Ja es pot visualitzar el material produït a la quarta jornada del Cicle de Reflexió i Debat sobre Docència Universitària
Ja es pot visualitzar el material produït a la quarta jornada del Cicle de Reflexió i Debat sobre Docència Universitària
La jornada “Educar per al futur que volem: sostenibilitat i transformació en temps crítics”, a càrrec de Stephen Sterling, va tenir lloc el 2 d’octubre del 2024 al Campus de la Ciutadella.
Sterling ha treballat al llarg de 50 anys per la sostenibilitat i l’educació. La seva preocupació ha estat en quina mesura les universitats fan front a les crisis ambientals. El seu argument és que l’educació superior hi està responent, tot i que no en la profunditat suficient. Estem davant un temps tant temorós com excitant i estimulant: hem de tractar amb la por i fer un futur millor al mateix temps, som en una posició sense precedents d’urgència i risc que desafia l’educació.
Quin és el rol de l’educació en aquest moviment? Sterling (2021) va ser cridat per l’organització Great Transition Initiative a escriure un article sobre la pedagogia de la transició que va suscitar gran ressò a nivell mundial, en el que trobem idees teòriques i pràctiques.
La conferència es va dividir en 4 seccions: Context i repte, Crítica, Visió i Disseny. Tot seguit fem unes pinzellades de cadascuna.
1. Context i repte: On som ara?
La Conferència d’Estocolm va ser una fita en la història en ser la primera trobada intergovernamental sobre el medi ambient per estudiar qüestions com l’esgotament dels recursos i les emissions. El llibre “Only One Earth” va acompanyar la conferència. Altres textos rellevants d’aquella època són “The Care and Maintenance of a Small Planet”, “The Limits of Growth” i “Teaching for Survival”. S’hi descriuen els escenaris que encara tenim per endavant. D’això fa 52 anys. Ara hi ha un munt d’escrits, per exemple: “Earth for All” que es pot llegir com una guia de supervivència per a la humanitat; “Beyond the Limits: Confronting Global Collapse. Envisioning a Sustainable Future”, molt clar a l’hora de dir que una societat sostenible és la que persisteix al llarg de generacions, una que és suficientment previsora, flexible i sàvia com per a no socavar els seus sistemes físics o socials de suport.
Recentment es va celebrar la cimera global “Summit of the Future” on es va dir que cal reencarrilar els Objectius del Desenvolupament Sostenible. Un altre parell de documents fonamentals són “Navigating New Horizons. A global foresight report on planetary health and humans wellbeing” i “Global Tipping Points”.
És a dir, un munt d’informació al nostre abast i, com a educadors, ens hauríem de preguntar per quin futur apostem. Per a Stephen la clau és l’aprenentatge de la societat, el que té tres aspectes: des-aprenentatge d’hàbits i idees que ens van portar a la crisi; re-aprendre enfocaments més sostenibles; nous aprenentatges que tenen el potencial de sostenir la vida, els sistemes humans i materials, i el benestar. Aquí rau el repte de l’educació formal al que cal respondre amb habilitat. Què impedeix a les universitats respondre adequadament als reptes?
2. Crítica: Com és una educació satisfactòria/no satisfactòria
Les qüestions que Sterling s’ha preguntat a si mateix i ha consultat a la gent amb qui ha treballat són: com hauria i pot ser repensada/reconfigurada l’educació i l’aprenentatge perquè facin una contribució significativa a un món més sostenible i just?; quina és la naturalesa del canvi de consciència per aconseguir un món segur i ecològicament més sostenible?; quins són canvis en la manera que veiem i practiquem l’educació i l’aprenentatge, perquè contribueixin de manera fonamental a la societat i a un canvi de consciència?
Stephen va treballar a la UNESCO més de vint anys. El 2016 es va publicar el “Global education monitoring report”, llavors es va començar a qüestionar la rellevància dels continguts de l'educació formal per a la vida de la gent i la supervivència del planeta. Actualment, són una referència “Education for Sustainable Development: a roadmap” i “Reimaginem junts els nostres futurs: un nou contracte social per a l’educació”. Properament la UNESCO treurà un nou informe arran de la iniciativa “Futures of Education”. Aquests documents ens ajuden a prendre consciència del debat permanent sobre les finalitats de l’educació.
