L’activitat va comptar amb les ponències del Dr. Toni Aira, professor associat del Departament de Comunicació i Director de Comunicació del PDCAT, la Dra. Anna Tous de la Universitat Autònoma de Barcelona, Daniel Pérez (doctorand del grup de CINEMA), Guillem Suau i Marta Lopera. L’obertura va anar a càrrec del Dr. Carles Pont i el Dr. Reinald Besalú.

La sessió va ser iniciada pel Dr. Toni Aira, que va plantejar la relació entre el panorama polític actual i les sèries polítiques, argumentant que la ficció inspira al poder i el poder inspira a la ficció. El Dr. Aira va posar èmfasi en la representació televisiva del polític expert com el vilà corrupte i l'inexpert com l'heroi amb idees utòpiques, així com també en la figura dels assessors polítics, els anomenats spin doctors, com a personatges que estan de moda i dels quals els ciutadans en volen saber més. Finalment, el Dr. Aira va lloar les noves sèries pel fet de donar més cabuda a figures de lideratge polític femenines, per exemple personatges com Claire Underwood a House of Cards; Daenerys Targaryen, Sansa, Lady Olenna i Cersei Lannister a Game of Thrones; Olivia Pope a Scandal, etc., i va lamentar que aquest avenç no s’hagi donat en la política contemporània.

En la següent ponència, Guillem Suau va presentar les temàtiques més visibles de la sèrie política britànica House of Cards (BBC, 1999), essent aquestes la corrupció, la relació entre política i mitjans de comunicació (premsa i televisió), la lluita pel lideratge, les guerres internes, les campanyes negatives, els escàndols sexuals i la drogoaddicció, la utopia vs. el cinisme i el terrorisme com a eina política. D’altra banda, Marta Lopera va presentar la versió americana de la ja esmentada House of Cards, concebuda i realitzada per la plataforma de streaming Netflix (2013-), i dirigida a un públic jove-adult. Lopera va explicar la transformació de les sèries televisives polítiques, des de The West Wing i el seu plantejament d’un panorama polític utòpic fins sèries com House of Cards, que evidencien una tendència cap al cinisme. Lopera va abordar també altres qüestions, com el fet que l'acumulació de riquesa financera i l'adquisició de poder es mostra en les sèries més discreta que en la política real, el reflex de l’ascens dels populismes i el paper dels anti-herois en aquestes sèries. Finalment, va argumentar que la relació de la sèrie amb la política respon a un triple joc: pot actuar com una eina premonitòria de la política, com un reflex de la mateixa i/o com un diàleg constant amb l'espectador, a través de la ‘quarta paret’. Seguidament, Daniel Pérez va oferir una reflexió sobre la sèrie Game of Thrones, destacant una diferència fonamental que planteja respecte a altres universos fantàstics, com és la ruptura amb l'ordre maniqueu tradicional i convencional. Pérez va aportar també una reflexió comparativa sobre la política -i els polítics- de Game of Thrones i el nostre entorn, a través de la idea d’estat d’excepció.

Finalment, la Dra. Anna Tous va parlar sobre la sèrie The Good Wife (CBS, 2017-). Es tracta d’una sèrie procedimental d'advocats, de to dramàtic, on es presenta la política institucional versus la realpolitik. La primera temporada es centra en una situació de crisi econòmica i de valors, a partir de la fallida de Lehman Brothers, mentre la segona temporada gira al voltant de l'actual era Trump. La professora de la Universitat Autònoma de Barcelona va destacar que la ràbia i la frustració actuen com el motor narratiu de la sèrie, i que el guió reflecteix les problemàtiques de polítiques d’actualitat, com ara l'impeachment, juntament amb una narrativa dramàtica al voltant d’una tensió amorosa/laboral no resolta. La Dra. Tous va lloar la sèrie per incloure minories ètniques i femenines, així com per la seva normalització de l'homosexualitat, en particular la femenina.

Després de les ponències, es va obrir el debat al públic per intercanviar idees. Finalment, l’acte va ser clausurat pel Dr. Lluís Mas.

Per a més informació: https://observatoriocibermedios.upf.edu/de-la-utopia-al-cinismo-la-representacion-de-lospoliticos-en-las-series-contemporaneas