3 anys del Diari de Barcelona, el mitjà digital on hi han col·laborat fins ara 150 estudiants de la UPF
3 anys del Diari de Barcelona, el mitjà digital on hi han col·laborat fins ara 150 estudiants de la UPF
Durant aquests tres anys, el Diari de Barcelona s’ha consolidat com a mitjà local i com a espai d’aprenentatge i experimentació de nous formats per a les noves generacions de periodistes. El passat diumenge 30 d’abril, es van complir tres anys des del rellançament d’aquesta capçalera històrica a la UPF, on s’ha convertit en un projecte nuclear del grau de Periodisme
Quan la UPF va rellançar el Diari de Barcelona ara fa tres anys, ho va fer amb la voluntat de proporcionar a les noves generacions de periodistes un espai d’aprenentatge i d’experimentació i alhora de recuperar una capçalera de periodisme local i rigorós per a la ciutat. Al llarg d’aquests tres anys, prop de 150 persones joves, majoritàriament alumnes de Periodisme però també d’altres estudis de la Facultat de Comunicació de la UPF i de la resta de la Universitat, han passat per la redacció d’aquest mitjà digital.
Innovacions tecnològiques a la redacció: streaming 360 i realització multicàmera
“Tot just a principis d’aquest any, el diari ha començat a fer servir dues noves aplicacions tecnològiques” - explica Roger Cassany, un dels coordinadors del diari. Una d’elles és el streaming 360, que permet retransmetre en directe un esdeveniment, de manera que els espectadors poden escollir des de quin angle observen en vídeo els fets que s’estan produint. Fins ara, la redacció del Diari ha experimentat amb aquesta tècnica en dues ocasions: la darrera manifestació del Dia de la Dona (8 de març) i la protesta que es va produir quatre dies abans contra l’ampliació de l’aeroport del Prat, el projecte del Hard Rock o el Quart Cinturó. En la primera d’aquestes proves pilot, hi va participar Joan Gual, estudiant de 4t de periodisme que ha fet el seu Treball Fi de Grau (TFG) sobre el Diari de Barcelona entre gener i abril d’enguany. Gual descriu així un dels avantatges del streaming 360: “Si no podies anar a la manifestació, però comparties els objectius, aquesta tecnologia immersiva permet sentir-s’hi partícip d’una altra manera”.
Una altra de les novetats tecnològiques del diari és la realització multicàmera en directe. En cas que hi hagi diversos redactors desplaçats al lloc dels fets -cadascun amb un telèfon mòbil amb la seva corresponent càmera-, aquesta tecnologia permet que la redacció pugui decidir quina és la càmera que punxa en cada moment. De moment, el DdB ha fet la realització multicàmera en una ocasió, per a la cobertura informativa de la manifestació a Montjuïc contra la cimera hispanofrancesa del 19 de gener. El diari també ha començat a posar en pràctica la realització multicàmera per a programes que es graven des de plató. Aquest és el cas del programa sobre rap i classes socials, que es va emetre el passat mes de març a través del web del diari a proposta d’Ariadna Mata, una de les estudiants que ha realitzat el seu TFG de 4t de periodisme al DdB entre desembre de 2022 i principis del darrer mes d’abril. “Inicialment, volia fer un reportatge d’investigació sobre el tema i, quan ho vaig proposar, companys de l’equip que volien experimentar amb la realització multicàmera, em van fer aquesta proposta” -recorda.
Recentment, també ha fet el seu treball fi de grau al Diari de Barcelona un estudiant d’Enginyeria dels Sistemes Audiovisuals de la UPF, Pau Ruiz, que el va dedicar a dissenyar una experiència immersiva relacionada amb una sèrie de programes de televisió del diari sobre l’alimentació sostenible. El resultat del seu treball, que va finalitzar el juny de 2022, permet submergir-se en un entorn virtual on descobrir quines són les fruites, verdures i peixos de temporada cada mes de l’any. En aquests moments, resta pendent valorar la projecció d’aquest experiència en algun espai de la ciutat.
Andrés González-Nandín, cocoordinador del DdB: “estem detectant tendències generacionals i situant a l’agenda informativa alguns referents dels més joves”
Més enllà de la innovació tecnològica, “al diari també estem detectant tendències generacionals i situant a l’agenda informativa alguns referents dels més joves” – explica Andrés González-Nandín, un altre dels coordinadors del DdB. Per exemple, el passat 25 de març, va publicar una entrevista a la cantant Mushkaa (nom artístic d’Irma Farelo), que, amb només 19 anys, ja és un dels nous talents de la música urbana catalana.
El diari també busca enfocar des de noves mirades problemàtiques que s’estan agreujant en ciutats com Barcelona, ben entrat el segle XXI, entre elles la gentrificació dels espais urbans. El Diari de Barcelona va posar en marxa l’any 2022 la nova secció Resistents, dedicada a posar en valor aquells comerços de llarga tradició que encara sobreviuen en diferents barris de Barcelona. Continguts d’aquest tipus mostren el compromís del DdB amb el periodisme local, el principal fil de continuïtat històrica de les diferents etapes del Diari de Barcelona, amb orígens que es remunten al 1792. La recuperació de la capçalera va ser possible ara fa tres anys a través d'un acord de la UPF amb l’Ajuntament de Barcelona, que també va col·laborar econòmicament amb la seva posada en marxa. També hi ha col·laborat l'oficina del Parlament Europeu a Barcelona i avui també compta amb el suport econòmic de la Diputació de Barcelona i la col·laboració de les agències EFE i ACN.
