Una desigualtat de poder creixent, que provoca que el compliment del dret fonamental a la protecció de dades personals quedi sotmès a la "bona voluntat" dels "gegants digitals"

"La conclusió principal d'aquesta investigació és que el context general d'explotació de dades massives a Europa, dóna lloc al que, basant-me en la teoria republicana de llibertat dic "dominació de dades": una desigualtat de poder creixent, que provoca que el compliment del dret fonamental a la protecció de dades personals quedi sotmès a la "bona voluntat" dels "gegants digitals" ", ressalta Suárez en el seu treball.

Factors que fan possible aquesta dominació

En primer lloc, aquestes empreses comercialitzen productes i serveis que ja s'han tornat necessaris per portar una vida normal a les societats avançades. "Pensa què passaria si haguessis de deixar d'utilitzar tots els productes de l'empresa Google. Això suposaria també no creuar e-mails amb comptes de gmail, per exemple", comenta Suárez.

Per utilitzar aquests productes, hem de consentir, individualment, que les empreses que els comercialitzen recopilin i utilitzin les nostres dades. Si no ho fem, ni podríem usar els seus productes i serveis, ni aquests podrien existir, atès que es nodreixen de les dades. Per això, esquivar el seu poder no és tan fàcil com podria semblar. Però, a més, la difusió dels "nostres" dades personals no és una cosa exclusivament "personal". "Per posar un exemple, els teus amics, si utilitzen Instagram, també poden proporcionar a la plataforma dades sobre tu", adverteix la investigadora.

És una desigualtat que ens afecta com a individus i com a societat, i que no podem controlar individualment. Es tracta d'un problema estructural  

La tesi Big data, Poder y Libertad. Sobre el impacto social y político de la vigilancia masiva es va efectuar en el marc del programa de Doctorat en Comunicació de la UPF y es va defensar el 16 de desembre del 2019. El treball es compon de cinc articles publicats en revistes d'investigació científica i una memòria que lliga i interpreta els resultats. La recerca analitza una sèrie de factors que determinen el context general en què es produeix l'explotació de dades massives i com aquesta afecta el compliment dels drets fonamentals a la privacitat i la protecció de dades personals. Entre altres coses, l'autora estudia la idea de privacitat en què es basa el reglament europeu de protecció de dades, el model de negoci de les grans corporacions tecnològiques, el cas Facebook-Cambridge Analytica durant la campanya electoral de Donald Trump, o la representació mediàtica del chatbot "racista" Tay que Microsoft va llançar a Twitter.  

Treball de referència:

Sara Suárez Gonzalo, Big data, Power and Freedom. On the social and political impact of massive surveillance, tesi doctoral inèdita defensada a 16 de desembre del 2019 a la Universitat Pompeu Fabra i dirigida per Frederic Guerrero Solé.

TDX: https://www.tdx.cat/handle/10803/668235,
e-Repositori UPF: https://repositori.upf.edu/handle/10230/43273