3. Visió: Quin són els canvis requerits?

Canviar des d’una manera reduccionista i mecanicista de veure el món i l’educació a una de sistèmica, holística i ecològica, és la necessitat que adverteix Sterling. S’ha de fer una distinció entre l’orientació analítica i l’ecològica. La primera està més arrelada en la pràctica educativa i treballa a la manera de posar coses en caixes; la segona és més dinàmica, flexible i oberta, i porta a pensar en xarxa, i és en la que hem d’avançar per fer front a la complexitat.
Els nivells de manifestació de la cultura organitzacional i educativa és un model que ajuda a pensar que si ens limitem a fer alguns canvis en la cúspide, en el nivell pràctic, sense reflexionar més profundament sobre la política i el paradigma, no canviarem molt les coses. El propòsit és la clau, és una palanca poderosa. Si canvies el propòsit, tot canvia. Tradicionalment, l’educació serveix per preparar per al món laboral; cal que tingui una funció més transformativa i a això contribueixen les 12 competències de la sostenibilitat (European Commission: Joint Research Centre, 2022).
4. Disseny (seguir endavant): com formulem el canvi?
La resposta pot ser acomodaticia i fent algunes modificacions que no afecten la política; o reformadora i es comença a variar alguna política, cosa que pot redundar en el sistema; o transformadora, en la que tot és impulsat per la sostenibilitat. Per ampliar els tres punts anteriors es pot consultar Stewart, Hurth i Sterling (2022); un text que ha tingut 163.000 descàrregues, fet que evidencia l’interès en la perspectiva.
Stephen va treballar a la University of Plymouth durant 12 anys en aquesta direcció i han arribat lluny (Sustainable Earth Institute). També ha participat al Schumacher College (Sterling, 2001) desenvolupant la tercera via.
Per anar acabant, un parell de recursos per a l’ensenyament i l'aprenentatge universitari elaborats per Stephen Sterling:
- “Sowing Seeds: How to make your modules a bit more sustainability-related”: guia que ajuda a incorporar la sostenibilitat en les assignatures
- “The Future Fit Framework: An introductory guide to teaching and learning for sustainability in HE” : marc que acompanya el procés d’incorporació de la sostenibilitat en els plans d’estudi
Des del vídeo de la conferència s'accedeix a tot el material compartit i a les reflexions que s'hi van donar amb la participació del públic assistent.
Ara sí, tanquem amb cinc titulars de la conversa que va mantenir Stephen Sterling amb el delegat d'Innovació de la UPF i encoratgem a escoltar-la:
- La universitat ha d’involucrar-se en el canvi;
- Hem de pensar sistèmicament per trobar les respostes;
- Com introduir els conceptes de sostenibilitat a la universitat;
- La gestió de la transformació de la universitat cap a la sostenibilitat;
- El que no ha funcionat.
Les properes jornades del Cicle de Reflexió i Debat sobre Docència Universitària del curs 2024-2025 es realizaran el segon i tercer trimestre, destinades a la IA en l’educació superior i la presencialitat a les aules universitàries, respectivament. N’anirem informant.
Referències:
European Commission: Joint Research Centre (2022). GreenComp. El marco europeo de competencias sobre sostenibilidad. Publications Office of the European Union.
Sterling, Stephen (2001). Sustainable Education: Re-Visioning Learning and Change (Schumacher Briefings). Green Books.
Sterling, Stephen (May 2021). Educating for the Future We Want. Opening essay for GTI Forum The Pedagogy of Transition. Great Transition Initiative.
Stewart, Iain S., Hurth, Victoria, i Sterling, Stephen (2022). Editorial: Re-Purposing Universities for Sustainable Human Progress. Front. Sustain, 15 (3).