Actualment, el Diari de Barcelona és present als actes i rodes de premsa més rellevants de la ciutat i ja ha recuperat el seu “reconeixement com a capçalera”- assegura Andrés González-Nandín. Durant el darrer any, també s’ha doblat el seu nombre de lectors. Si fa un any, tenia entre 500 i 600 usuaris únics al dia, actualment en té entre 1.000 i 1.300.
Roger Cassany, cocoordinador del DdB: “Volem ser un espai pedagògic on els estudiants tinguin debats ètics, deontològics, procedimentals...”
Però, Cassany recorda que l’audiència com a tal no és el principal objectiu del Diari de Barcelona, que no es finança amb publicitat comercial: “volem ser un espai pedagògic on els estudiants tinguin debats ètics, deontològics, procedimentals, comencin a construir-se una agenda de contactes... i alhora tenir impacte social”. La UPF és una primeres universitats europees amb un mitjà de comunicació diari fet pels estudiants i, de fet, l’experiència ha suscitat l’interès d’altres universitats del país. El DdB és un projecte nuclear del grau de Periodisme i està supervisat per professorat d’aquests estudis a la Facultat de Comunicació. La redacció del DdB està formada per estudiants, majoritàriament de 4t periodisme, que dediquen el TFG al diari. També es compta amb la col·laboració dels alumnes d’una assignatura (Taller Integrat) de d’aquest mateix grau i amb el suport voluntari d’altres estudiants de Comunicació, d’altres facultats de la UPF o d’altres universitats. L’equip coordinador el formen 5 persones contractades.
De la seva experiència al diari, tant Ariadna Mata com Joan Gual destaquen que els ha servit per començar a adquirir experiència professional. Ariadna Mata assegura: “m’ha ajudat a sentir-se més segura de mi mateixa i agafar més desimboltura per entrar al món professional i m’ha agradat molt la llibertat que tenia per triar temes, per treballar en formats diferents i innovadors ...”. Joan Gual afegeix: “és un diari molt pedagògic i molt flexible, on he pogut treballar reportatges a fons o col·laborar amb seccions com Resistents, amb temps d’elaboració més pausats que els de l’actualitat diària”.
Alguns dels principals aprenentatges de la redacció del darrer any
Des de la vessant de l’aprenentatge, Cassany considera que l’experiència “més potent” del darrer any és el debat que va suscitar la trobada de la redacció del diari amb l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, durant un dels denominats Vermuts del Diari de Barcelona. Es tracta de trobades amb personalitats polítiques, socials, esportives o culturals. Ada Colau va ser la convidada del vermut celebrat el 24 de novembre de l’any passat i la polèmica va esclatar quan una estudiant de periodisme li va preguntar sobre com havia canviat el seu vestuari des que era alcaldessa, pregunta que Colau va rebutjar respondre, en no considerar-la pertinent. ”Arran d’aquests fets, multitud de mitjans d’arreu de l’Estat van tractar d’entrevistar aquesta estudiant, que finalment va decidir, d’acord amb els companys de la redacció, expressar la seva opinió únicament a través d’un article d’opinió anònim publicat pel Diari de Barcelona”- explica Cassany.
Per a Andrés González-Nandín, la redacció també va aprendre molt en el camp del periodisme d’investigació arran del cas d’una família resident a Arbúcies que havia mantingut tancats a casa i aïllats de l’exterior els seus dos fills joves des de la infància. Després que el Punt Avui traiés aquests fets a la llum el passat mes d’abril, el Diari de Barcelona va investigar sobre el perfil del tiet dels joves, que juntament amb els pares era un dels presumptes responsables de la seva situació d’aïllament. “Vam debatre a la redacció sobre la necessitat de garantir els drets dels menors, sobre si s’havia d’entrevistar o no el presumpte responsable dels fets...” – recorda González-Nandín.
D’altres facultats de la UPF se sumen al projecte del Diari de Barcelona
De cara al futur immediat, el DdB també es prepara per afrontar la campanya de les eleccions municipals de Barcelona, que tindran lloc el 28 de maig, durant la qual comptarà amb el suport voluntari de quatre estudiants de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UPF. A més, el passat mes de març, aquesta facultat i de la de Comunicació va formalitzar un acord de col·laboració vinculat al Diari de Barcelona. Els estudiants de dos graus d’aquesta Facultat podran cursar l’optativa “Anàlisi Política: Diari de Barcelona”, així com fer pràctiques aquest estiu a la redacció. D’altra banda, al diari, també hi col·labora des dels seus inicis la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge. Alumnes d’aquesta facultat fan pràctiques com a editors i assessors lingüístics del mitjà des del curs 2020-2021. A més, aquesta facultat va contribuir a dissenyar el llibre d’estil del diari. Des del curs passat, alumnes d’aquesta facultat també tradueixen a llengua de signes en català algunes de les seves notícies audiovisuals.
Tot i això, Roger Cassany considera que encara “hi ha molt de camp per recórrer” per donar a conèixer el projecte dins de la pròpia comunitat universitària. Aquest és un dels reptes de futur que es marca el Diari de Barcelona, juntament amb “de seguir avançant cap a narratives multimèdia més immersives” -afegeix Andrés González-Nandín. En definitiva, l’equip del Diari de Barcelona conjuga el repte que suposa tirar endavant un mitjà d’informació diària amb el d’aprofitar les noves oportunitats d’innovació.