Nota sobre l'informe del rector al Claustre de juny del 2009

Davant la publicació de l'informe del rector al Claustre del 9 de juny de 2009, els òrgans de representació legal del PDI (Junta i Comitè d'Empresa) ens veiem en l'obligació de fer les puntualitzacions següents:

  1. En l'apartat sobre accés i promoció del PDI (pàg. 28) l'informe diu: «L'acord de la Comissió de Professorat sobre el concepte de la carrera acadèmica i els criteris de promoció i convocatòria de places és un primer pas amb l'objectiu d'unificar i fer públics aquests criteris. Aquest document és el resultat del debat a la Comissió durant tot l'any 2008, amb la participació del Consell de Direcció, els directors de departament i els representants sindicals, (…)». Volem deixar clar que la “participació” dels representants sindicals ha consistit simplement en ser informats a posteriori, sense que hagi tingut lloc cap negociació, ni tan sols consulta, al respecte.

  2. Pel que fa a l'Espai Europeu, a data d'avui encara no hi ha hagut tampoc cap negociació, ni consulta, ni tan sols un marc d'informació específica, sobre l'impacte de l'EEES en la dedicació del professorat, tot i que aquest és clarament un tema que afecta les condicions de treball, tal com preveuen l'article 37 de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, l'article 41 de l'Estatut dels Treballadors, i l'article 21 del Conveni Col·lectiu del PDI de les universitats públiques catalanes.

  3. Sobre l'estabilitat del professorat, l'informe es vanta d'un increment en el nombre de professors permanents (pàg. 27). Però es tracta d'un simple creixement vegetatiu del nombre absolut, ja que en termes relatius, si fem cas de la taula de la mateixa pàg. 27, no solament no hi ha increment sinó que fins i tot hi ha un retrocés: el professorat permanent ha crescut un 25% en tres anys, però és que el total del PDI ha crescut un 26%. Això confirma l'anàlisi que fèiem fa uns mesos a partir de les xifres consensuades entre universitat i representants del PDI. Xifres que, d'altra banda, certament «distingeixen la UPF en el conjunt del sistema universitari català», en concret com la que té, amb diferència, la menor proporció de professors permanents i una de les que més incompleixen a nivell estatal els criteris d'estabilitat establerts tant per la LOU del 2001 com per la LOMLOU. És a dir, que l'“austeritat” de què presumeix l'informe s'aconsegueix a la UPF a costa d'incomplir aquests preceptes legals.