Poéticas del gesto en el cine europeo contemporáneo ("Poètiques del gest en el cinema europeu contemporani")

A l'espai suspès del gest es juga una emergència temporal que enllaça història, memòria i emoció; sagrat i profà; visible i invisible. Aquesta naturalesa mistèrica, intermediària, del gest, observable potser en les seves millors manifestacions artístiques, és l'assumpte d'algun dels articles d'aquest llibre. La majoria en sospesen i analitzen la particular naturalesa temporal, l'articulació complexa entre règims de visibilitat i temporals. En el gest emergeix alguna cosa que roman, una supervivència, dirà Aby Warburg, que es teixeix amb d'altres en una trama d'afectes profunds.

En els anys vint, i en els primers anys trenta, el gest apareix com a noció central en l'àmbit de les transformacions de la representació considerades a la llum de la reproductibilidad tècnica, de la revolució perceptiva i de pensament operada per la fotografia, el cinema, la ràdio… En aquesta transformació, els gestos codificats, llegibles i decisius del gran art; o bé els gestos retòrics, indexats, apresos, de la tradició teatral clàssica cedeixen el seu lloc a l'exploració del gest quotidià, fugaç, inadvertit, inconscient, popular, brut; revelat per l'ull mecànic de la càmera o ben construït en el muntatge amb altres gestos com a apel·lació a l'espectador que, al seu torn, es veu reclamat a produir els seus propis gestos com a manera d'apropiació de la història.

Les imatges cinematogràfiques es poden indagar com a xarxes de gestos trenats. A la nostra mà és la possibilitat de veure què gestos, com es trenen i quins fils determinen el dibuix general. Heus aquí la nostra hipòtesi: veure el cinema europeu del segle XXI, i la història que ho determina, des de les poètiques del gest.