Plano/Contraplano ("Pla/Contrapla")

El 1945, Alfred Hitchcock evocava, en el seu vuitè film rodat als Estats Units (el vint-i-quatre de la seva etapa sonora), Spellbound, una de les formulacions del fet passional més nítides i pregnants de tota la seva carrera. La seqüència en qüestió correspon al moment en què la doctora Constance Petersen (interpretada per Ingrid Bergman) decideix visitar el nouvingut doctor Edwardes (Gregory Peck) a la seva habitació, i narra amb una arravatadora simplicitat l'itinerari que condueix la protagonista a la superació, en tan sol uns breus instants, de tota la tensió emocional generada per l'atracció al fet que tots dos personatges s'han vist subjectes des de la seva primera trobada.

Hitchcock dóna cos a aquest recorregut emocional a través d'un ric dispositiu visual en el qual els elements configuren, amb rigor gairebé matemàtic, la pluralitat de dimensions d'un univers líric on totes les línies convergeixen en un sol punt: la representació de la passió. Aquest llibre analitza l'evolució d'aquest dispositiu des del cinema clàssic que l'autor de Vértigo representa fins a l'obra d'un dels més radicals cineastes de la història, Michelangelo Antonioni. El seu punt de partida és senzill: la passió és l'essència mateixa del cinema. Una passió transmesa a través d'un poderós i vastíssim teixit de mirades, de moviments, de gestos que generen múltiples processos de coneixement; una passió que neix constantment en el si de les històries narrades per les pel·lícules. I també, molt a prop encara que no ho sembli, es troba la passió que ha portat milions d'espectadors del segle XX a entrar a les sales cinematogràfiques per submergir-se en aquesta experiència hipnòtica que consisteix a veure néixer un encreuament fundacional de mirades en la seva inesgotable pluralitat multiforme. Perquè, oculta, la veritat és que, en última instància —i demostrar-ho és un dels objectius d'aquest llibre— la passió palpita darrere de tota imatge cinematogràfica.