Les jornades de secundària EDUxperience tenien com a objectiu fer reflexionar els docents sobre com fer els processos d’aprenentatge més atractius i “enganxar” els estudiants més joves. La jornada es va centrar en dos temes clau: la innovació docent, que ara mateix està sent objecte d’una enorme agitació a les escoles, i la transició dels estudiants de la secundària a la universitat. Els ponents convidats van recalcar la importància d’utilitzar les TIC, les xarxes socials i la ludificació a l’aula per despertar l’interès dels joves per aprendre.

Què atreu els nous estudiants?

• Jocs en línia. “El joc és la manera que tenim els humans d'aprendre les coses més difícils”, afirmava Gonzalo Frasca, desenvolupador del Dragon Box (un joc en línia per ensenyar matemàtiques als nens). Durant la jornada, Maria Sabiote, professora de secundària, va exposar un cas d’èxit a les aules: l’experiència de transformar l’assignatura de Ciències Socials en el joc d’intriga Aprenents de Miquel Àngel. En aquesta assignatura, alumnes de tercer d’ESO havien de trobar el mestre Miquel Àngel que havia desaparegut en circumstàncies estranyes mentre aprenien conceptes d’història i art.

• Videojocs: Els videojocs també trenquen amb la seva fama d’activitat “solitària” i passen a utilitzar-se per potenciar el treball en equip. Carla Sevillano, estudiant del grau universitari de Videojocs-Developers i especialista en jocs aplicats i d'entreteniment temàtic, va mostrar al públic d’EDUxperience diferents videojocs en què infants i adolescents aprenien a gestionar recursos, treballar en equip o prendre decisions col·laboratives.

• Escape Rooms: Els coneguts jocs d’escapisme passen de ser una opció purament d’oci i entren amb força dins del món educatiu. Txema Arenas, professor de secundària de l’Institut Joan Salvat Papasseit de Barcelona, va explicar al públic la seva pròpia experiència: va organitzar un escape room amb alumnes d’ESO durant un viatge a Finlàndia. A través d’un fil narratiu (el periple d’una família de refugiats siris per establir-se a Europa) els alumnes havien d’interactuar entre ells seguint les pistes proposades per aconseguir un objectiu comú. Amb aquest joc els joves treballaven habilitats com la presa de decisions la capacitat d'analitzar qüestions de manera col·laborativa i aprenien a pensar abans de prendre decisions.

• Blogging i booktubing: “És fals que als joves no ens agradi escriure, ni llegir”, afirmava la coneguda booktuber Marta Botet, “Només hem de trobar la manera o el canal”. Botet va explicar la seva trajectòria personal i va recomanar els participants de l’EDUxperience que animin els seus estudiants a crear continguts en línia. Amb només 11 anys, Botet va començar a penjar vídeos a Youtube on feia recomanacions literàries dirigides a nens i joves. La seva fama ha anat creixent i actualment alimenta el seu blog mentre es dedica a divulgar l’amor a la lectura amb els seus vídeos i intervencions als mitjans audiovisuals.

• Música: Utilitzar cançons com a recurs mnemotècnic per aprendre és una altra opció d’èxit. Solo K.OS, raper i estudiant de secundària, va proposar l’ús del rap per abordar temes feixucs com ara els phrasal verbs en anglès. Va concloure la jornada amb un rap improvisat que va interpretar enllaçant una sèrie de paraules que els assistents a la jornada havien anotat prèviament en un paper. 

En acabar l’EDUxperience va tenir lloc la Transmedia Literacy International Conference, un simposi liderat pel professor Carlos Alberto Scolari i emmarcat dins del projecte europeu H2020. El projecte Transmedia Literacy aposta perquè els adolescents desenvolupin competències transmèdia i aprenguin a generar continguts per als diferents mitjans de comunicació interactius.

Per saber-ne més:

• KIT per als mestres (Transmedia Literacy project).
• EDUxperience y la competencia crítica en el aula. Article de Marta Lopera.