La salut dels treballadors i la COVID-19
Editorial de Fernando G. Benavides, investigador senior de CiSAL publicat a l'edició d'abril de la revista Archivos de Prevención de Riesgos Laborales.
Hi ha moltes lectures i molts nivells d'anàlisis d'aquesta crisi, un d'ells és el qüestionament del mercat (i la seva famosa mà invisible) enfront del paper de l'Estat, com a últim salvavides del conjunt de la societat. Entre tots dos, Estat i Mercat, se situa modestament la salut laboral, la missió de la qual és la protecció de la salut de les persones que treballen. Un objectiu que cal implementar a les empreses, d'acord com a mínim amb una regulació legal molt detallada i controlada per organismes capaços de detectar les infraccions i sancionar-les.
Això ens situa a l'ull de l'huracà. Desbordats i desconcertats assistim a una situació extraordinària, per a la qual no estàvem preparats. Hem hagut de treure de la motxilla del col·legi les virtuts “teologals” de la temprança i la fortalesa per a imaginar i consensuar solucions ad hoc, que a continuació es quedaven curtes o senzillament eren errònies. Hem comprovat una vegada més que l'assaig/error és la millor manera d'avançar enmig de la foscor. I ha estat, cal esmentar-ho, una oportunitat perquè la salut laboral assumeixi un lideratge obvi que li correspon a les empreses i les institucions públiques. El que es tradueix a moltes empreses en la participació dels Serveis en els comitès de crisis, juntament amb el director o la directora general.
Els sistemes de vigilància epidemiològica en salut laboral estan resultant instruments decisius, tant per a la gestió de casos i contactes, com per a la predicció d'escenaris que permeti governar la pandèmia als seus diferents nivells.
Moltes són les lliçons que hem anat aprenent a mesura que la pandèmia avançava, però són moltes més les que encara ens queden per aprendre.
En aquest sentit, i quan la corba de la pandèmia sembla aplanar-se, ara hem de pensar en el dia de després, i preparar-nos per a la tonada a la normalitat que, com ja sabem, serà gradual.
La velocitat de propagació del virus és en part conseqüència de la globalització, per l’intercanvi de persones i mercaderies, però també ha estat la globalització, començant per la Xina, la que ha permès donar una resposta ràpida i eficaç contra la pandèmia.
Article de referència: