Comunicat del CEPDI i la JPDI sobre la vaga general del 14 de novembre de 2012

El Comitè d'Empresa i la Junta de PDI de la UPF donen suport a la vaga general del 14 de novembre que ha estat convocada en contra de:

  1. Les reformes laborals que han culminat (de moment) amb la Llei 3/2012, que han comportat un retrocés sense precedents en els drets laborals, tant individuals com col·lectius. Amb aquestes reformes s'ha soscavat el dret laboral, s'ha atorgat a l'empresari un poder absolut sobre les condicions laborals dels treballadors, s'ha introduït en el nostre dret laboral una mena d'acomiadament lliure i gratuït a través del nou contracte d'emprenedors, i s'ha trencat el sistema de negociació col·lectiva. I tot i que el Govern justificava aquestes reformes com a necessàries per a la creació d'ocupació, el seu efecte ha estat totalment contrari: una major i més ràpida destrucció d'ocupació, amb menys drets i garanties per als treballadors.

    A això s'ha afegit el Reial Decret llei 20/2012, que entre d'altres ha suposat una nova conculcació dels drets dels treballadors públics, amb una reducció salarial equivalent a la paga extraordinària de desembre, que s'acumula a les retallades i congelacions retributives que van començar el maig del 2010 i que van continuar el 2011. A més, s'han endurit les condicions per accedir a subsidis, s'ha reduït el dret a les prestacions i subsidis d'atur dels treballadors a temps parcial, i s'ha reduït la partida per a prestacions d'atur en el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2013.

    Finalment, amb posterioritat a la convocatòria de la vaga general, s'ha publicat el Reial Decret 1483/2012, de 29 d'octubre, que deixa obert el camí als acomiadaments col·lectius de personal laboral fix de les administracions públiques, com és el cas del professorat col·laborador, agregat o catedràtic contractat de les universitats públiques.

  2. El bloqueig en els processos de negociació dels convenis col·lectius, davant les actituds obstruccionistes de les patronals que pretenen guanyar competitivitat baixant salaris, amb el conseqüent empobriment general, caiguda del consum, i major dificultat per a la recuperació de l'activitat econòmica.

  3. Les polítiques antisocials que estan duent a terme tant el Govern central com el Govern de Catalunya, que no solament desmantellen l'estat del benestar, sinó que debiliten drets bàsics que són fonamentals per a la convivència democràtica. Els principals objectius d'aquestes polítiques són l'educació pública, la sanitat, i el sistema de protecció a les persones en situació de dependència.

    Concretament en matèria d'educació, s'estan acomiadant docents, s'estan reduint pressupostos, i s'han incrementat fortíssimament les taxes universitàries, sobretot a Catalunya, a més de la creació de noves taxes per a la matriculació en la FP. Això suposa un atemptat a la qualitat de l'ensenyament i a la igualtat d'oportunitats.

  4. Les polítiques econòmiques i fiscals a nivell d'Europa, d'Espanya i de Catalunya, que no només no dinamitzen l'economia sinó que estan aprofundint la crisi, incrementant la desocupació i la pobresa. Aquestes polítiques inclouen la pujada de l'IVA i altres mesures impositives, que constitueixen una autèntica reforma fiscal encoberta que carrega el pes de l'esforç sobre les classes mitjanes i treballadores.

    I en la línia d'aquestes polítiques es troba, d'una banda, la pròrroga per al 2013 dels Pressupostos de la Generalitat del 2012 amb motiu de la convocatòria anticipada d'eleccions, que no farà sinó agreujar la precària situació dels serveis públics, ja que continuarà la reducció de plantilles en no reposar-se els llocs de treball públics. I d'altra banda, el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2013, que preveu els majors ajustos que s'han produït fins ara, sense contemplar cap mesura per impulsar l'activitat econòmica i l'ocupació.

A nivell de la universitat, els motius de la vaga es concreten en la situació de precarietat de la gran majoria del professorat, i els seus efectes en la qualitat de la docència i en la recerca. No oblidem que, mentre la societat s'escandalitza davant les mesures laborals regressives que tendeixen cap a l'acomiadament lliure i gratuït, hi ha universitats en què és habitual des de fa molts anys la no renovació contractual del professorat, sense causa justificada i sense pagar cap indemnització, a l'empara dels subterfugis legals. La precarietat també afecta les relacions internes en el si de la comunitat universitària, perpetuant el model de naturalesa “semi-feudal”. Aquest és, a més, el model que es presenta als estudiants que la universitat forma per a la societat.

D'altra banda, cal recordar que aquesta vaga general s'ha convocat en el context d'una jornada europea de mobilitzacions amb accions de protesta en diversos països, entre els quals hi ha Grècia, Itàlia i Portugal.

Per tots aquests motius, el Comitè d'Empresa i la Junta de PDI fan una crida a tot el personal docent i investigador a secundar la vaga general convocada per al dia 14.